En un país on la història moderna es va escriure amb la sang de les disputes per l’Estat laic i la seva oferta de diversitat religiosa i cívica, la visita del Papa en temps pre-electorals aixeca sospites al voltant de les seves intencions polítiques. En termes simbòlics, les dates i geografies de la visita papal semblen configurar una transgressió de les restriccions electorals, tot i que el cap de l’Estat Vaticà no parli específicament de les eleccions ni de la política que emmarca la relació entre l’Estat i esglésies. Els temps són eminentment polítics. El seu recorregut per la zona i els “emblemes cristeros” remarca la disputa per la naturalesa de l’Estat mexicà i resignifica la història.
Revisitar ara les ferides de la història sagnant que va definir el caràcter laic de l’Estat revolucionari, amb la reforma en mà de l’article 24 de la Constitució-aprovada la setmana passada-i la qual obsequia a la religió amb l’espai públic i el dret d’objectar a les lleis per raons de consciència religiosa, parla de la institucionalitat trontollant de la postmodernitat industrial, de la seva individualització i la pèrdua de les seves velles funcions. En particular, a l’Estat-nació se li desdibuixa les fronteres precises de la seva identitat nacional i els marges de separació laica amb la religió, el que va definir el seu caràcter modern. De tal manera, en el context de la reforma constitucional, la visita de Benet XVI als llocs històrics de disputa del laïcisme mexicà marca la seva resignificació en espais simbòlics d’una nova evangelització religiosa. I celebra l’anticipació de la fi de l’Estat laic.
D’altra banda, amb la desarticulació de les bases de tots els partits polítics que va esdevenir arran de la reorganització econòmica, social i cultural inherent al model neoliberal globalitzat, l’Església catòlica apareix davant els ulls de les nostres figures polítiques com una de les poques fonts de legitimació. S’esforcen per compartir l’escenari amb el jerarca del vaticà tot esperant el capital polític dels fidels catòlics, sense necessàriament considerar que la seva presència legítima un nou model d’Estat, on la religió juga un paper molt més determinant en la vida ciutadana, cívica i política.
Estem davant d’una dialèctica de legitimació entre actors orfes de legitimitat per diferents raons. L’Església es ressent dels efectes dels escàndols pederastes i la pèrdua d’adeptes per les seves polítiques sexuals i reproductives premodernes i els partits polítics es desvinculen de les seves bases i dilueixen les seves definicions ideològiques. Dins d’aquest context se situa la disputa per la definició de la família i el control dels mitjans de reproducció, és a dir, els cossos-vides i ànimes-de les dones.
Les declaracions del portaveu del Vaticà assenyala que l’objectiu de Benet XVI és ressaltar els temes de defensa de la vida des de la concepció, la família i el matrimoni entre l’home i la dona, a més de la llibertat religiosa que, en aquest cas, sustenta conceptualment a l’únic i excloent model de família d’orientació patriarcal proposat per l’Església catòlica. De tal manera, una altra dialèctica entre l’Estat i la família es torna l’eix de la disputa actual per definir el model social de l’era postindustrial, de tal manera que el primer garanteix la naturalesa del segon i el segon reprodueix el caràcter del primer.
El gradual desdibuixament de l’Estat laic mexicà fa témer pel futur del seu històric compromís amb els drets de les dones, especialment amb els drets reproductius i sexuals; compromís obligat per múltiples convenis internacionals. Les lleis en 17 estats de la República a favor del dret a la vida des de la concepció -aprovades en cascada després de la legalització de l’avortament en el DF durant les primeres dotze setmanes d’embaràs- constaten aquesta inherència de la religió en assumptes de política pública i la renúncia de la Federació a complir amb els acords internacionals. Així mateix, qüestionen les sentències de la Suprema Cort que han sustentat aquests drets i validat els drets de les minories sexuals, posant així en dubte a un altre nivell de la pròpia institucionalitat de l’Estat. De tal manera, els interrogants del moment semblen anar en la línia de com interrompre la dialèctica de la mútua legitimació entre polítics i esglésies en perjudici dels drets de les i els ciutadans? I com assegurar la vigència de l’Estat laic sense la coherència de les institucions que li van donar context i forma en la primerenca modernitat?
*Elizabeth Maier és investigadora del Col·legi de la Frontera Nord a Tijuana, Mèxic
