OPINIÓ
La millor manera d’explicar avui al nostre jovent què és Europa és fer-los escoltar Mónica Naranjo: “Jo era la rosa daurada del sol, pluja de vi, bombolla d’amor, i el meu palau va ser la joventut, quan cantava jo, somniaves tu”
I a més, cal explicar a la joventut que els grans objectius polítics dels 28 països de la Unió Europea per al 2020 són:
– Augmentar la taxa d’ocupació al 75% dels homes i dones entre 20 i 64 anys
– Arribar a invertir el 3% del Producte Interior Brut en investigació
– Elevar al 20% el consum d’energies renovables
– Reduir l’abandonament escolar per sota del 20%
– Rescatar 20 milions de persones en risc de pobresa i d’exclusió social.
Però recordar-los també que, entre l’abril del 92 i desembre del 95, la guerra de Bòsnia, a l’antiga Iugoslàvia, va deixar més de cent mil morts i dos milions de persones desplaçades mentre els peixos grossos europeus feien punt de creu a menys de dues hores amb avió a les cancelleries de Madrid o París i a una hora de vol des de Roma i Berlín a la ciutat torturada de Sarajevo.
També hem d’explicar a les joves i als joves que en els últims 20 anys més de 25.000 persones immigrants han mort ofegades a la Mediterrània intentant entrar a Europa per teixir-se un futur millor.
Però sobretot també que l’Europa dels drets humans, la del respecte a la llei, la del càstig al defraudador, l’Europa amant de la igualtat és una construcció social i cultural simbòlica amb un defecte: necessita col·locar la persona al centre del seu eix de decisió.
Europa necessita allunyar els bancs estafadors, els trans-inversors sense escrúpols, els especuladors malvats; Europa necessita foragitar als amos de les vides alienes més enllà dels confins del món aquell que va definir el també europeu Dante.
Només així podrem recrear-nos de nou en la llegenda mitològica d’amor i seducció que dóna nom al continent. Va ser després del rapte de la bella Europa -filla de Agènor i Telefasta-per part del déu Zeus transformat en toro blanc.
I mentre, com els deia, potser és més curiós escoltar Mónica Naranjo:
“La decadència, la solució final.
Entre les mil banderes, creus i calaveres, símbols de quimeres,
et vaig perdre “.
“Mentre aplaudeixen després del teló,
en l’ocàs mors, vella Europa;
sola, ai!, boja i enfonsada”
Més informació: Xavier Grau – Mézclate Conmigo
