Diverses dones activistes i feministes van donar a conèixer la “Agenda Dones 2018. Allò personal és polític”, amb la finalitat d’incidir en una agenda feminista en l’actual procés electoral.
Està basada en tres eixos: drets humans, accés a la justícia i fronteres pendents. L’anterior és resultat d’un exercici ciutadà i té com a finalitat que diferents forces polítiques que participen en la contesa, la facin seva.
En la seva participació, l’activista i ex consellera nacional perredista Dorisol González va destacar els Punts Irrenunciables continguts a l’agenda:
Ni un pas enrere en la progressivitat dels drets humans de les dones, aquests no estan subjectes a referèndum. Ni un pas enrere en la interrupció legal de l’embaràs, matrimonis entre persones del mateix sexe i el dret a adoptar. Estat laic amb poders civils i democràtics.
Fer efectiva i funcional l’alerta de violència de gènere des de l’esfera municipal. Accés a la justícia, prevenció, atenció i seguiment de la garantia a una vida lliure de violència. Pressupostos transversals que facin efectius els drets. Paritat substantiva horitzontal i vertical. Aturar la violència política contra les dones i mecanismes de sanció per a aquests casos.
La feminista Angélica Téllez va expressar que el nostre país requereix d’una Fiscalia de la Dona, i abans de res, es necessiten més fiscals dones. Hi va afegir una dada que va cridar l’atenció de la mestra Dania P. Ravel, consellera de l’INE: Els partits polítics han de destinar anualment el 3 per cent del seu finançament públic a la capacitació, promoció i desenvolupament del lideratge polític de les dones.
En el seu torn, l’activista Yndira Sandoval, va comentar el tema de feminicidis i l’alerta de violència de gènere. Va explicar que cal implementar l’Alerta Violeta com a mecanisme d’ordre local i instrument per generar accions immediates, estratègiques i urgents per a la prevenció, atenció, sanció i eradicació de la violència cap a les dones.
En aquest sentit, l’agenda també proposa una assegurança contra la violència per raons de gènere; implementar la cèdula d’identificació de risc feminicida i comptar amb un padró d’agressors, deutors de pensions alimentàries i assetjadors sexuals.
Així mateix, el document reivindica la legítima demanda de les dones dels pobles indígenes.
Pel que fa al tema dels drets de les dones lesbianes, l’activista Mar Cruz va esmentar com a objectiu a reconèixer per part de les institucions: “No més invisibilitat cap a nosaltres”. També va subratllar el reconeixement a la feina de les llevadores.
Sobre les dones adultes grans, la lluitadora social i psicòloga Adriana Luna Parra va demanar trencar amb la visió assistencialista que tenen els diferents governs cap a les dones grans. Va puntualitzar que la desigualtat de gènere i la discriminació augmenten amb l’envelliment.
Emma Obrador, activista social, ha subratllat que aquest document presentat davant l’INE és resultat del fòrum “Agenda Dones 2018”, realitzat el passat mes de març al Senat de la República. Sobre això defensà que cal una transformació social des de l’arrel, a causa de les construccions misògines i masclistes arrelades en nosaltres des del moment de néixer.
“Vivim una situació desigual en l’espai públic i privat. Vivim assetjament, assetjament i violències que acaben en feminicidis. L’Estat té un deute amb nosaltres. El govern és de nosaltres, Apoderem-nos-en ja! “, va citar Emma.
En representació de l’ Instituto Nacional Electoral (INE), la consellera Dania P. Ravel, va agrair a les feministes el document lliurat, i feu públic un reconeixement al seu treball amb un compromís: “Espero que les i els candidats facin seva aquesta agenda per poder incidir de manera adequada en aquests temes i aconseguir tenir una societat més igualitària que, comptat i debatut, busquem en la democràcia “.
