Aquest dimarts 31 de gener les companyes de AmecoPress sortien per última vegada en la seva edició diària, almenys temporalment per culpa de les retallades, amb aquest article d’actualitat sobre el perill que plana sobre una de les conquestes fonamentals del moviment feminista a tot el Estat espanyol i sens dubte del de Catalunya.
Madrid, 31 gen. 12. El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, va confirmar que la reforma de la llei de l’avortament de 2010 significarà el final del model de terminis (les dones poden avortar lliurement fins a la setmana 14 de gestació) i el retorn al sistema anterior, basat en tres supòsits de despenalització (violació, malformació o risc per a la dona). La reforma d’aquesta llei per “defensar el dret a la vida” serà “el més progressista que hagi fet mai”, va declarar Gallardón a ‘Los desayunos de RTVE’.
El ministre va explicar que “l’última reforma del PSOE va obviar que el concebut té dret a la protecció” i ha afirmat que aquesta consideració ja la va fixar el Tribunal Constitucional quan es va pronunciar s’obre aquest assumpte després de l’aprovació de la llei original de 1985. Així, segons ha assenyalat, “sempre el concebut i no nascut és subjecte de protecció jurídica”, encara que això “no significa de cap de les formes que en tots els supòsits la interrupció voluntària d’embaràs hagi de suposar un retret penal”.
A més, ha assegurat que el PP no té intenció d’esperar que el Constitucional es pronunciï sobre el recurs d’inconstitucionalitat que van plantejar contra la norma perquè “ja s’ha pronunciat”, encara que “moltes vegades s’obvia”. Gallardón es referia així a la sentència dictada pel Constitucional el 1985 en relació a la normativa en matèria d’avortament aprovada aquell mateix any, que, segons ha dit, “va marcar clarament que la despenalització, és a dir, el supòsit d’interrupció de l’embaràs, no podia suposar en cap cas la desprotecció dels drets que el concebut i no nascut té reconeguts per la pròpia Constitució “.
Dret a decidir
La Llei de Salut Sexual i Reproductiva de 2010 confirma el dret de totes les dones a interrompre el seu embaràs de forma voluntària durant les primeres 14 setmanes. A partir d’aquest moment, estableix els supòsits en què l’avortament és legal. Fins a les 22 setmanes en el cas de greu perill per a la salut o la vida de mare, o que el fetus pateixi greus malformacions. A partir d’aquest moment només es podrà interrompre l’embaràs en el cas que el fetus pateixi anomalies que vagin a impedir la seva vida, o que suposin una malaltia greu incurable, i sempre per determinació mèdica.
D’altra banda, les joves podran avortar des dels 16 anys sense necessitat del consentiment familiar, punt que fins a l’últim moment ha trobat més controvèrsia. Sí preveu que s’informi si més no a un o una dels i les progenitors o tutors i tutores legals. Es permet saltar aquesta norma en el cas que la menor presenti un entorn familiar problemàtic, en què aquest coneixement pugui conduir a coaccions, maltractament, violència o situació de desarrelament.
A més, la llei preveu que la interrupció de l’embaràs pugui realitzar-se en els centres de la Seguretat Social per a tots els supòsits. L’objecció de consciència del personal professional queda reflectida com un dret més del text, sempre sense menyscabar el dret a l’atenció assistencial.
Per nombroses persones expertes i organitzacions de dones la llei anterior, la de 1985 – a la qual vol tornar el PP-és “hipòcrita”. Així ho assegura per exemple Teresa Nevado, presidenta de l’Agrupació de Madrid del Forum de Política Feminista. “Responia a una total hipocresia. Les dones avortaven però calia disfressar les interrupcions amb causes variades “, assegura. De fet, més del 95 per cent dels avortaments acollits a la llei anterior, la de 1985, s’acollien al supòsit de riscos psíquics.
L’actual llei de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs és “millor” en opinió del fòrum ja que col · loca el dret de la dona a decidir al centre. A més, el nombre d’avortaments va baixar i es manté estable.
