Les persones se segueixen contagiant del VIH malgrat que la malaltia és una infecció prevenible. I no només això, sinó que encara hi ha gent que es continua morint de la sida, tot i que té tractament. Actualment, i degut a processos migratoris globals, especialment de sud a nord i d’est a oest, l’heterogeneïtat de la pandèmia i dels mateixos països de la nova comunitat europea, fan que cada país hagi d’afrontar els seus reptes de manera diferent, malgrat que en les societats del nord, els mètodes de prevenció són cada vegada més homogenis. En el cas de Catalunya, un 32,3% (SIVES 2010) dels nous diagnòstics del VIH correspon a persones originàries d’altres països, mentre que la prevalença d’infeccions de transmissió sexual (ITS) i del VIH és major entre les dones heterosexuals que en homes de la mateixa condició, segons el mateix informe.
A Europa, la xenofòbia, l’homofòbia, l’encara existent inequitat de gènere, la migració, la pobresa, l’estigma i la discriminació i la desaparició gradual dels estats del benestar, promouen l’increment de les desigualtats i creen odis inclús a societats que semblen haver solucionat aquests flagells. El panorama ha canviat radicalment des de “la crisi”. Malgrat la reducció dràstica en el nombre de nous casos de sida a Espanya i a Catalunya, el nombre de nous diagnòstics d’infecció pel VIH es manté estable en els últims anys. Es confirma, per un costat, el bon accés als tractaments antiretrovirals per part de les persones afectades, però també la necessitat de millorar l’efectivitat de les intervencions preventives i de les destinades a promoure la informació i la prova del VIH per reduir el nombre de casos.
Els patrons epidemiològics de la transmissió del VIH han canviat. Mentre que abans la principal via de transmissió era l’ús de drogues per via parenteral, actualment la infecció del VIH es transmet majoritàriament per via sexual (SIVES 2010). Aquestes dades aconsellen reforçar la prevenció primària de la infecció del VIH, mitjançant la promoció d’hàbits sexuals saludables a la població en general i les actuacions i l’assistència al col·lectiu homosexual. El nombre de persones infectades augmenta, malgrat que l’avanç de les teràpies antiretrovirals (TARV) ha millorat dràsticament la qualitat de vida. Precisament s’aprecia el cas contrari en el treball fet sobre el “terreny”. En el cas de la Fundació Sida i Societat (ONG que treballa a Escuintla, Guatemala), la població infectada pel VIH pot morir de sida pel fet de no tenir accés als ARV, tot i que la població amb la qual s’ha estat treballant durant anys consecutius (com dones treballadores del sexe, homes que practiquen sexe amb altres homes i alguns sectors de la població en general) s’ha aconseguit disminuir la incidència del VIH/ la sida i altres ITS. Mentrestant, la mateixa entitat ha desenvolupat un treball de diagnòstic a Catalunya, a través del Programa Carretera i de l’Estudi de viabilitat per l’establiment d’una mostra dins la base comunitària, multiètnica, dins i fora de l’Estat espanyol, que ha permès descriure les condicions socials, l’estat de salut i la utilització dels serveis sanitaris de la població migrant a través de diversos períodes consecutius. A través d’ambdues intervencions (nord i sud) s’ha albirat que l’educació, la informació, l’apoderament i accés a la salut són eines indispensables per a la prevenció i que el camp d’actuació i els recursos són insuficients.
La Cooperació Internacional davant del VIH/SIDA
Els organismes no governamentals que treballen a l’Amèrica Llatina, breguen amb les problemàtiques al voltant del VIH/ la sida conegudes i comunes: augment de mort i contagi de les dones per aquesta infecció; accés limitat als ARV (el 2008 a tota l’Amèrica Llatina només accedien als ARV 445 mil persones), inequitat davant l’accés als tractaments segons el país i la pobresa com a condicionant de major mortalitat davant aquest tipus de pandèmies. És a dir, com més desigual és la distribució dels ingressos a cada país, més prevalença del VIH podem trobar. A més, a tot això hi hem de sumar: el sexisme, el no apoderament de les dones, les influències nocives dels fonamentalismes de diverses religions i l’analfabetisme. En alguns països d’Amèrica Llatina i el Carib, es preveu un increment en la incidència del VIH/sida, un augment sostingut de les infeccions de dones i una major mortalitat davant un accés cada vegada menor a la salut pública per part de la població amb menys recursos.
Per aquest tipus de raons, les diverses actuacions de la societat civil organitzada, com d’activisme i de denúncia, en la qual es troba la població local (Llatinoamericana) i de persones que col·laboren des de la cooperació internacional, han exercit una pressió política important. Atès que a més de les intervencions directes en la recerca de la salut de les persones s’han pogut dur a terme denúncies davant la Cort Interamericana de Drets Humans per negligències dels estats, especialment amb els sectors empobrits.
Una altra de les tasques que el tercer sector duu a terme és la identificació precoç i l’acompanyament de les persones víctimes de la violència masclista, amb l’objectiu de penalitzar amb contundència i eradicar de manera definitiva les violències exercides sobre dones, nenes i nens. Es volen aconseguir aquests propòsits a través de l’educació, la mobilització ciutadana, la protecció dels drets de les persones migrades, treballadores i treballadors del sexe i lluitant contra les inequitats de gènere i diverses fòbies a les diferències. A més, cal destacar que el tercer sector s’ha convertit en font d’informació alternativa i fidedigna per als mitjans de comunicació.
Fins ara, la finalitat última de moltes entitats espanyoles sense ànim de lucre ha estat la protecció i vigilància dels Drets Humans, l’obligat compliment dels compromisos internacionals adscrits pels països (amb un conseqüent cost polític si no es compleixen), la inclusió real de la perspectiva de gènere en polítiques i programes de salut dels governs que estiguin especialment enfocats a la prevenció del VIH/ la sida i altres ITS.
Per últim, cal destacar que la configuració de les inversiones en el tercer sector ha canviat radicalment després que el Pressupost de la Generalitat del 2011 destinés a la Cooperació Internacional 22 milions d’euros, que suposa un descens del 55% respecte al 2010. En contrast, l’1 de juny s’ha aprovat al Parlament la modificació de la Llei de successions segons la qual la Generalitat deixarà d’ingressar 544 milions d’euros, 20 vegades el que s’està retallant en Cooperació.
REQUADRES:
Hi ha 33,3 milions de persones infectades pel VIH al món
En el planeta hi ha 33,3 millons de persones afectades pel VIH. Existeix un nombre de 2,6 milions de noves infeccions amb dades del 2009. Si ho comparem amb dades de l’any 1999, això implica una disminució del 20% de malalts. Pel que fa a les morts a causa del VIH, en el 2009 va haver 1,8 milions, és a dir, un 20% menys que en el 2004.
La taxa de les noves infeccions pel VIH s’ha reduït a més d’un 25% en almenys 56 països entre el 2001 i el 2009. No obstant això, en set països, situats la majoria a Europa Oriental i Àsia Central, les taxes han augmentat un 25%. Entre els joves dels 15 països més afectats per l’epidèmia, les taxes de noves infeccions han baixat més d’un 25% a causa de l’adopció de pràctiques sexuals més segures. Respecte als nens que neixen amb el VIH, han disminuït un 24% en comparació amb les dades de fa cinc anys.
Malgrat que el nombre d’infeccions és menor, cal tenir en compte que per cada persona que inicia el tractament, dos s’infecten amb aquest virus. Les persones que viuen amb el VIH viuen més temps i el número de defuncions relacionades amb la sida està descendent gràcies a l’ampliació del tractament.
En els últims cinc anys, el nombre de persones que segueixen el tractament s’ha multiplicat per 7,5. En tot cas, tan sols en l’últim any han accedit al tractament un 30% més de persones respecte al 2008. A més, s’observa també que l’accés als tractaments segueix sent insuficient per totes les persones atès que 10 millons encara estan a l’espera de rebre tractament antiretroviral.
Quant a les dades per països i regions, l’Àfrica subsahariana acapara el 69% de totes les noves infeccions del món. D’altra banda, l’Europa Occidental i Central compta amb 820.000 persones infectades i una prevalença en els adults del 0,2%. A Espanya no existeix un registre de diagnòstics del VIH estatal. Segons Onusida, hi ha 130.000 infectats (un lleuger augmenta respecte als 120.000 del 2001). D’aquests infectats, unes 32.000 persones són dones.
Es calcula que a Espanya el 30% de les persones que tenen el VIH no ho saben.
Al 2008 es van diagnosticar 1.340 casos de sida, amb un descens del 80’1% respecte al 1996. En comparació amb el 2007, s’ha produït una disminució del 16’6% en homes i un 8’6% en dones. Pel que fa als diagnòstics, Existeix una notificació de 1.170 casos més que l’any passat. D’aquests, el 77% són homes i l’edat mitjana es manté en 41 anys. La proporció de casos pediàtrics (menors de 13 anys) se situa en el 0,4%.
Transmissió:
1) La transmissió sexual suposa el 55’2% dels nous casos diagnosticats el 2008 .
– Un 34’9% dels persones van contreure la infecció per relacions heterosexuals no protegides i en nombres absoluts contínua sent més freqüent en homes que en dones. No obstant això, es posa en relleu que un 65’4% de les dones diagnosticades de sida notificades en el 2008 és a causa d’haver tingut relacions heterosexuals no protegides.
2) El 34’4% de les persones que han desenvolupat la sida en el 2008 van contreure la infecció per compartir material d’injecció (37’6% homes, 23’4% dones).
3) Mentrestant el 20’3% de tots els casos s’han produït per relacions sexuals entre homes.
ALTRES DADES
– El 26’5% dels casos del 2008 són persones d’origen estranger. Un 41’3% provenen de Llatinoamèrica i el 33’9% d’Àfrica.
-Des de l’inici de l’epidèmia a Espanya s’han notificat un total de 77.953 casos de sida.
-Es calcula que a Espanya el 30% de les persones que tenen el VIH no ho saben.
Des de 1981 hi ha 16.430 casos de sida de residents a Catalunya
Des de l’1 de gener del 1981 fins al dia 30 de juny del 2010 s’han declarat en el registre:
– 16.430 casos de sida de residents a Catalunya. D’aquests, 13.214 són homes (80’4%) i 3.216 són dones (19’6%)
Des de l’1 de gener del 2001 fins al dia 30 de juny del 2010 s’han declarat en el registre:
– 6.134 casos de VIH residents a Catalunya. D’aquests, 4.780 són homes (77’9%) i 1.354 dones (22’1 %)
El nombre de morts relacionades amb el VIH/sida des del 01/01/1981 fins al dia 30/06/2010 ha estat:
– 10.188 morts, un 63’2’% d’homes i un 57% de dones.
Les principals vies de transmissió l’any 2009 són:
1) 45’4% per relacions heterosexuals, de les quals el 73’7% són dones i el 37’5 homes
2) 27’6% per relacions homosexuals o bisexuales i 17’8% per relacions heterosexuals i usuaris de droga per via parenteral (18’4% homes, 15’8% dones)
PROCEDÈNCIA:
Entre el 2001 i el 2008, la proporció d’immigrants entre els nous diagnòstics ha augmentat en un 35,6%. i la via de transmissió de la infecció en el col·lectiu ha estat més freqüent en el grup heterosexual i afectant més a les dones amb un percentatge de 90% i en el dels homes homosexuals, amb un 45%.
Fonts:1 Informe 2010 Situació de l’epidèmia de sida d’Onusida, 2 Registre Nacional de casos de sida, situació a 30 de juny de 2009, 3 Registre casos de sida i declaració de casos del VIH a Catalunya. CEEISCAT
