No hay traducción disponible
Feministes diverses i de diferents espais hem decidit superar l’estadi vegetatiu en què es trobava el 8 de març, reduït en els darrers anys a un agradable passeig on fer petar la xerrada tot baixant per la rambla, acompanyades de partits polítics, sindicats majoritaris i homes que aprofiten l’ocasió per posar-se xapetes antisexistes i fer-se la foto.
Lluny d’abandonar aquesta històrica jornada de lluita, hem decidit donar-li força, passar a l’acció, prendre el carrer i deixar empremta en una setmana de lluita i plaer feminista.
Davant la institucionalització del feminisme, l’absorció dels discursos de base i la lògica de la representativitat hem apostat per l’autonomia, l’autogestió i la coordinació entre els diversos feminismes autònoms.
Més enllà de buscar discursos o pràctiques unificadores, convergim en assenyalar públicament els efectes que el sistema heteropatriarcal, capitalista i racista té en les vides i els cossos de les dones; així com en la construcció d’estratègies pròpies de resistència, transformació i solidaritat. Aquestes han estat unes jornades no mixtes perquè som subjectes actives davant les opressions que ens afecten, amb estratègies i espais propis des dels que lluitar, perquè no esperem que ningú ho faci per nosaltres ni ho desitgem.
Així, durant la setmana del 5 al 12 de març s’ha treballat entorn la denúncia de les violències masclistes i del sistema binari sexe-gènere, la visibilitat lesbo-feminista, la producció cultural feminista, la crítica al model de feminitat hegemònic, així com l’ús de mitjans de comunicació lliures i feministes. Una de les accions més potents va consistir en una manifestació nocturna que va recórrer els carrers del centre de la ciutat sota el lema “Fem-nos fortes, fem-ho juntes: la nit es nostra”, el passat dilluns 7 de març. Amb aquesta marxa vam prendre el carrer i la nit, trencant la lògica de la por en la que hem estat educades. Centenars de dones, lesbianes i trans de diverses edats, espais i trajectòries polítiques vam omplir de crits els carrers amb consignes d’empoderament i ràbia, deixant un rastre de significats als murs de la ciutat.
Les jornades han comptat amb convocatòries diverses; el diumenge 6 de març vam poder gaudir de l’espectacle-cabaret del circ internacional Tent à Bulles que va omplir de bat a bat el CSOA La Teixidora. Aquest circ internacional és un projecte itinerant que aterra cada 8 de març a una ciutat diferent i utilitza l’expressió artística com a mitjà d’acció política. L’espectacle és fruit d’un procés de creació col·lectiva de 10 dies entre lesbianes i dones de diferents llocs del món i del teixit social local.
Dilluns 7 al matí vam ocupar el parc de la Ciutadella amb un taller d’autodefensa feminista obert a dones i lesbianes on lluny del victimisme vam potenciar la sororitat i la capacitat que totes tenim per defensar-nos. Va ser un espai on compartir estratègies, empoderament i solidaritat davant les agressions. A la tarda, pels carrers comercials del centre de la ciutat va tenir lloc una acció-performance en to paròdic on es denunciava els efectes dels dos models estereotipats i heteronormatius de feminitat: la dona explosiva que viu per al desig masculí i la dona bona, passiva, complaent i mare de família. Es vissibilitzava així la pressió dels cànons estètics, la intromissió de l’esglèsia catòlica en les nostres vides i s’exigia el dret al propi cos. Dimecres 9 de març vam atacar els lavabos de la nostra ciutat en tant que espais privilegiats d’explicitació de la divisió del gènere.
Aquesta acció, ja tramada durant la kafeta de conspiració transfeminista del dissabte 5 al CSO Can Vies, dinamitava el sistema binari de sexe-gènere, entenent-lo com un sistema de poder que imposa de forma violenta les categories d’home i dona per produir cossos adaptats al seu servei.Durant el vespre del dijous 10 de març una lesbo-ruta feminista festiva i activista va recórrer els carrers del barri del clot. Així es visibilitzava el lesbianisme com a identitat política, més enllà d’una qüestió privada, personal o mercantilitzable. Es proposava un espai d’oci lluny del ‘Gaixample’ on contribuir a la creació d’un nou imaginari sexoafectiu basat en el consentiment, alhora que s’assenyalava la lesbofòbia que rebem com a dissidents de l’heteronorma.
Per tal d’expandir aquestes propostes feministes, en les que es convidava a la participació i a l’acció directa i autònoma, la difusió i retransmissió de tota la setmana d’accions s’ha fet a través de mitjans lliures i feministes, obviant deliberadament els mitjans massius i capitalistes. Alhora es va preparar una programació especial de ràdio que cobrís aquesta setmana de lluita i que es convertís en un lloc on vessar les nostres idees, experiències i pràctiques, anant més enllà i prenent també les ones per generar espais de debat i participació horitzontal des d’un posicionament radicalment feminista.Ha estat una experiència de gran riquesa que ha demostrat el potencial de generar espais d’intercanvi, convivència i treball feminista a partir dels quals teixir propostes i accions que esperem s’estenguin a la resta de l’any.
