“Et violarem”, així assetgen diàriament a dones en les xarxes socials. Quatre dones conegudes públicament per la seva implicació amb el feminisme expliquen les intimidacions que han rebut a través d’Internet.
“La violència contra les dones, també la verbal, continua impune en la nostra societat”, diu Nuria Varela. “Durant segles nosaltres hem hagut de callar i els homes opinar, i aquest estigma encara queda”, defensa Ana I. Bernal Triviño.
La fotografia d’una pistola, una bala, el cadàver d’una dona estès a terra … Aquestes són part de les amenaces que han rebut alguns dels rostres femenins més reconeguts en àmbits com la política, el periodisme o l’activisme feminista en donar la seva opinió en xarxes socials, intimidacions a les quals se sumen cada dia centenars d’insults masclistes. Twitter o Facebook, espais dedicats a la llibertat d’expressió dels seus usuaris, esdevenen ocasions en les plataformes a través de les quals s’amaguen els assetjadors per exercir violència sobre les dones, arribant a amenaçar de mort als seus éssers estimats ia elles mateixes.
Nuria Varela és un referent en feminisme, creadora d’algun dels títols més importants dels últims anys, com “Feminismo para principiantes” o “Cansadas”. Explica a 20Minutos que l’origen d’aquesta violència neix amb la “desqualificació” a la informació que aporta la dona. “El coneixement encara se l’apropien els homes, qüestionant el que diuen les dones”.
Les formes per fer-ho passen des de deslegitimar qualsevol dada que la dona aporti en el seu discurs, donant-lo per fals, a l’atac personal mitjançant referències a “la sexualitat o als rols tradicionalment definits per a les dones”, explica Isabel Mastrodoménico, directora de l’Agencia de Comunicación y Género. “O recorren a cridar-te ‘puta’ o t’envien a fregar”, diu. “Durant segles nosaltres hem hagut de callar i els homes opinar, i aquest estigma encara queda”, defensa Ana Isabel Bernal Triviño, periodista i professora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
Així ho viuen també les dones que es dediquen a la política, “a mi m’han dit: ‘et violarem'” explica Clara Serra, consellera estatal de Podemos i diputada a l’Assemblea de Madrid. “En xarxes socials el que es diu d’una dona té a veure amb el seu aspecte físic:” quines tonteries dius però què maca ets” o a l’inrevés. Aquest tipus de missatges es repeteix constantment, de forma molt més dura i agressiva, molt més sexual. És símptoma que a les dones amb càrrecs se’ns mesura per coses que no tenen res a veure amb la política”, denuncia.
“Ens veuen com a objectes”
Aquest assetjament no comença sempre des dels insults directes, en alguns casos arriba de “falsos aliats”, seguidors que en principi semblaven donar suport a les opinions d’aquestes dones, fins que les utilitzen amb fins masclistes. “A Facebook es disfressa de bon rotllo i romanticisme fals. És molt típic que et segueixin i marquin totes les teves fotos a la xarxa perquè quan entris vegis que està molt interessat en tu”, narra Ana I. Bernal.
“Si cada dia que obres Twitter, hi ha missatges de la mateixa persona o salta cada vegada que escrius alguna cosa … això és assetjament. Per exemple, com em va passar, si un tipus de qui ni saps el seu nom entra en el teu perfil, es fa amb fotos de la teva família i les difon, molt tranquil·litzador no ho és”, explica la periodista, “ens veuen com a objectes en barra lliure, i si no respons reincideixen”.
La mateixa situació viuen a les xarxes socials les dones amb càrrecs públics. “Ens veuen com un cos, com algú que abans de ser política és maca o lletja, grossa o prima …”, explica Clara Sierra, que considera que aquests comentaris, acompanyats en moltes ocasions per fotografies obscenes i comentaris sexuals, “perjudiquen l’autoritat de les dones”. “En general, se’ns falta més al respecte, fent que la nostra opinió necessiti molt més per escoltar-se amb el mateix pes que la d’un home”, afirma.
“Sabem on van els teus fills
Les personalitats masculines també reben assetjament cibernètic, però la pèrdua de respecte a la figura femenina és tal que fins i tot se la utilitza a ella com a arma quan es pretén atacar un home o a les seves opinions. “Recorren a insultar la seva dona, a dir que la seva nòvia no li fa, que la seva nòvia no li posa … Seguim sent complements decoratius per a aquest tipus de perfils”, defensa Mastrodoménico.
Aquests missatges desqualificatius pugen encara més el to quan les dones parlen de feminisme. “Els fa qüestionar-se i provocar una autocrítica que bona part dels homes es neguen a fer”, explica Bernal. Amb temes com la violència de gènere, la custòdia dels fills, la prostitució o el porno arriben les amenaces directes a la vida de les dones i dels seus éssers estimats, rebent fins i tot fotografies de cadàvers femenins nus acompanyats de comentaris com: “Si segueixes parlant, acabaràs així “.
Els autors d’aquests missatges són coneguts com trolls, i en ocasions compten amb un gran nombre de seguidors que se sumen a l’assetjament i les desqualificacions. Aquest és un exemple de la intimidació que pateix la periodista Cristina Fallarás diàriament: Què fer quan es rep assetjament per Xarxes Socials?
Les expertes afirmen que la millor opció davant un control que no cessa en els seus missatges és bloquejar-i denunciar-ho en les pròpies plataformes. Respondre a aquest tipus de missatges només alimenten l’assetjador, que busca insistentment una interacció per tenir més motius amb els quals atacar. Tot i això, moltes companyes opten per compartir públicament en els seus perfils els missatges que reben, com una forma de denunciar la situació.
Clara Sierra destaca en aquests casos la solidaritat entre totes les dones.
“Si a una dona del PP, de Ciutadans o de Podem se li fan comentaris masclistes, hi ha una resposta col·lectiva de companyes del món de la política i dels mitjans de comunicació, hem de sortir immediatament a dir per aquí no. Aquest és el camí que cal seguir, tant és de quin partit polític siguem, no tolerarem que a cap dona es la miri o es la respongui d’aquesta manera”, afirma.
Les feministes insisteixen en la importància de denunciar els missatges més greus. “Ja sabem que defensem “‘cap agressió sense resposta”, i que “la violència no pot ser impune”, recalca Núria Varela, però la realitat és que troben nombroses dificultats en formalitzar aquestes queixes: Twitter no ho controla. El màxim que s’ha aconseguit és que la xarxa social faci el tancament dels comptes des d’on s’han enviat els missatges, encara que ni tan sols això s’aconsegueix sempre. “Hi ha comptes vexatoris, violents, misògins o racistes que per molt que denunciem no hi ha manera que les tanquin”, explica Varela. I si això s’aconsegueix, els assetjadors ho tenen tan fàcil com obrir-ne una altra de nova i tornar a començar.
