Dijous 05 desembre 2024

Dijous 05 desembre 2024

Compartir

L’aliança feminisme i ecologisme, clau en la lluita contra el canvi climàtic

 

 

Tant en la COP25 com en el conjunt d’actes, tallers, conferències i mobilitzacions que s’han organitzat coincidint amb la seva celebració a Madrid (Cimera Social pel Clima), la perspectiva de les dones en la lluita contra el canvi climàtic ha ocupat un lloc important i ha comptat amb la participació de moltes joves.

 

Que les dones es veuen afectades en major mesura per les conseqüències de l’canvi climàtic és una cosa que s’està denunciant-des de fa anys. Tampoc és nou un moviment que pretén que vegem la degradació ambiental i la desigualtat de gènere com dues cares d’una mateixa moneda: l’ecofeminisme.

Diversos fòrums han proposat una reflexió sobre la sostenibilitat de la vida amb perspectiva de gènere. El 7 de desembre, Marta Pascual, de Feministes pel Clima, va coordinar un taller titulat ‘Ecofeminisme per a principiants’, que va comptar amb una àmplia participació. Allà explicava que l’ecofeminisme és una “pràctica política i una filosofia” que defensa que “la destrucció de la terra i la submissió de les dones i dels pobles de sud, són pràctiques profundament relacionades”. Per tant, “la lluita contra aquestes pràctiques pot fer-se conjuntament”. “Necessitem lluitar contra aquesta cultura de la devastació, de la jerarquia i de l’apropiació”, va assegurar, per afegir que “moltes dones del món ho estan fent de manera molt valenta, posant els seus cossos i les seves vides en risc”.

 

 

ecofeminismo 2-cdb14eco3

 

 

 

 

Però, tot i que les dones són les més afectades pel canvi climàtic, són també les que menys representació tenen en els òrgans de poder des dels quals es lluita contra aquest fenomen. Si bé les Nacions Unides reconeixen el principi de paritat en la conformació dels òrgans de decisió, veiem que això no es reflecteix en les COP, marcades encara per una masculinització dels espais de decisió. Per això són molt importants els esforços realitzats en diferents àmbits per incloure la participació de les dones en el disseny i implementació de propostes orientades a “salvar el planeta”, afirmà.

La COP25 va acollir el panell “Dones liderant accions pel clima”, que va comptar amb la participació de diverses expertes que van argumentar la necessitat d’unir les lluites contra el canvi climàtic i contra la desigualtat entre dones i homes. De fet, segons Bridget Burns, directora de Women ‘s Environment and Development Organisation (WEDO), “el canvi climàtic és un element que exacerba les desigualtats”. La feminista i activista mediambiental va assegurar que “no hem arribat a veure els efectes positius dels principis feministes d’una economia de la cura”.

 

 

 

eco 4eco 5

 

 

 

Dorah Marema, experta en gènere i canvi climàtic, va emfatitzar que “la majoria de la població afectada pel canvi climàtic a l’Àfrica són dones” i va defensar la importància d’integrar un “necessari enfocament interseccional” a l’afrontar problemes com el recurs de l’aigua. Les reflexions i enfocaments que uneixen la lluita mediambiental amb la perspectiva de gènere s’incorpora a les dones com a subjectes actius i planteja així l’objectiu de “revertir el paper de víctimes que s’ha donat a les dones i representar-les com a vectors de canvi”, en paraules de Dina Garzón Pacheco, integrant de Xenergia, Cooperativa Dones amb Energia i Coordinadora de la Xarxa ecofeminista.

Alicia Puleo, una de les més importants referents de l’Ecofeminisme a l’estat espanyol, ha advocat per una “nova mirada sobre la naturalesa” i ha defensat que és “el moment de reivindicar les cures com plenament humans, valuosos i imprescindibles”. Puleo va criticar els atacs a Greta Thunberg, -la esquerra li retreu un discurs tou i la dreta del seu absentisme escolar- com a part de la misogínia que travessa el sistema patriarcal. I és que efectivament, per l’ecofeminisme la connexió entre les dues formes de dominació (degradació de la naturalesa i l’opressió de les dones) tenen una arrel comuna: una estructura de poder patriarcal-capitalista.

 

“Per resoldre la crisi climàtica s’estan basant en els mateixos valors que l’han creat”

Cal reclamar i fomentar la participació activa de les dones i proposar noves polítiques -climáticas i de desenvolupament- que contribueixin a transformar les estructures socials, productives, econòmiques i institucionals de manera que fomentin la igualtat d’oportunitats i el desenvolupament sostenible. Ho diu l’ONU: lluitar contra el Canvi climàtic passa per aconseguir la igualtat de les dones, entre altres coses.
No obstant això, aquest enfocament no és el que està primant en la COP25. Ho va explicar Gisela Torrents a la V Assemblea Plenària de la Cimera Social pel Clima, celebrada a la Universitat Complutense de Madrid, en què van participar nombroses organitzacions ecofeministes.

La crisi climàtica és producte d’una visió productivista de la natura, socialment vinculada a valors masculins. És una crisi les conseqüències afecten més a les dones, tant al nord com al sud de la planeta. Davant d’això, no només és que faltin dones a les Nacions Unides, en la COP (curiosament només estan majorment representades en les ONG on participen) i en general en els espais de decisió per afrontar el canvi climàtic, sinó que “per resoldre la crisi climàtica s’estan basant en els mateixos valors que l’han creat “, això és,” competència entre països, el valor de els diners, la demostració de qui és més fort i té més poder “.
“La solució té a veure amb treballar en un canvi de paradigma que posi la vida al centre i inclogui el principi femení com a motor de canvi i solució a la crisi climàtica”, va defensar Gisela Torrents.

Aquest nou paradigma va ser desenvolupat, amb diferents matisos i recolzat en diferents experiències, per les dones que van exposar la seva visió i propostes a la V Assemblea Plenària de la Cimera Social pel Clima: la Xarxa ecofeminista, la Plataforma Feministes pel Clima, Mares pel Clima, Xarxa de Suport a el Poble Mapuche, Modatima, Amigues de la Terra, AVAM (Associació de dones artistes de Madrid), Associació Nacional de dones Rurals i Indígenes, Marxa Mundial de les dones i Laura Zúñiga Càceres (filla de l’activista hondurenya Berta Càceres), entre d’altres.

Totes van valorar la força del “treball en xarxa” i la necessitat d’una “mirada interseccional”, és a dir, “el canvi de model només es pot afrontar des d’una mirada que contempli les diferències de raça, d’ètnia, d’origen, de classe i també la desigualtat de gènere “, van explicar des de la Xarxa Ecofemnista, emfatitzant el plantejament de” canvi radical “. Les veus llatinoamericanes van posar nom a les denúncies. Començant pel extractivisme de les transnacionals que estan destruint el planeta i les accions colpegen de manera especial els cossos de les dones. “Hi ha més de 300 empreses espanyoles en territori maputxe que estan destruint l’ecosistema”, va dir Nelida Molina, exhortant a “denunciar-les des d’aquí”.

Aquest és un altre dels objectius fonamentals de l’ecofeminisme: visibilitzar moviments de resistència de dones a tota la Terra que planten cara a negocis extractivistes de molts tipus i a l’ordre patriarcal que les menysprea i fa recaure sobre elles els principals danys de la destrucció. Laura Zúñiga Càceres és una d’aquestes dones. El seu potent discurs va poder escoltar-se a l’assemblea, compartint una crítica al “capitalisme verd” i advocant per aprofundir i anar a l’arrel de sistema i dels seus abusos: cops d’Estat que s’han anat produint en diferents països de Llatinoamèrica, responent a els interessos de les transnacionals; extractivisme i militarització i en definitiva, legitimització de la violència patriarcal sobre els cossos de les dones. És un veritable “feminicidi capitalista”, va dir Mafalda Galdames Castro, secretària general de l’Associació Nacional de Dones Rurals i Indígenes de Xile, i “nosaltres som les guardianes de les llavors en el món”.

 

Pluralitat i lluites globals

Les activistes van ressaltar la pluralitat i el valor de les lluites globals que les dones estan encapçalant i que s’articulen com a veritable alternativa. Des de Feministes pel Clima van explicar la intenció de crear una xarxa d’organitzacions que contribueixi a crear teoria feminista i a coordinar accions conjuntes -8m i mobilitzacions pel clima previstes per al mes d’abril-.

També la Marxa Mundial de les Dones té prevista la cinquena acció internacional per al 2020: començarà el 8 de març i durarà fins al 17 octubre. Són allò que Laura Zúñiga Càceres en diu “accions globals, resistència dels pobles”.

L’ecofeminisme defensa la força de la intel·ligència col·lectiva per modificar el model de desenvolupament vigent, basat en una raó merament instrumental i que comporta la destrucció de l’ecosistema global. Les reivindicacions que s’han fet des del col·lectiu, en el marc de la cimera de l’COP25, impliquen un decreixement, realitzat de forma feminista, empàtica i segons els principis de la ecojusticia. L’economia feminista i l’ecològica defensen que el valor ha d’estar en la possibilitat que tota la humanitat tingui una vida digna en un medi natural sa; en aquest model, la universalització de les cures és una peça angular.

Les dones com a subjectes actius i diversos i el feminisme i l’ecologisme en aliança són claus en la lluita contra el canvi climàtic.

Fotos: Archivo AmecoPress


 

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Dones, Salut, COVID19 i crisis: Reflexions sobre els nostres drets

Per Creación Positiva Avui, 28 de maig de 2020, Dia Internacional de l’Acció per a...

Bruxelles: Devastador informe de la FRA / La Independent / Notícies gènere

Una de cada tres europees entre els 18 i els 74 anys ha sofert...

El vot femení, clau en el referèndum d’Escòcia

Women for Independence Es defineixen com una xarxa oberta i diversa de dones que...