Per Nerea Martinez. AmecoPress
Reporters Sense Fronteres (RSF) ha publicat el 8 de març Dia Internacional de les Dones, un informe titulat “El periodisme davant el sexisme” on es mostra el gran risc de patir agressions sexuals i sexistes a què s’enfronten les periodistes i l’impacte en la informació.
El periodisme de vegades s’ha considerat un treball perillós, però quan ets dona i periodista pot ser que sigui el doble de perillós. Les dones periodistes no només s’enfronten als perills de la professió, sinó que se li sumen les agressions sexuals o sexistes. Basat en un enquesta realitzada per RSF a nivell mundial, l’informe de la investigació “el periodisme davant el sexisme” mostra que dels 112 països en els quals s’ha enquestat periodistes, 40 van ser marcats com perillosos i per a les periodistes com a molt perillosos, fins i tot en les redaccions on se suposa que és un espai tranquil i segur.
Tres anys després de la publicació de l’informe que revela les dificultats a què s’enfronten les dones i homes periodistes que tracten temes relacionats amb els drets de les dones, RSF fa una investigació analitzant les respostes a un qüestionari enviat als seus corresponsals a tot el món, incloent periodistes especialitzats en qüestions de gènere. Els resultats confirmen les tendències que havien observat, afirmant que el lloc més perillós per als periodistes en l’actualitat és internet.
El segon lloc més perillós segons enquestades és el seu lloc de treball, és a dir les redaccions, lloc on les dones s’enfronten a agressions sexistes. Dades que s’han vist reforçades amb el moviment #Metoo a tot el món, a més perquè en ocasions les periodistes han estat les primeres a denunciar casos d’agressió o assetjament sexual, com ha passat als Estats Units, el Japó o l’Índia.
Un exemple de denúncia va ser la presentadora danesa Sofie Linde, que va declarar haver estat víctima d’assetjament. Encara que Dinamarca és un país que es considera model a seguir en qüestions de gènere i paritat, aquesta denúncia contra un alt càrrec de la televisió pública va causar una autèntica commoció a tot el país.
Entre les periodistes, les especialitzades en drets de la dona i les que s’encarreguen d’àmbits esportius o polítics, mostren que són més vulnerables a les agressions. Alguns exemples són el de la periodista saudita Nouf Abdulaziz al-Jerawi que va ser empresonada per denunciar el sistema de tutela masculina al seu país, a més de ser torturada amb descàrregues elèctriques i agredida sexualment mentre es trobava detinguda.
Al Brasil la periodista Patricia Camps Mello investigava sobre l’ús dels fons il·legals per finançar campanyes de desinformació del president Bolsonaro. Aquesta investigació l’ha convertit en víctima d’una campanya de ciberassetjament extremadament violenta després que Jair Bolsonaro i els seus fills l’acusessin de “sostreure” informació a canvi de favors sexuals. Un grup de 50 periodistes i Mello han posat en marxar al país sud-americà, un moviment #DeixaElaTrabahlar (#Deixa-laTreballar) per denunciar els petons forçats a què s’enfronten quan cobreixen esdeveniments esportius. A França prop de 40 periodistes del diari esportiu L’Equipe s’han unit per donar suport a les seves col·legues després de les denúncies d’assetjament a les “seccions d’esports”.
RSF en l’informe també examina l’impacte de les agressions en el periodisme i que forma el trauma i en la major part dels casos porta al silenci i redueix el pluralisme d’informació. A part de l’estrès, ansietat i la por a la violència sexista o sexual a què porta a les periodistes a tancar fins i tot les seves xarxes socials de forma temporal o permanent (43%), però també porta a autocensurar-se (48%), canviar d’especialitat (21%) o renúnciar (21%).
