Ara fa justament un any La Independent, i sota aquest títol: Les periodistes no es aturem, ens posicionàvem amb el Manifest sorgit a tot l’Estat i amb el redactat a Catalunya sobre les condicions professionals i laborals de les dones periodistes i comunicadores i amb els sindicats ens sumàvem a la vaga feminista. Un any després, el títol és el mateix davant la celebració del 8 de març del 2019 i les exigències continúen essent pràcticament les mateixes.
Pel que fa als assassinats i feminicidis de dones arreu del món, no solament no han disminuït sinó que en alguns països han augmentat. La bretxa salarial continua essent significativa en tots els camps laborals. I la igualtat, segons dades de la UE i ONU tardarem anys en aconseguir-la. I en tot aquests clam que aquests dies previs al 8 de març sembla unir criteris informatius: “Ara toca parlar de les dones”.
Hi hem d’afegir que no ens aturaran a les xarxes sociales, perquè s’ha manifestat molt significativament aquests darrer anys el ciberassetjament que el masclisme fa, amb especial duresa, en el món de l’informació digital i contra les dones, més en concret.
Hi han hagut, però alguns avenços? Un de molt significatiu: que la lluita no s’ha aturat. I que ha agafat embramzida planetària. La lluita feminista, la lluita de les dones, ja no l’atura ningú.
Concretitzant a Catalunya, a partir d’una iniciativa de la XIDPICCAT (Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya) amb diversos grups de dones periodistes i comunicadores del nostre país, hem unit criteris i sinergies per actuar conjuntament contra el que ja no té aturador possible: lluitar per a l’igualtat en tots els àmbits de la societat i especificament pels nostres drets professionals-laborals en el món de la comunicació. I així ho manifestem a través d’aquest manifest pel que es farà un acte de lectura el divendres 8 a les 12 als Jardinets de Gràcia de Barcelona:
Manifest 8 de març de 2019
Les treballadores del sector de la informació i la comunicació no aturem la lluita
Aquest 8 de març, les treballadores del sector de la informació i la comunicació exigim l’erradicació de totes les violències masclistes i un compromís ferm en la prevenció i en la protecció de les víctimes, així com en un tractament informatiu rigorós. Reclamem la superació de la bretxa salarial que persisteix en el sector a causa, sobretot, de la segregació horitzontal i vertical que ens afecta a les dones.
Assetjament sexual
Hem viscut assetjament sexual en l’exercici de la professió, tant per part de companys, de l’audiència, i fins i tot de les mateixes fonts. En l’entorn de la comunicació digital, l’atac a les professionals del sector pel sol fet de ser dones s’ha intensificat. I el que és més greu: continua amb una gairebé completa impunitat.
Alguns exemples a què ens hem d’enfrontar com a dones, i, en canvi, els homes, no.
1: “El cap et demana que aneu a sopar per parlar de l’increment de sou”.
2: “Entrevistes un diputat que et respon, davant d’una pregunta difícil, “ets tan guapa”.
3: “Un company et saluda: ei, com estàs? –Bé, gràcies, li dius. -No pregunto, afirmo”.
4: En un bar, un home et diu: “Jo a tu et conec, surts a la tele. -Sí, surto a la tele perquè hi treballo. Soc periodista. -Ah, ja me’n recordo de tu! De jove eres molt guapa”.
Segons les últimes dades de l’IFJ (International Federation of Journalists), un 66% de dones periodistes hem viscut assetjament masclista “online” en l’exercici de la professió. Només se n’han denunciat la meitat dels casos, i d’aquests, únicament en un 13% l’assetjador ha estat identificat o portat davant la justícia. Insults, vexacions, amenaces de violació o mort, coaccions sexuals, són interaccions agressives a les quals ens enfrontem dia a dia. Un 63% de dones periodistes patim conseqüències psicològiques que afecten el desenvolupament professional i personal; un 38% acabem autocensurant-nos com a resultat del ciberassetjament.
Les empreses estan obligades a mantenir un espai de treball completament lliure de qualsevol tipus d’assetjament vers les dones.
Prou tractament informatiu sexista que perpetua les violències masclistes
Continua havent-hi cobertures informatives -i moltes en programes d’entreteniment- de casos de violències masclistes amb un tractament sexista, i culpabilitzador vers les víctimes. El llenguatge utilitzat reprodueix el discurs assetjador, com ara qüestionar la veracitat de la víctima, o difamar-la donant detalls de la seva vida que no aporten cap informació sinó judicis de valor. També es fa servir aquesta estratègia per qüestionar les persones que donen suport a les víctimes, amb la qual cosa es constitueix un assetjament sexual de segon ordre. Aquest tractament informatiu perpetua les violències masclistes. Exigim l’erradicació d’aquestes pràctiques. Denunciem també la realització de tertúlies sensacionalistes i desinformatives sobre casos de violències masclistes. I denunciem, en les sèries de ficció, la mirada masculina hegemònica i reivindiquem la necessitat de promoure la mirada de les dones i les masculinitats alternatives. Creiem en el poder de la ficció i volem més dones guionistes que facin sèries per tothom.
L’impacte social que s’aconsegueix des d’una visió compromesa amb la superació de les violències masclistes és cabdal per assolir l’objectiu de desenvolupament sostenible de l’ONU d’erradicació de l’assetjament sexual.
Només calen decisions editorials fermes i complir amb les recomanacions existents pel tractament informatiu de les violències masclistes.
Per tant, exigim:
-Un compromís de les direccions editorials i executives per implementar mesures de prevenció de les violències masclistes als equips professionals dels diversos mitjans, que garanteixin entorns de violència zero i de protecció a les víctimes.
-El compliment en totes les redaccions de tots els mitjans de comunicació de les recomanacions del tractament informatiu de les violències masclistes, per superar la revictimització i l’assetjament sexual de segon ordre.
-Responsabilitat a les direccions editorials i d’opinió en la publicació d’articles perquè deixin d’emetre opinions masclistes i estereotipades que només justifiquen més violències vers les dones.
-Formació en perspectiva de gènere i de la diversitat a totes les plantilles de les empreses per aconseguir una millora substancial en el tractament informatiu de tots els àmbits.
-Superació real de la bretxa salarial i penalització a les empreses que no compleixin: mateixa feina, igual salari.
En aquest 8 de març de vaga feminista, demanem a les empreses que donin a les entitats que treballen contra la violència masclista tots els diners que avui han deixat de percebre les persones que han fet vaga. Demanem també a tots els companys i companyes que han estat cobrint els serveis mínims en els mitjans de comunicació públics que donin la quantitat del salari del dia d’avui a aquestes entitats per no provocar un greuge a les persones que sí que hem fet vaga.
Signat,
Comissió 8 de març del sector de la informació i la comunicació de Catalunya
