Dijous 25 abril 2024

Dijous 25 abril 2024

Compartir

Estigmatització d’un col·lectiu per revelar nacionalitat de l’agressor

Els mitjans de comunicació van dir la nacionalitat de l’agressor d’una violenta violació sexual i mitjançant els seus webs s’ataca la comunitat estrangera, vulnera el codi deontològic i una ambaixada ho assenyala.

Una ambaixada va expressar el seu “profund repudi i pesar davant l’agressió sexual i intent d’assassinat comès contra una menor” a Catalunya, l’any passat, i, davant la revelació de la nacionalitat de l’acusat, va fer una crida als mitjans de comunicació espanyols per realitzar un tractament informatiu responsable per evitar estigmatitzar el col·lectiu que la delegació diplomàtica representa.

Per les característiques de violència extrema de l’atac, el cas ha causat commoció a l’opinió pública. El suposat agressor, detingut recentment, està acusat de violació i assassinat en grau de temptativa.

L’ambaixada, a més, va assenyalar que “transmet un missatge de solidaritat i suport a la víctima i als seus familiars per aquest condemnable crim”, que “l’agressió sexual és una de les pitjors formes de violència contra les dones i les nenes”, que confia en les actuacions de les autoritats perquè aquest cas “derivi en la sanció més dura del responsable”.

A més, assenyala un aspecte que molts mitjans no van tenir en compte: “La Missió Diplomàtica fa una crida perquè el tractament mediàtic de la nacionalitat del presumpte autor del crim sigui responsable, evitant l’estigmatització de la comunitat (…), que sempre s’ha fet caracteritzat per ser treballadora, pacífica i respectuosa de les lleis del país que l’acull”.

De manera similar al que passa amb el tractament de la violència masclista als mitjans, són diverses les institucions periodístiques, principalment col·legis, i també organitzacions que treballen amb les persones migrades, que han elaborat manuals o codis deontològics per fer el tractament mediàtic de les migracions i orientar així periodistes a l’hora de fer la seva tasca.

220508-Decálogo medios

La informació rellevant

La Red Acoge, que des del 2014 porta a terme una anàlisi i reflexió “entorn del tractament periodístic que des dels mitjans de comunicació es realitza a les notícies relacionades amb les persones migrants” a Espanya, cita el Codi Deontològic del Periodisme que, al seu punt 7, assenyala que “El periodista extremarà el seu zel professional (…) ha de mantenir una sensibilitat especial en els casos d’informacions o opinions de contingut eventualment discriminatori o susceptibles d’incitar a la violència oa pràctiques humanes degradants”.

Els mitjans que van publicar la nacionalitat de l’acusat del crim no van tenir aquesta “especial sensibilitat”, ja que, encara que no van publicar continguts explícitament discriminatoris o incitadors de violència cap al suposat agressor, en assenyalar la seva nacionalitat, obrien l’espai online per a opinions de lectors a on sí que es produïen comentaris del tipus que es recomana evitar. A les webs dels mitjans de comunicació, un dels atractius de lectura són les opinions dels mateixos lectors i aquestes opinions se centrarien en el fet de violència masclista, que és el rellevant, i no en la nacionalitat si aquesta dada no s’hi hagués donat.

Per això, en aquest punt 7 del Codi Deontològic del Periodisme, a l’apartat b) es diu que el periodista “S’ha d’abstenir també de publicar aquestes dades, llevat que guardin relació directa amb la informació publicada”. La nacionalitat del responsable de la violació no té cap relació directa amb el fet.

El manual de recomanacions per a periodistes sobre el tractament de la informació relacionada amb la migració, elaborat per la Red Acoge, al punt 2 recomana explícitament: “Evitar assenyalar l’origen o nacionalitat de les persones implicades llevat que aquesta dada sigui imprescindible per comprendre la informació”.

El fet de dir la nacionalitat no és rellevant en aquest cas, no contribueix gens informativament ja que no és una “característica específica” d’aquest col·lectiu ni l’ha portat a l’agressor a fer l’acte de violència masclista extrema. Aquest acte el podria haver fet una altra persona de qualsevol procedència, inclosa la local. Aquesta violència extrema crida l’atenció perquè no és habitual en les violacions, però tampoc no és un cas únic i no és un comportament exclusiu d’un estranger.

220508-medios violador

Altaveus de la xenofòbia

El manual, al punt 6. Recomana: “Eludir la utilització declaracions de caràcter xenòfob i racista procedents del discurs polític, encara que aquestes vagin entrecometes i atribuïdes degudament a l’autor/a. Converteixen el mitjà en altaveu de la xenofòbia i ho eximeixen de la seva obligada responsabilitat social”.
Els espais per a què les persones que llegeixen la notícia hi opinin, en aquest cas, s’han convertit en altaveus de la xenofòbia.

Les conseqüències d’assenyalar aquesta condició d’agressor estranger s’han vist immediatament als comentaris de gent que opina a les webs dels mitjans. Allí han brotat com a fongs tant les postures racistes explícites com també el microracisme. Es va dir des que és una mostra de l’excessiva política d’obertura a la migració (com si n’hi hagués), de la manca de control, de l’abús que la migració fa dels ajuts (una afirmació generalitzada, falsa i que no ve a tomb) (a cuento) i s’acaba amb el conegut “que torni al seu país”, entre d’altres.

En els comentaris, sembla que el fet que l’atac, la violació i l’assassinat en grau de temptativa tingués un afront més gran quan la víctima és nacional, en aquest cas espanyola, i l’agressor és un home de fora de l’Estat, un forà. Una cosa així com que “vénen de fora a atacar les nostres dones”, afirmació que mostra, més que un sentit de pertinença grupal, un sentit de propietat sobre el cos de les dones.

De fet, atacar “la dona de l’altre” també és considerada un senyal de greuge més gran en un enfrontament entre homes, i l’exemple més clar es produeix en una guerra quan la violació de dones és part de l’atac i la conquesta de territoris. En resum, el cos de les dones es converteix en camp de batalla. En aquest cas, en esmentar la nacionalitat de l’agressor, col·loca aquest i el seu col·lectiu en un bàndol i la víctima i connacionals en un altre, creant un enfrontament que no existeix. Al contrari, les guies i manuals del tractament informatiu busquen la convivència i la integració des dels mitjans.

Manual Red Acoge

Guía didáctica. Colegio Periodistas de Aragón

Recomanacions Col·legi de Periodistes de Catalunya

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Drina Ergueta

Drina Ergueta

Periodista y antropóloga. Comunicación y feminismo son sus temas predilectos desde hace más de una década. Articulista en medios bolivianos y portales feministas de España/México.
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

25N: Marxa de torxes no-mixta a Terrassa

   

...

Morelos.Mexico: Mor periodista a Morelos per COVID19 / La Independent / Notícies Gènere

Per Estrella Pedroza.SemMexico La Xarxa de Dones Periodistes de Morelos va exigir a el Govern...

Nova York: Salven la seva vida 90 milions de nenes i nens en els últims 20 anys /la Independent / Notícies gènere

El Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF) ha informat avui que...