Dijous 25 abril 2024

Dijous 25 abril 2024

Compartir

Fixar quotes o no? El Parlament Europeu obre el debat pel 8 de març

Ens vam disposar a agafar un avió destinació a Estrasburg on el Parlament Europeu (PE) havia organitzat pel dia de la dona i la commemoració del centenari de la lluita pels drets de les dones, el 8 de març, un seminari sobre el lideratge femení en què hi estaven convidades periodistes i eurodiputades.

A l’hora de fer la cua per embarcar a l’avió la primera impressió va ser la de comprovar que la majoria de les persones que s’esperaven eren homes i executius. La dada no tindria més rellevància si no fos perquè, tal com hem dit, ens dirigíem al PE per assistir a un seminari sobre la representativitat femenina al món empresarial i polític, i, per tant, es feia impensable no fixar-s’hi. Així doncs, malauradament la cua a l’aeroport va ser una premonició de la situació que ens trobaríem en el PE en què, malgrat que té un índex de dones polítiques més elevat que la resta de governs dels països europeus, solament compta amb el 34,78% de representativitat femenina.

 

Per això, en la sessió plenària que va tenir lloc el mateix 8 de març el debat es va centrar en discutir sobre si fixar o no quotes com a mesura per garantir la participació de les dones a l’esfera política i econòmica. La majoria de les dones que van defensar fixar les quotes van argumentar que amb els mèrits de les dones s’havia comprovat que no n’hi havia prou, ja que les dones encara no arriben a ocupar alts càrrecs en l’esfera política i en l’administració. En canvi, també hi va haver eurodiputades que van rebutjar les quotes i van argumentar que a través d’aquesta mesura una dona no arriba a ocupar un càrrec perquè se’l mereixi sinó per omplir la quota establerta. La majoria de les dones que estaven a favor de les quotes van dir que creien que era una fórmula a curt termini i no ho contemplaven com una opció definitiva i permanent, però si necessària. La presidenta del Comitè dels Drets de les Dones i la Igualtat de Gènere al PE, Eva-Britt Svensson (del Grup Confederal de l’Esquerra europea unida ) va dir al respecte que les quotes és “com un antibiòtic, que et pot curar la grip si te’l prens durant un període breu, però que pot ser perjudicial si ho utilitzes com a remei de manera reiterada”.

En les intervencions es va fer referència a països com Noruega, com un exemple amb resultats positius, ja que el país nòrdic aplica des del 2003 una política de quotes per assegurar la paritat en els consells d’administració de les empreses, exemple que han seguit Espanya i França i que també es van esmentar a tall d’exemple.

foto_3
Dues ponents del seminari. L’eurodiputada Dagmar Roth-Behrendt i la vicepresidenta del Parlament Europeu, Rodi Kratsa- Tsagaropoulou

Després de les intervencions va tenir lloc la votació dels informes, entre ells dos relacionats amb la situació de la pobresa de les dones, en què es remarcava que un 17% de les dones europees viuen en situació de pobresa i de com la crisi ha empitjorat la situació de moltes dones. I un altre informe sobre la igualtat entre les dones i els homes a la UE en què s’esmentaven com a possibles mesures les quotes en l’article 53: “Es demana que es fixin objectius vinculants per garantir la representació equitativa d’homes i dones, assenyala, pel que respecte, que la utlització de quotes tingui efectes positius en la representació de les dones”. Malgrat que l’informe va ser aprovat pel plenari, va tenir 366 vots a favor, 32 abstencions i 200 en contra. A l’eurodiputada i autora de l’informe, Mariya Nedelcheva, del partit de la Gent d’Europa (PPE Bulgària), va declarar que li havia sobtat que un document que no és legislatiu ni vinculant hagués tingut tants vots en contra. L’única eurodiputada catalana i membre Partit Socialistes Europeu de Dones, Maria Badia, es va mostrar a favor de les quotes, malgrat que va considerar que seria difícil aconseguir que els eurodiputats votin aquesta mesura ja que “no estic segura que molts homes estiguin disposats a renunciar al poder”, va afirmar. 

foto_2
Les autores dels informes, de dalt a baix, Rovana Pumb i Mariya Nedelcheva

Després de les votacions va tenir lloc una roda de premsa en la qual la vicepresidenta de la Comissió Europea, Viviane Reding, va afirmar que les empreses no havien complert les recomanacions que havia fet la UE per igualar el salari entre els homes i les dones i els hi donava un any mes de marge. Les reaccions d’algunes eurodiputades van ser les de criticar aquesta mesura de fer els ulls grossos, ja que, seogns les eurodpitades que s’han mostrat conràries,. donar més marge a les empreses no serviria per posar-hi remei, ja que el més probable és que, al cap d’un any, la UE es trobarà en el mateix punt que ara i continuarà sense aplicar mesures més estrictes

Durant el seminari, la vicepresidenta del Parlament Europeu, Rodi Kratsa- Tsagaropoulou, del partit del Grup de la Gent d’Europa (Demòcrates Cristians) va presentar l’esborrany de l’ informe que es debatrà aquest mes de març sobre el lideratge de les dones a les empreses. L’eurodiputada Kratsa-Tsagaropoulou va parlar d’estadístiques que no eren absolutes però que destacaven que le dones que treballen a les empreses i han de gestionar conflictes de treball, en solen fer una bona gestió i que, per tant, s’hauria d’aprofitar aquestes qualitats. Així com també va afirmar que les empreses en què els directius són dones (actualment tan sols un 3% de les empreses europees) els empleats tenen més ventatjes ja que es tolera més la felixibilitat laboral. En el seu edtudi, l’eurodiputada grega arriba a tres conclusions: les mesures no vinculants que ha dictat el PE han estat insuficients, les empreses han de prendre mesures vinculants i, en tercer lloc, no tots els països parteixen de la mateixa situació i que, per tant, s’ha de derribar la torre de marfil.

El seminari també va comptar amb veus dispars com va ser la de la primera editora en cap d’Aústria del diari Der Stand, Alexandra Föderl-Schmid, que es va mostar en contra de les quotes perque creia que s’emitia la categoria de dones.  Segons la periodista, hi ha dones que ocupen càrrecs professionals de responsabilitat però no volen saber res del feminisme perquè, segons elles, té connotacions negatives i no volen ser titllades de feministes. També va fer referència a que ella s’havia trobat en el cas de proposar càrrecs de responsabilitat a dones i que les mateixes dones ho havien rebutjat perquè significava haver de fer horaris maratonians impossibles de compaginar amb la vida privada.


Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Govern i Diputacions: Convenis de cooperació contra la violència masclista i domèstica

L’acord, entre els sis convenis de cooperació reforça la col·laboració en la lluita contra la...

Madrid: Concentració de Dones de Negre / La Independent /Notícies gènere

Des de l’organització Dones de Negre de Madrid es va convocar una concentració silenciosa el...

La denúncia d’una mare víctima de feminicidi a Xiapas

    Una mare víctima de feminicidi denúncia corrupció, indiferència de les autoritats i falta...