Agnès Lladó alcaldessa de Figueres

Compartir

La Beca Montserrat Minobis un impuls a la investigació de gènere en la comunicació audiovisual

“La Beca ha de ser un primer pas en el reconeixement de l’obra de la periodista figuerenca” ha dit Agnès Lladó alcaldessa de Figueres.

La mort de la Montserrat Minobis va ser una de les primeres males noticies de la legislatura?

Tot i que Montserrat Minobis va morir al maig abans que jo fos alcaldessa, crec que efectivament va ser una de les males notícies que vàrem tenir aquells dies a la ciutat perquè ella era una dona referent i no en tenim massa com ja sabeu. La Montserrat era una dona que en tots els seus àmbits, en totes les seves disciplines hi portava la seva visió feminista, aquesta visió de buscar la igualtat, de buscar l’equitat aquesta lluita que ja va començar amb la lluita antifranquista i va continuar tota la vida perquè com ella molt bé deia la lluita feminista ha començat per no aturar-se mai. Sí, va ser una mala notícia.

Figueres respira feminisme, llibertat, igualtat. Quina va ser la principal aportació de la Montserrat Minobis?

Jo crec que l’aportació  principal aportació no només a Figueres sinó a tot el país es precisament ser un referent d’inici d’aquesta lluita que moltes altres dones hem anat seguint. Una lluita que ella es creia. La Montserrat va contribuir a trencar molts dels estereotips que ens marcaven a les dones, que va ser capaç de tirar endavant una carrera professional en un món que era d’homes. Crec que aquest és el seu gran llegat i l’hem de poder continuar per acabar arribant a la igualtat total que voldria dir que no hi ha diferències entre homes dones Això seria la cirereta que reblaria aquest objectiu que buscava la Montserrat Minobis i que ens va ensenyar a totes les dones. Ara li reconeixem la tasca feta i, en canvi, en el moment que la desenvolupava perquè estàvem en altres temps. El que hem de fer ara és primer homenatjar-la a Figueres, la seva ciutat li ha dedicat un espai públic, una Plaça perquè entri dins la memòria col·lectiva de la ciutat i també el reconeixement amb aquesta beca Montserrat Minobis a tota la seva tasca professional i a la defensa del feminisme i els drets de les dones.

Quin record en té vostè que la coneixia?

 El record que en tinc és d’una dona molta honesta, molt humil, molt senzilla i que procurava per tothom amb aquesta visió feminista però que al final el que buscava era la igualtat per a tothom. I una dona que tot i fer la seva carrera professional fora de Figueres no va perdre mai les seves arrels i va continuar participant i col·laborant amb mitjans locals de la ciutat demostrant aquesta estima. Així és com jo la puc recordar.

Perquè una beca que queda restringida només a l’àmbit universitari?

Amb aquesta beca el que es vol promoure és la recerca sobre els programes comunicatius feministes que puguin significar una aportació substancial en aquest àmbit. Aquesta ha de ser l’única cosa que hem de portar a terme?. Doncs no, hi ha d’haver moltes més coses. Aquest reconeixement de ciutat, ens il·lusiona perquè la Montserrat es va moure i es va desenvolupar en un àmbit professional periodístic molt concret. Aquesta beca la tirem endavant conjuntament amb l’Associació de Dones Periodistes (ADPC) que ella mateixa en va ser de les fundadores i que va presidir durant deu anys però també amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya que ella també en va poder ser la seva degana.

Aquesta beca en comunicació potser l’inici de moltes altres accions. Però és important també que la pròpia recerca universitària s’enfoqui cap a aquest àmbit. Per tant ha de ser una de moltes més accions.

Com ha estat aquest temps de donar forma al projecte?

La família ha impulsat molt el fet que es pugui reconèixer la tasca que ha fet la Montserrat Minobis i des de la ciutat que la va veure néixer i la veure créixer també ens hi hem bolcat. El que és cert és que la pandèmia no ha ajudat a tirar endavant una acció com aquesta, sobre tot a nivell de tràmits administratius.
Però finalment hem assolit l’objectiu de poder tenir aquesta beca. I reitero ha de ser l’inici, de més reconeixements. El propi ajuntament ho va fer l’any 2020 amb la plaça Montserrat Minobis. La pandèmia no ens va permetre fer un acte públic i més popular com hauríem desitjat, cosa que farem en aquest primer o segon trimestre d’aquest any 2022 i les accions seguiran perquè com dic lla ja ha entrat dintre d’aquesta llista de referents de la ciutat de Figueres i, sobre tot, de referents femenins.

La seva germana, Carme Minobis, va dir a l’acte de presentació de la beca “Montserrat la teva llavor és aquí. Serem persistents en la continuïtat d’aquesta iniciativa”. S’ha pensat en fer un treball a les escoles de Figueres i Girona destacant els valors que defensava la Montserrat?

Aquesta persistència en continuar reconeixent la figura de la Montserrat Minobis és una molt bona opció per poder introduir a les escoles que es pugui treballar la seva figura i els valors que defensava de la mateixa manera que es treballen altres figures. En aquest sentit des del Consell Ciutadà d’infants aquest any s’està fent un recull de dones referents a la ciutat. I evidentment la Montserrat Minobis no hi pot faltar. L’homenatge de la ciutadania és quelcom que va molt més enllà i el reconeixement no s’acaba en una beca. I amb la família estem en contacte per poder persistir en aquest objectiu i que aquesta beca es faci gran. És una beca que està molt ben dotada, amb aquests 5000 euros, que hi col·laborem amb la Diputació de Girona. El que volem és que aquesta beca no només tingui continuïtat sinó que sigui una de les beques referents en el país perquè serà millor homenatge que li podrem fer a la Montserrat i també a l’objectiu que la va portar a treballar durant tants anys per poder aconseguir la plena llibertat entre homes i dones.

La personalitat de la Montserrat era complexa. És això un actiu per al reconeixement?

Hi serà la Montserrat republicana, antifeixista, lluitadora pels drets del català, dona de ràdio i, sobre tot, la més personal aquella que coneixien els més propers. La figura de la Montserrat Minobis és molt completa amb moltes lluites compartides per molta gent que avui estan al carrer i per això aquest reconeixement està més vigent que mai. Primer pel que ha representat com a veïna de tants i tantes figuerencs i figuerenques i pel país. I també pel que suposa el fet que una dona en moments en els quals les dones ho tenien molt més difícil que ara, tot i que ho seguim tenint difícil, va ser capaç de trencar motlles i prendre partit per totes aquestes lluites; l’antifranquista, la lluita per la defensa de la llengua que avui necessitem més que mai. La lluita pels valors del feminisme i la igualtat amb això és amb el que hem de seguir treballant. I a les administracions ens toca fer aquest paper que fem molt de gust, i més jo com a alcaldessa. Per a mi és un honor poder reconèixer a persones com la Montserrat Minobis i tantes d’altres que vindran. Jo sempre dic quan les escoles arriben a l’ajuntament la primera pregunta que ens fan les nenes és quines dones tenim referents a la ciutat perquè sempre ens parlen d’homes, ens diuen. Hem de treballar perquè aquestes nenes pugin créixer i seguir el llegat d’aquestes dones referents. Perquè així aconseguirem no només una ciutat millor que és el que busco com a alcaldessa sinó una societat més equitativa.

————————————————————————-

També hem recollit l’opinió de la família de la Montserrat Minobis. La que van crear en Robert Minobis i Planas i la Carolina Puntonet i Caball va tenir cinc fills; en Josep Maria– monjo de Montserrat (Gregori) que ja va morir-, en Salvador, la Montserrat, la Carme i la Roser. La Montserrat va tenir 5 nebots – en Josep Maria, en Salvador, en Robert, en Jordi i l’Aureli. I va considerar sempre nebodes a les seves parelles. Aquests deu nebots van donar a la Montserrat 7 renebots i renebodes.

familia minobis

  La familia de la Montserrat Minobis

IMG 3092

 Montserrat Minobis i els seus germans         

Montse … petons de tramuntana des de l’Empordà

Ja fa trenta-tres mesos que la Montserrat ens va deixar, la seva obra, el seu llegat i les llavors per va sembrar en tants àmbits que han de tenir presència i continuïtat. Amb aquest esperit comencen les gestions per a instituir una beca d’investigació sobre la comunicació audiovisual amb visió de gènere, amb l’objectiu de saber que es fa en aquest camp arreu del país.

És un orgull per a tota la família haver aconseguit que amb l’ ADPC, el Col·legi de Periodistes, i l’ ICD, amb el suport de l’Ajuntament de Figueres i la Diputació de Girona, tirar endavant aquesta iniciativa. I és ara que amb enyorança la recordem, i com diuen en Salvador i la Concepció -el germà gran i la seva dona: “A la vida familiar la Montserrat era dinàmica i disposada -era la gran de les noies – a casa, cantàvem moltes cançons tradicionals i alguna vegada organitzàvem petits concerts, ella al piano i jo al violí, que servien perquè els altres germans riguessin de nosaltres una bona temporada. Érem una família unida i contenta.”

La Roser –la germana petita- pensa que els homenatges i reconeixements s’agraeixen molt, però que cal fer-los en vida. En Vador, nebot, parla de la seva padrina. “Quan algú decideix ser valent per dir-hi sempre la seva, per millorar les coses, per vetllar per la igualtat, per promoure la cultura i les arts, per fer d’altaveu de les minories i per estimar la terra mereix una plaça a qualsevol poble. Que a Figueres hi hagi la plaça de Montserrat Minobis —i també altres places amb noms de dona— ens la recorda i ens fa feliços. La creació de la Beca Montserrat Minobis que promou la recerca en continguts audiovisuals amb perspectiva de gènere, és també part del seu camí i de la seva lluita, que encara continua. Recordar algú és tenir-lo a prop encara que ja no hi sigui.”

nadal 2010-

                                              Feliç la Montserrat amb els seus nebot per Nadal del 2010

L’Aureli, nebot, recorda a la seva tieta de Barcelona.”Per lògica generacional els nebots vàrem tardar més que la resta de la família en anar prenent consciència de la magnitud de la figura de la Montse. Segurament en diferents etapes de les nostres vides i per motius diversos tots vàrem passar moments de la nostra joventut al pis de Barcelona davant del mercat de Sta. Caterina on les enyorades “Tati” i “tia Teresa” sempre tenien un llit i un plat a taula a punt per a la família. Era durant aquestes estades temporals quan podíem passar més estones amb la “tieta de Barcelona” i quan, i a través de les mirades d’uns adolescents, vàrem poder començar a copsar la seva inesgotable energia. La Montse estava en el seu hàbitat natural, Barcelona, la ràdio, el periodisme, el feminisme, les lluites, l’ètica… tot allò era la seva vida, la seva passió. 

Des de la serenor del temps i sobretot des de la seva tan sentida pèrdua quan sobrevoles els records, t’adones de molts petits detalls que en aquell moment et passaven per alt. La Montse sovint compartia amb nosaltres estones a l’estudi de ràdio 4, els seus dinars, les seves tertúlies i de totes aquestes instantànies si amb alguna cosa em quedo és, sens dubte, amb el respecte i l’admiració amb la qual la gent del seu voltant la tractava.

En uns temps marcats per la manca de raó cal preservar els seus valors, la seva memòria i la seva humanitat en tota la seva dimensió, i sens dubte la beca d’investigació en comunicació i la plaça del seu poble contribuiran al fet que no es perdi la seva llavor.
Des del teu estimat Empordà, petons de tramuntana. La teva família, Montserrat.

MartaCorcoyNov21

“El record de la Montse ens ajuda a potenciar la investigació” ha dit Marta Corcoy, presidenta de l’ADPC

Com va sorgir la idea de la beca? 

Per iniciativa d’amics de la Montse Minobis, de la germana i d’algú més es va acordar que s’havia de fer alguna cosa per recordar la seva memòria  i tot el camí que havia obert.
Des de l’ADPC ens costava veure el producte que volíem fer. De Premis ja n’hi ha molts, i volíem una cosa que quedés en el temps. Aleshores vam pensar en la investigació. En aquest país de recerca se’n fa poca perquè està mal pagada i perquè la gent no hi té tirada. I ens semblava que la comunicació amb perspectiva de gènere i en l’àmbit de la comunicació audiovisual encara n’hi ha menys. N’hi ha però n’hi ha poca. Algunes tesis doctorals algun treball de final de Màster.

Juntament amb el Col·legi de Periodistes que sempre anem de la mà vam veure la necessitat de treure això; una beca. “Hem d’ajudar a promoure la investigació” i d’aquí va sortir la idea. A partir d’aquí vam començar a moure fils per aconseguir recursos. Els recursos han estat de l’ajuntament de Figueres i de la Diputació de Girona. L’Institut Català de les Dones s’hi sumarà però encara no ho han acabat de definir.

Qui formarà part del Jurat?

Està format per cinc persones tres dones periodistes– Neus Bonet, Núria Ribó i Carla Turró– i dos homes periodistes, en Francesc Cruanyes, director del programa de Ràdio-4 “Tot a Europa”, i en Xavier Muixí, redactor de Televisió de Balears. No hi ha ningú ni de l’ADPC, ni del CPC, totalment independent.

Per l’ADPC que representa tirar endavant aquesta idea?

Recuperar la trajectòria de la Montse, que no quedi en l’oblit el seu nom, s’ha fet una web que l’han fet la família que està prou bé. Fer-li un reconeixement que va ser la nostra presidenta durant 10 anys. Promoure la recerca en comunicació i gènere, obrir la ràdio a … tele, plataformes, series etc.

JOAN BRUNET

Joan Brunet

“Amb aquesta Beca volem retre un homenatge permenent a la Montserrat Minobis”  ha dit en Joan BRUNETque va ser Degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC). I un dels impulsors de la beca Montserrat Minobis.

Quina és la idea del CPC de donar suport a la beca Montserrat Minobis?

Retre un homenatge i recordar a la que va ser la primera degana del Col·legi de Periodistes. Volem fomentar la recerca amb perspectiva de gènere. Senzillament perquè hi ha una eclosió de premis i en canvi no hi ha res per donar suport a la recerca. No es promouen beques que promulguin la recerca en temes de periodisme de gènere. Això s’ha perdut. Hi ha poques beques en aquest àmbit, és premien coses publicades però no s’incentiva la recerca. Volem retre un homenatge permanent a la Montserrat Minobis donant suport a aquesta beca.

Quina petjada ha deixat la Montse al CPC?

La Montserrat Minobis va deixar una petjada important perquè sota el seu mandat es van posar en marxa diverses iniciatives que jo vaig culminar en el meu mandat. Des del Llibre Blanc de la professió, i la participació al Fòrum de les Cultures per part del CPC va ser molt important. Recolzem la recerca en periodisme de gènere en qualsevol mitjà audiovisual. Pel CPC és un reconeixement de les dues grans passions de la Montse el periodisme i el feminisme que complementava amb la cultura i la política.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Teresa Carreras

Teresa Carreras

Periodista, activista i feminista. Secretaria de la XIDPIC.CAT-XIPVG. Coordinadora de GAMAG Europa, expresidenta APEC. Corresponsal setmanari El SIGLO, Ha treballat a RTVE.

També et pot interessar