OPINIÓ
Un any més hem tornat ha sortir al carrer per cridar que ens volem vives i lliures. I per segon any ho hem fet amb companyes a la presó i a l’exili.
La consellera Dolors Bassa i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, aquest 25N ens ha escrit des de la presó: “Estem vivint moments molt durs, especialment des de la presó, però tenim clar que les dones no recularem. Som moltes i tenim la raó. Juntes, liderant, aconseguirem una societat justa, democràtica, pròspera i lliure de discriminacions. Hem iniciat dues lluites que són indestriables l’una de l’altra, la feminista i la de la llibertat. La lila i la groga. La de la igualtat i la de la República Catalana. Som feministes perquè som republicanes i som republicanes perquè som feministes”.
Montserrat Higueras, entrevistada.
Milers de dones vam cridar la nit del passat dilluns, e 25N, a la plaça Catalunya davant accions i actituds que ens deien les companyes: “És violència”. Però totes nosaltres, o si més no, una majoria important d’aquest país, pensem i denunciem que la presó, l’exili i la repressió de les persones encausades i perseguides des del Referèndum de l’1 d’octubre, també són violència, una violència estatal i policial que també patriarcal que hem d’exigir al nostre govern de combatre i posar fi alhora que nosaltres, feministes republicanes, continuarem treballant per aconseguir la llibertat de totes i tots i la fi de la repressió.
Volem un país on cap agressió quedi sense resposta i on no hi tingui cabuda un sistema judicial que justifica les violacions i on els mitjans de comunicació públics faciliten altaveus a discursos que banalitzen les violacions o fins i tot neguen l’existència de les violències masclistes que patim cada dia. Aquest 2019, en els Països Catalans, portem 14 feminicidis segons el recompte oficial, 34 feminicidis segons el recompte feminista. L’Hospital Clínic de Barcelona, centre de referència en l’atenció a les víctimes, ha atès 396 casos d’agressions sexuals, fins el 31 octubre, un 5% més que el 2018. No podem més.
L’eliminació de les violències masclistes ha de ser una obligació pel govern, per tots els governs, al marge de condicionants polítics, ideològics i pressupostaris. Hem de continuar exigint tots els recursos necessaris per aturar aquesta xacra d’agressions sexuals, assetjaments, violacions, feminicidis que estem patint i per garantir justícia, reparació i recuperació a les sobrevivents a l’escola, a casa, als carrers, als espais d’oci, a la feina… a tot arreu volem ser lliures, no valentes.
Dilluns va ser 25 de novembre, dia internacional per l’eliminació de les violències vers les dones i les nenes, dia en que com Forcadell i Bassa ens recordaven “avui més que mai reivindiquem totes les dones que han patit violència masclista, sortim als carrers i plantem cara a aquesta dreta feixista que ens vol fer tornar al segle XIX. Perquè contra la injustícia i la violència, persistència, persistència i persistència”ª. I com a feministes, plantem cara autoorganitzant-nos, perquè ja sabem totes que juntes som més fortes i no estem soles.
Cada dia és 25 de novembre!
* Escrit de Dolors Bassa i de Carme Forcadell “Feminisme i llibertat, lluites indestriables” publicat al diari ARA el 25 de novembre 2019.
* Montserrat Higueras és la coordinadora de Dones ANC.
