Apartats de la conferència sobre Violència de Gènere a la V Trobada de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere, a Mèrida, Yucatán, Mèxic
L’ús de l’expressió ” Violència de gènere ” és tan recent com el mateix reconeixement de la realitat del maltractament a les dones, per definició la violència de gènere neix de la desigualtat i de les relacions de poder dels homes sobre les dones i s’exerceix per aquells que són o han estat els seus cònjuges, estiguin o hagin estat vinculats a elles per relacions afectives inclús sense convivència.
La violència que s’exerceix contra les dones té dimensions de pandèmia i constitueix una de les violacions sistemàtiques més importants dels drets humans, causa sofriments inexplicables, retalla vides i deixa a incomptables dones vivint amb dolor i temor en tots els països del món. No només impedeix a la dona assolir la seva pròpia realització, sinó que limita el seu creixement econòmic, entorpeix el seu desenvolupament i causa enorme perjudici a famílies senceres, empobrint a comunitats, donant cabuda a altres formes de violència.
Ho estem veient cada dia a les notícies, per tots els mitjans de comunicació, les dades de Nacions Unides al respecte confirmen amb xifres esgarrifoses, que almenys una de cada tres dones al món ha tingut una experiència d’agressió física, emocional o sexual al llarg de la seva vida, el nombre de dones colpejades, abusades i víctimes de pràctiques horribles com la mutilació genital o la brutal violació o empalament són incomptables.
L’OMS, qualifica la violència de gènere com una ” Epidèmia de Salut Global”, i adverteix que és un “fenomen que passa a totes les dones, no només a les pobres o d’un país concret, fet que suposa un problema de salut global de proporcions epidèmiques”, considera que les menors són les víctimes directes de la violència masclista.
D’aquí que l’anàlisi sobre polítiques públiques que exerceixen els governs en la seva lluita per eradicar la violència de gènere no pot quedar-se tan sols en el paper, amb lleis que majoritàriament resulten obsoletes en la pràctica. Aquestes han d’estar encaminades a un sistema integral que inclogui polítiques d’igualtat, i programes de prevenció del maltractament, el remei per eradicar- no pot quedar-se només en la protecció legal de la ja maltractada, o lamentar-se per les dones assassinades.
Mites sobre la violència de gènere
Els mites que situen la violència de gènere en el terreny de l’excepcionalitat són com a primera mesura aquells que tenen la falsa creença que només ocorren en països tercermundistes o en famílies de baixos recursos econòmics i socials, realment és un problema universal, independent de la seva situació geogràfica, règim polític o situació econòmica.
En segon terme hi hauria els mites sobre els maltractadors, molts psicòlegs emfatitzen que l’agressió del maltractador és perquè han estat persones maltractades pels seus pares o han estat testimonis en la seva infància de violència domèstica, però les estadístiques mundials indiquen que no es pot establir una relació de causa efecte entre un passat de violència i la violència contra la seva parella (Informe Mundial sobre la Violència de Gènere i la Salut, Heise i García- Moreno, 2003).
Altres mites sobre les dones maltractades és que elles es traslladen la càrrega de la culpa, pensen que són les responsables d’allò que els passa, bé perquè creuen que la seva personalitat “atrau” la violència o perquè prefereixen tolerar el maltractament per conveniència social o per raons econòmiques, igualment ignoren el problema per por de ser discriminades en el seu entorn social, perquè estan aterrides o fins i tot per vergonya.
Hi ha altres mites sorgits en els últims anys denominats “neomites ” i que fan referència als atacs ideològics contra els avenços aconseguits per frenar la violència de gènere, aquests neomites tenen a veure amb la desqualificació, i la manifesten no solament els homes, sinó les mateixes dones, frases com “les dones interposen denúncies falses de maltractament per aconseguir avantatges en una separació o divorci” no només resulten nefastes per assolir la igualtat, sinó que denoten una profunda ignorància en el desconeixement de la llei, ja que els divorcis i les separacions de béns estan regulades expressament en el Codi Civil i de procediment i no reporta cap benefici per al cònjuge que denuncia el maltractament.
Un altre neomite és el que es relaciona amb la “Síndrome de aleniación parental” (SAP), una teoria que el professor de psiquiatria infantil de la Universitat de Columbia, Richard Gardner, va formular el 1985 en un article titulat “Tendències recents en el divorci i la litigació per la custòdia”. Segons Gardner el concepte de SAP és un trastorn de la infància que consisteix en el rentat de cervell a les filles i fills, per compte del progenitor que se sent víctima del divorci i que per regla general és la mare, com un fenomen cada vegada més freqüent en les ruptures de parelles amb fills. ( Gardner és defensor, entre d’altres debats, de les relacions sexuals entre menors i adults).
En aquesta tipologia hi ha dos mites a considerar. Un és que demonitza les dones amb el tema del SAP , constituint-se en un atac frontal a l’eradicació de la violència de gènere, quan s’afirma que les dones manipulen a les filles i fills contra el pare, trastornant la relació post divorci en el conflicte de guarda i custòdia, obstaculitzant les relacions saludables dels fills especialment contra el pare, i transformant la situació d’atac cap al progenitor amb el qual no viuen, fins a arribar a odiar per treure profit. I un altre és que va en contra de la protecció dels nens i nenes que han patit abusos o han estat testimonis de la violència de gènere. Aquesta teoria és tan absurda que la majoria dels professionals de salut mental la consideren inadmissible en els procediments sobre custòdia que donen els tribunals.
El mite de les denúncies falses torna a posar sobre la taula la imatge que les dones denuncien falsament, que són mentideres. És innegable que algunes dones fan denúncies falses o propaguen la remor que són maltractades para treure’n profit personal, però això es dóna en una molt inestimable proporció. Amb aquest estigma homes, dones i fins i tot jutges i jutgeses, causen molt de mal a aquelles dones que estan patint violència domèstica real i que estan pensant en denunciar.
L’Observatori Contra la Violència de Gènere del Consell General del Poder Judicial a l’Estat espanyol, va presentar fa uns dies un informe que el Consell del poder judicial va confirmar, i és que les possibles denúncies falses existeixen però són mínimes, l’informe que es va realitzar sobre 530 sentències assenyala que en només un tribunal es van veure indicis per investigar unes molt poques denúncies falses. L’estudi conclou que cal aprofundir sobre aquest tema per tal de contrarestar els mites a fi d’aconseguir eradicar el greu problema social que és la violència de gènere
Dos casos: dones assassinades als territoris de l’Estat espanyol i a Colombia durant el 2013
41 dones han mort en el que va d’any arreu de l’Estat espanyol víctimes de la violència de gènere, i és trist que només 6 de les mortes van denunciar que estaven éssent maltractades.
El nombre de dones maltractades podria ser més gran, tenint en compte que moltes vegades les morts de dones no són denunciades com a peculiaritats de la violència de gènere.
Altres víctimes de la violència de gènere són les filles i els fills. En el transcurs d’aquest any, a l’Estat espanyol 6 infants han mort i 33 han quedat orfes fruit de la violència de gènere.
L’anterior xifra contrasta de lluny amb el que passa a Colòmbia, en el transcurs del 2013, 514 dones han estat assassinades.
Segons L’Institut Colombià de Medicina Legal entre gener i juny del 2013, s’ha presentat un total de 514 assassinats contra dones a Colòmbia, una mitjana de 85 dones assassinades cada mes, segons l’Institut la xifra és inferior a la del 2012, on hi va haver un total de 553 morts violentes de dones en el mateix període. L’Institut també alerta que la majoria de víctimes tenien entre els 30 i els 40 anys i la majoria d’aquestes dones mai va denunciar.
Les xifres reflecteixen només una part del fenomen de la violència de gènere i permeten diverses anàlisis del que succeeix en la societat. Les dades són una eina que pot ser utilitzada, tant per al diagnòstic com per l’exigència de respecte als drets humans de la dona.
Davant d’un context com el nostre és fonamental i necessari que els actors involucrats, i sobretot els poders públics garanteixin la seguretat i surtin en defensa de les dones i dels seus drets i els mitjans de comunicació incideixin més en les estructures del poder institucionalitzat.
Grup de participants a la V Trobada Internacional de la XIPVG a Mèrida, Yucatán, Mèxic
