Dimarts 18 febrer 2025

Dimarts 18 febrer 2025

Lilí Álvarez, tenista

Per Maria Sol Antolín Herrero. DF

Elia María González-Álvarez provenia d’una família aristocràtica i ben posicionada, que li va proporcionar una educació en què les institutrius i els viatges eren protagonistes. Va néixer casualment a Roma, el 9 de maig de 1905.

La seva mare es va esforçar perquè adquirís els coneixements intel·lectuals essencials per convertir-se en una dona independent, mentre que el seu pare li va ensenyar a jugar a tenis, esport en què va demostrar unes qualitats innates. També li va ensenyar a jugar al billar, i així es va forjar la seva mentalitat de gran esportista a base d’una enorme disciplina.

Des de ben petita va començar a practicar patinatge sobre gel, i amb només dotze anys va guanyar el campionat de Saint Moritz i, el 1921, la Medalla d’Or Internacional. Tanmateix, Lilí Álvarez tenia altres inquietuds esportives i, el 1924, va participar com a única dona en el Campionat de Catalunya d’Automobilisme. Poc abans de confirmar la seva participació en els Jocs Olímpics d’hivern de Chamonix 1924, va patir una greu lesió que la va apartar per sempre del patinatge.

Era hàbil i talentosa amb la raqueta, així que va decidir dedicar-se plenament al món del tenis. Es va convertir en la primera dona espanyola a participar en uns Jocs Olímpics, els de París 1924, arribant fins als quarts de final en la modalitat de dobles.

El seu joc era variat, alegre i efectiu, i per això va aconseguir un gran èxit en el món del tenis. Va ser la primera espanyola que va competir a Wimbledon, l’any 1926, coincidint amb el 50è aniversari del torneig londinenc. La família reial britànica era a la llotja i fins i tot el rei Alfons XIII la va felicitar després del seu triomf a la semifinal, en què va guanyar amb un doble 6-2.

L’èxit de Lilí Álvarez ja era imparable. Va ocupar les portades de molts diaris internacionals i va arribar a la final de Wimbledon l’any 1927.

La seva trajectòria a Roland Garros també va ser exitosa.

De l’esport al periodisme i al feminisme

Posteriorment, va començar a treballar com a periodista i es va convertir en una defensora del naixent moviment feminista.

«El que va despertar en mi el feminisme va ser veure, quan vaig tornar a Espanya, que per a tot et demanaven certificats i contractes matrimonials, i que els marits semblaven mainaderes».

El 1927, va publicar el llibre Modern Lawn Tenis (Tenis sobre gespa modern), i va començar a escriure articles per al Daily Mail, el diari argentí La Nación, Blanco y Negro, La Vanguardia, Arriba i la revista cultural Cuadernos para el Diálogo, sense abandonar el tenis professional. Fins i tot, el 1930, va protagonitzar un documental esportiu.

Lilí Álvarez va defensar sempre en els seus escrits que la dona moderna podia ser religiosa, ja que considerava que fe i feminisme no eren conceptes incompatibles.

A més, aprovava el divorci i el control de la natalitat, i va advocar per un desenvolupament humà i professional conjunt entre homes i dones.

Fuente: Diario Feminista

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Setmana per la Diversitat Sexual

La Setmana per la Diversitat Sexual del Consell de la Joventut de Barcelona se centra...

Les cantants més enllà dels balcons

Per Mireia Regàs. Món Comunicació La música confinada, i actuar als balcons ha servit com...

Científiques ‘versus’ princesetes

La responsabilitat social dels mitjans de comunicació OPINIÓ Un dels objectius que té la Unió...