Per Sinpermiso:
Les informacions arran del cas CREA i del seu inspirador i cap efectiu segons moltes fonts, Ramón Flecha, segueixen publicant-se fins i tot a la portada d’alguns mitjans com La Vanguardia. Recentment, aquest diari titulava un informe de recerca “Trenta anys de poder, silenci i presumptes abusos a la UB”. S’espera molt aviat la resolució de la comissió que va designar el rectorat de la UB específicament per investigar què ja és un escàndol i un dels casos més vergonyosos d’abús de poder i coerció sexual de totes les universitats de l’Estat espanyol. La resolució s’avançarà per la gravetat del cas.
Fa pocs dies va sortir publicat un article que recull molt minuciosament tot el cas Flecha-CREA des de fa 30 anys escrit per la Subdirectora del programa “Objectivo igualdad” de Televisió Espanyola, V. Bolaños, que Sinpermiso va entrevistar el mes de setembre passat.
També un grup nombrós d’estudiants del grau de Sociologia va dirigir fa poques setmanes una carta a la degana de la Facultat d’Economia i Empresa per denunciar que a les classes que imparteixen docents del grup CREA, fundat per Ramón Flecha, se n’enalteix la figura repetidament i sense justificació acadèmica. Faria riure tota aquesta mojiganga si no fos perquè hi ha víctimes que han patit aquest grup tòxic. El text que segueix va ser presentat per l’Assemblea Feminista de la Universitat de Barcelona al Claustre ordinari celebrat el 16 de desembre de 2025 al Paranimf de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona. Sinpermiso
En nom de l’Assemblea Feminista de la UB.
Membres del Claustre:
Intervenim avui en nom de l’Assemblea Feminista de la Universitat de Barcelona per exigir una resposta institucional clara i responsable davant de les greus denúncies vinculades al grup de recerca CREA ia les persones responsables d’aquest grup, entre elles el catedràtic emèrit Ramon Flecha.
Des de fa uns mesos diverses dones, exalumnes, doctorandes, becàries i col·laboradores del grup CREA han fet públic que durant anys van patir abús de poder, coerció sexual, manipulació emocional i explotació laboral en el marc d’una relació jeràrquica acadèmica. Aquestes denúncies no són remor ni conflictes personals: han estat formulades col·lectivament, documentades i publicades a diferents mitjans de comunicació de referència i han estat traslladades formalment al rectorat d’aquesta universitat.
L’Assemblea Feminista de la UB hem estat un agent clau en la visibilització i la denúncia d’aquests fets amb comunicats públics, manifestos i accions sostingudes avalades per centenars de firmes de personal universitari, investigadores i col·lectius feministes de tot el món. Aquesta mobilització respon a l’exigència de responsabilitat institucional a la Universitat de Barcelona.
Volem ser molt clares: no estem davant d’un cas aïllat, ni un problema individual. El que es denuncia és un patró sistemàtic d’abús de poder en un entorn acadèmic sostingut durant dècades i emparat per una estructura universitària que no ho va voler aturar a temps.
Valorem que la UB hagi adoptat algunes mesures com ara la suspensió cautelar de la condició de catedràtic emèrit i l’obertura d’una investigació interna. Però afirmem amb rotunditat que aquestes mesures són insuficients davant de la gravetat dels fets i el seu impacte sobre la confiança en la comunitat universitària, especialment de les dones joves, doctorandes i personal en situació de dependència acadèmica.
Per això exigim que la Universitat de Barcelona:
- Garanteixi la protecció efectiva de les denunciants amb mesures clares que evitin represàlies, revictimitzacions o danys a les seves trajectòries acadèmiques i professionals
- Destitueixi ja qualsevol persona vinculada a CREA que ocupi càrrecs de responsabilitat, direcció o supervisió de personal i estudiantat, mentre duri la investigació.
- Assegureu transparència i rendició de comptes sobre el desenvolupament del procés de recerca, amb informació pública
- Adopteu mesures de reparació i garanties de no repetició cap a les persones que han patit aquestes violències.
- Impulseu mesures estructurals de prevenció de les violències masclistes a la universitat, especialment en els àmbits de la recerca, la direcció acadèmica, però també dins de les relacions jeràrquiques laborals en l’organització de la UB.
Som coneixedores -i moltes de nosaltres hem viscut- aquest tipus de violències, en què les persones que les pateixen acaben sent desplaçades o silenciades, mentre les violències exercides queden invisibilitzades i impunes.
La Universitat de Barcelona té la responsabilitat ineludible de garantir espais acadèmics segurs, lliures de violències masclistes, i de situar la cura, la justícia i la reparació al centre de la seva acció institucional.
