Tere Mola actual

Compartir

Escriptores

OPINIÓ

Com cada any, s’apropa el 23 d’abril Dia Internacional de el Llibre que és una commemoració celebrada a nivell mundial amb l’objectiu de fomentar la lectura, la indústria editorial i la protecció de la propietat intel·lectual per mitjà de dret d’autor.

La Conferència General de la UNESCO la va aprovar a París el 15 de novembre de 1995, per la qual cosa a partir d’aquesta data el 23 d’abril és el «Dia Internacional de l’Llibre i del Dret d’Autor». Com veiem, fins i tot la UNESCO s’oblida de les autores.

Encara que molt recentment i en un altre mitjà de comunicació vaig escriure sobre la necessitat de descobrir autores, avui vaig a fer el mateix repetint alguna d’elles i incloent altres, ja que l’univers narratiu femení és inabastable i només vaig a recomanar el que jo he llegit, perquè no em puc atrevir amb autores desconegudes.

De Laura Nuño ho he llegit gairebé tot, sobretot els seus dos últims llibres “Maternidades S.A.” i “El derecho a la educación” em semblen dos llibres imprescindibles per entendre algunes controvèrsies del feminisme actual.

De Pilar Aguilar Aguilar Carrasco tinc pendent “Feminismo o Barbàrie, volumen 2” i ho estic desitjant llegir de seguida que tingui un buit i que espero que sigui tan amè i divertit com el primer volum.

De Gemma Lienas he llegit algun dels seus quaderns, “Rebels, ni putes ni submises” i recentment “Drets fràgils”. Tots ells de molt recomanable lectura.

D’Almudena Grandes he llegit molt, però sense dubtar-ho em quedo amb “El corazón helado” i “La madre de Frankenstein”. Impactats els dos i amb una riquesa de personatges aclaparadors.

També i recentment vaig llegir “El evangelio según María Magdalena” de Cristina Fallarás. Llenguatge directe, clar i desgranant el paper de les dones, fins i tot de classe alta, en aquells moments tan convulsos.

Com sempre, necessito reivindicar a Raquel Ricart Leal amb el seu “Les ratlles de la vida”. Una història sobre una saga familiar a la qual he tornat en diverses ocasions i sempre descobreixo coses noves. Una dura, però bella història de la nostra pròpia història de postguerra.

Fa molts, molts anys, vaig llegir “Pedra de Tartera” de Maria Barbal. Em va semblar tan dura que fins i tot, després de tants anys se m’encongeix el cor només amb recordar el nom de la novel·la.

De Gioconda Belli, També ho he llegit quasi tot. Des de la seva “Dona Habitada”, passant per “El país de les dones” o “La intensa calor de la lluna” i amb tots he gaudit moltíssim.

D’Edurne Portela només he llegit “Mejor la ausencia” on s’ajunten totes les violències possibles que podia patir una dona jove en els anys 80 i 90 en un convuls País Basc.

De la gran Maruja Torres em va enamorar fa anys “Un calor tan cercano” i anys després el de “Esperadme en el cielo” que em va robar el cor per la tendresa, la lleialtat i l’amor que es tenien els tres amics.

Altres autores potser més desconegudes però que em van marcar també són Maria Català amb els seu “Urpes de seda”, Linda D. Ciriano amb “La venedora d’ous”, Jetta Carleton amb els seus “Quatre germanes”. Anna Oliver Borràs amb el seu “Parlem d’amor? tu tries “

I tornem a una de les grans Ángeles Caso amb els seus “Olvidadas” o “Contra el viento”, dues llibres imprescindibles llegides i rellegides diverses vegades.

El primer llibre que vaig llegir en català me’l regalà una amiga, Anna Piera, i era de Carme Riera “Te deix amor la mar com a Penyora” i va marcar un abans i un després en la meva relació amb la meva pròpia llengua materna.

Marcela Serrano amb el seu “El albergue de las mujeres tristes” o “Diex mujeres”, senzillament deliciosos.

I hi ha una autora cordovesa, amiga i establerta a Nova York que es diu Maria Lapachet que fa uns anys va publicar un llibre “Historias de Nueva York” que quan m’e’l va passar, li vaig comentar “Són totes històries molt dures, sense tendresa” i la seva contestació em va deixar sense alè: “És, potser, perquè aquí no hi ha tendresa. Vaig trigar en recuperar-me d’aquelles paraules.

Najat El Hachmi, recent premi Nadal amb “Dilluns ens voldran”, o amb “L’últim patriarca” o “Mare de llet i mel”. Tots meravellosos

La recentment desapareguda Nawal el Saadawi amb el seu “Mujer en punto cero”. Brutal però necessari.

I ja per acabar, no vull ni puc oblidar-me de les meves estimades i grans amigues, les germanes Roig Celda. Rosa és l’escriptora i Manola l’artista gràfica. Tenen publicats dos volums imprescindibles sobre “Contem històries de dones d’ací”, així com altres títols com “La dona que és rigué de Talleyrand”.

Aquesta vegada, només llibres de dones que he llegit i passat per les meves vísceres i des de la meua condició de lectora.

Des del meua condició d’escriptora, els meus quatre llibres al mercat “Pensamientos, reflexiones rabias y protestas”, “Perquè el silencis de vegades si que és poden escriure” (català i espanyol), “Perquè em dona la gana” i “Día a día en tiempos raros”. Els podeu demanar i s’envien a domicili per correus.

Segur, seguríssim que m’he deixat milers en el camí, però aquesta ha estat una petita selecció per anar fent boca per al Dia Internacional del Llibre que ja s’acosta.

Espere que us hagi agradat i que, al menys, us penseu en ampliar biblioteques i regalar llibres d’escriptores per visibilitzar-les i donar-los el lloc que els correspon.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Tere Mollá

Tere Mollá

Empleada pública del Govern valencià des de 1983. Sindicalista. Formadora en Igualtat d'Oportunitats, Violència de Gènere, Micro masclismes i Coeducació des de 2006.

També et pot interessar