OPINIÓ
Últimament estem assistint a una creixent intolerància davant el pensament no compartit.
Quan una persona manifesta una idea amb la qual coincidim, ens afanyem a aplaudir-la, a punxar en el like si és a través de les xarxes socials o a adherir-nos amb comentaris elogiosos. Però si el pensament expressat no és del nostre grat, ens afanyem a catalogar-lo com a discurs de l’odi, amb la qual cosa estem escampant entre les i els altres -que pot ser que no hagin llegit el comentari original ni ho facin- una actitud prejuiciosa davant la persona que argumenta la seva postura.
Crec que una cosa és cometre un delicte d’odi, que segons el Ministeri de l’Interior és qualsevol infracció penal contra una víctima que es tria per la seva pertinença a un col·lectiu concret, (origen ètnic, marginalitat, orientació sexual, discapacitat, pobresa, etc.), que està molt bé que es penalitzi, i una altra cosa és deduir que una reflexió que qüestioni qualsevol assumpte de caràcter públic és mostrar odi o animadversió cap a un col·lectiu determinat.
Així, si una persona qüestiona el sistema prostitucional es desprèn que està contra les prostitutes; si argumenta contra els ventres de lloguer es dedueix que odia a les criatures així gestades, o a les persones que s’han prestat a això; si critica la flotant identitat de gènere o defensa el sexe biològic com a determinant de la subordinació femenina se la cataloga com transexcloent; si posa l’accent en els límits que imposa l’islam a les dones es dedueix que és islamofòbia, si argumenta contra la immersió lingüística es desprèn que està contra la llengua catalana, i així podríem continuar posant exemples de lectures aberrants del que no són més que exposicions argumentades d’algunes postures legítimes. Per a això moltes vegades es tergiversa l’argumentat, o es treuen de context frases o expressions, o directament es crida al boicot contra la persona que s’ha atrevit a manifestar una opinió raonada.
He llegit molts textos amb els quals no estic d’acord, que m’irriten, m’enfureixen o em treuen de pollaguera, però no per això considero que estiguin expressant odi contra grups o col·lectius. Davant d’aquestes situacions una possibilitat és ignorar l’escrit, perquè no hi ha major mostra de menyspreu que el desdeny, o si tenim temps i ganes contra argumentar allò exposat per la persona que es manifesta públicament.
Tot menys deslegitimar els seus raonaments ratllant-los de discurs de l’odi, la qual cosa no és ni més ni menys que mandra o incapacitat intel·lectual revestida d’una insofrible superioritat moral amb la qual volem mostrar que som millors que els altres. I així, volent o sense voler, atiem el linxament públic de persones que no només han utilitzat la seva llibertat d’expressió i que ni tan sols han estat llegides pels nous inquisidors.
