Per Sara Lovera. SemMexic
D’acord amb la Llei d’accés de les dones a una vida lliure de violència, la Secretaria de Governació de Mèxic ha d’atendre immediatament les situacions d’emergència en territoris on les dones enfronten greu perill. Amb aquest objectiu, es va crear el mecanisme de Alertas contra la Violéncia de Género contra las Mujeres (AVGM), que actualment està paralitzat.
Aquestes alertes, declarades en 24 estats i més de 500 municipis, fa una dècada que estan en vigor. Tot i que es va anunciar amb gran fanfàrria, burocràcia i diagnòstics, la veritat és que avui els Grupos Interinstitucionales i Multidisciplinarios (GIM) encarregats de supervisar-los no tenen ningú amb qui parlar ni cap manera de tirar endavant.
Aquest mecanisme, considerat únic al món, ha gaudit fins i tot de suport internacional, com va ser el cas de Guerrero. Es pensava que ajudaria a frenar el feminicidi i a prevenir les desaparicions. Abans no funcionava i ara encara menys: està desactivat.
Des del gener, les accions estan paralitzades. La Comisión Nacional para la Prevención y Erradicación de la Violència contra las Mujeres, legalment encarregada de coordinar les alertes, ha estat dissolta per decisió administrativa. Es deia que les seves funcions serien transferides a la nova Secretaria de la Mujer. Però no hi ha cap equip ni estructura per assumir aquesta tasca. El personal especialitzat es troba en la incertesa. Tot és opacitat.
La contradicció és brutal: mentre celebrem el fet que la violència de gènere ja té rang constitucional, el principal mecanisme per abordar-la està en runes.
Es diu que els feminicidis han disminuït, però les desaparicions estan augmentant. Cada dia hi ha queixes, campanyes a les xarxes socials i cossos de dones joves trobats en barrancs i carreteres. Els decrets i protocols es multipliquen, però no hi ha pressupost ni registres fiables. Tampoc hi ha coordinació. En molts municipis amb alertes, les autoritats ni tan sols són conscients de la seva existència.
La Red Nacional de Denunciantes, formada per grups feministes, adverteix que denunciar els avisos a la Secretaría de Asuntos de la Mujer ha creat un buit legal i institucional. Aquesta Secretaria té manca de personal i recursos. Les feministes exigim diàleg, com en qualsevol democràcia.
Si l’AVGM i els grups interinstitucionals no funcionen, la violència institucional preval. I la Secretaria de la Mujer s’ha convertit en una entitat fantasma. Per no parlar del caos als governs estatals.
Hi ha un mapa de municipis amb violència extrema, desaparicions i assassinats de dones. Però els seus governs o no responen o simplement ignoren la situació. És un atac contra els drets de les dones, tot i que estan garantits per llei.
Els decrets van i vénen, però a qui li importen els 11 feminicidis al dia, la violència domèstica, la desaparició de nenes i dones, la trata de persones, la violència laboral i l’assetjament?
Aquest no és un tema de l’agenda de la presidenta ni del seu equip. Vivim sota la crueltat d’un sistema vertical, opressor i inacceptable, que les feministes al poder —assessores i funcionaris— no volen veure. Donen suport a programes “integrals” que només encobreixen l’estupidesa. Ja veurem que passa.
*Periodista. Editora de gènere a OEM i directora del portal de notícies semmexico.mx
