Divendres 5, a les set de la tarda, es farà una pregària a l’església del Pi de Barcelona i es llegirà un manifest per a una Església paritària, comunitària i ecumènica.
L’arribada del Papa Benet XVI a Barcelona es compta ja per dies, i aviat per hores. Als balcons del centre de la ciutat s’hi comencen a veure les primeres banderes i missatges de salutació. Els balcons prenen el relleu a l’allau de declaracions públiques sobre la visita durant les darreres setmanes. El posicionament d’alguns grups laics i feministes s’expressa amb eslògans com “Jo no t’espero” o “Les dones no t’esperem”.
A la mateixa església, dins la comunitat de persones creients, també hi ha veus crítiques que imaginen una església més paritària, comunitària i ecumènica. Associacions com el Col·lectiu de Dones en l’Església (CDE) i Església plural, entre altres, han convocat una pregària el divendres dia 5 a les set de la tarda a l’Església del Pi. L’acte finalitzarà amb la lectura d’un manifest en què es reivindicarà el sacerdoci de les dones i es denunciarà el sistema piramidal de la jerarquia catòlica. La Independent ha parlat amb Neus Forcano, mestra d’institut, membre del CDE i impulsora de l’Escamot Magdala.
Jaume Abadal (JA)- Què pensa quan des de grups feministes fan servir l’eslògan “les dones no t’esperem”?
Neus Forcano (NF).- Ho entenc! Jo em sento dins la lluita feminista. Si he de parlar en nom del col·lectiu al qual pertanyo, nosaltres el saludem amb respecte. Dubto que aquesta visita serveixi per unir els diferents grups que formem l’Església. És una visita de cap d’Estat.
Fa vint-i-cinc anys, un grup de dones –monges i laiques que treballaven en organitzacions catòliques o en grups de base de l’Església- van crear una associació, el Col·lectiu de Dones en l’Església (CDE). El CDE és un grup heterogeni. Hi ha des de dones de setanta anys fins a joves de poc més de vint. Segons un fulletó de presentació del col·lectiu, és un grup de reflexió “i també d’acció, conscient de la importància que té, o hauria de tenir, per a la comunitat eclesiàstica, l’aportació femenina per a poder enriquir-la, en igualtat de condicions que el baró i amb el dret que ens dóna la nostra pertinença al Poble de Déu”.
JA.- Què us va impulsar a crear el col·lectiu?
NF- A mitjans dels anys 80, a Catalunya, es va produir un debat important sobre quin havia de ser el futur de l’Església el segle XXI. Quan en aquests debats posàvem sobre la taula la situació de la dona a l’Església, tot i que des dels sectors progressistes reconeixien que calia parlar-ne, se’ns deia que no era el moment, que hi havia altres temes, més importants, com la pobresa. La resposta era “aparquem el tema”.
JA.- El CDE parla de paritat entre dones i homes a l’Església. Què hem d’entendre per paritat?
NF.- Igualtat. Igualtat de tracte, de consideració i de dignitat entre dones i homes. Però la igualtat s’ha d’emmarcar en els reptes de la pobresa, l’exclosió, la vida quotidiana, el treball, la sexualitat, l’educació, la ciència, etc.
JA- Han de poder ser ordenades sacerdots les dones?
NF.- Per què no? Si aquest es el teu carisma!
JA.- Hi deu haver qüestions teològiques que ho impedeixen…
NF.- Això és discutible. Hi ha una aproximació feminista a la teologia. L’any que ve, el 2011, es reunirà a Salamanca la Societat Europea de Dones en Recerca Teològica (European Society of Women in Theological Research). L’ESWTR és l’organisme acadèmic que agrupa les més prestigioses teòlogues europees. L’actual vicepresidenta de l’ESWTR és la monja benedictina catalana Teresa Forcades, autora del llibre La teologia feminista en la història. En aquest congrés hi podrem escoltar moltes veus de dones amb arguments teològics que obren camins a interpretacions diferents de les que sovint es donen per suposades
Dones i esglesia: un moviment sense fronteres
La veu de les dones que pensen que és possible una nova relació entre dones i homes a l’Església ressona de manera explícita en algunes associacions internacionals. Els anys 70, als Estats Units es crea Catholics for Choic (Catòliques pel dret a decidir), que treballa en defensa dels drets morals i legals de les dones, amb reflexions i campanyes sobre sexualitat, reproducció i salut. A mitjans dels anys 90 neix a Europa l’International Movement We are Church (IMWAC) (Moviment Nosaltres som Esglèsia), compromès en la renovació de l’església catòlica d’acord amb els principis del Concili Vaticà II. L’organització és present en una vintena de països, també a Catalunya amb el nom Som Església. Una darrera referència: el Women’s Ordination Worldwide (WOW) (Ordenació de Dones arreu del Món). Es funda en el marc del I Sínode Europeu de Dones com una organització de caire ecumènic i que té com un dels objectius que l’església catòlica admeti el sacerdoci de les dones.
JA.- Quines altres coses haurien de canviar a l’Església?
NF.- Creiem que és possible una aproximació a l’Evangeli que ens condueixi cap una església més comunitària, menys jeràrquica i més ecumènica, que cregui en la corresponsabilitat de totes les persones que l’integren i en la igualtat de gènere.
JA.- Des del laïcisme, es considera que la religió s’ha de restringir a l’àmbit privat.
NF.- No hi estic d’acord. Vull intervenir en la marxa del món. No em puc dividir en dues persones. Les persones creients han de poder tenir veu pública. El que accepto és que s’ha de participar en el debat públic sense cap privilegi especial.
JA.- Què és l’Escamot Magdala?
NF.- L’Escamot Magdala va néixer a Barcelona l’any 2003 durant el II Sínode Europeu de Dones. Aquella trobada va tenir un impacte molt gran en les joves que hi vam participar. Érem d’una altra generació, diferent de la de les dones en l’església que van viure i protagonitzar l’experiència transformadora del Concili Vaticà II de mitjans dels anys 60. La nostra vivència com a dones en l’Església s’havia anat formant en un entorn diferent, més obert.
Set-centes dones creients de tot Europa es van reunir l’any 2003 a la Universitat Autònoma de Barcelona en el II Sínode Europeu de Dones, sota el lema “Atrevir-nos a viure la diversitat”. L’esdeveniment era un reconeixement i va significar un impuls al treball en l’església de dones com Sefa Amell, Maria Lluisa Regard i d’altres. Llegint avui el programa de xerrades i tallers del Sínode podem imaginar que l’estiu del 2003 va deixar una marca inesborrable de llibertat en l’esperit de les persones que hi van participar.
Lideatge difús. Opinions clares.
El debat dones i Església a Catalunya es condueix amb un lideratge difús. Es prefereix la pluralitat, la diversitat d’experiències i el respecte per l’experiència vital de cada persona. És un col·lectiu poc propens a fer manifestos, tot i que s’ha pronunciat sense embuts quan ho han cregut oportú. El maig del 2010 el CDE va presentar un document sobre les acusacions de pederàstia a membres de l’Església per casos de pederàstia. En destaquem només el darrer punt: “Tot aquest desgraciat afer s’ha mogut dins del món dels homes, que han ignorat, una vegada més, l’existència de víctimes nenes”.
