No hay traducción disponible
El periodisme i la comunicació social necessiten convertir-se en eines eficaces per elevar la percepció de risc davant de la trata de persones, van coincidir periodistes i especialistes a l’Havana, en la Trobada Iberoamericana entre el 30 d’octubre i el 2 de novembre.
Encara que Cuba no classifica entre les nacions amb majors nivells de trata, tampoc s’escapa a aquesta crua realitat, de manera que el paper dels mitjans de comunicació és central, va explicar la periodista Dixie Edith Trinquete, professora de la Universitat de l’Havana, durant la primera jornada de la XIII Trobada Iberoamericana de Gènere i Comunicació “Isabel Moya Richard In Memoriam”.
Dedicat enguany justament a la trata, la trobada va destinar dos panells consecutius a contextualitzar el fenomen: un va analitzar la prevenció i la resposta en el cas de país caribeny i el segon, les interseccions des de l’actuació dels mitjans de comunicació.
Cuba no classifica com a país d’origen, de trànsit ni de destinació del tràfic i no es registra en el territori nacional delinqüència organitzada transnacional, va explicar el tinent coronel Yoandris González García, de l’Ministeri de l’Interior (Minint), especialista en el tema.
En general, “l’explotació amb fins sexuals constitueix l’afectació principal, de manera que no s’observen altres tipologies com el treball forçat, l’extracció d’òrgans o la servitud”, ha precisat González, també màster en ciències.
L’expert va detallar que les principals manifestacions de trata de persones a Cuba ocorren vinculades a contractacions artístiques irregulars, tramitades a través d’Internet o utilitzant persones que fungen com a intermediaris en el territori nacional.
“Els contractes es realitzen en idioma estranger i sense suport legal a Cuba o l’exterior” i “la sortida es finança per empresaris i intermediaris cubans des de l’estranger”, va precisar.
Aquestes persones, majoritàriament noies joves, tenen com a destinació probable espais i clubs nocturns amb antecedents de vincular-se a la prostitució i explotació laboral, entre d’altres manifestacions del fenomen. “Falta percepció de risc”, va insistir l’oficial del Minint.
El panell, titulat “Cuba: Sense tracte amb la trata. Prevenció i resposta al context cubà: una mirada multidisciplinària “, va detallar també els elements de la resposta cubana al fenomen, sostinguda sobre una política de “tolerància zero”, tal com el subscriu el Pla d’Acció Nacional per a la Prevenció i Enfrontament a la trata, per al període 2017-2020.
Cuba ha subscrit i ratificat els principals instruments internacionals sobre la trata de persones i des de 2012 elabora i presenta un informe nacional on es recull la incidència d’aquest delicte i d’altres relacionats amb l’explotació o amb l’abús sexual.
Acabat el 2018, segons el citat informe, es van identificar 21 casos de trata de persones, dels quals 19 van ser de explotació sexual, un de venda de menors i l’altre, de treball forçat.
En tant, el segon panell “La tracta, un tema per als mitjans”, va posar el focus en els mitjans de comunicació i el seu paper en l’abordatge d’aquest delicte.
Trinquete va reflexionar sobre l’avanç de les noves tecnologies de la informació i els mitjans de comunicació, en el seu ampli espectre, que ocupen un paper central en l’enfrontament i prevenció de la trata.
“En primer lloc, perquè hu pot haver una involucració directa en aquest fenomen des del seu mateix origen”, va aclarir a SEMLac la també doctora en Demografia.
Les xarxes de tràfic poden establir-se sobre suports comunicatius digitals, sota perfils o identitats falses, i també s’empren per a la tramitació de documents migratoris o per divulgar fotos i vídeos de potencials víctimes.
“Els mitjans, a més, poden ser impulsors de la difusió d’informació errònia sobre la trata de persones, però, sobretot, poden convertir-se en els principals aliats per visibilitzar i prevenir el tema”, va opinar Trinquete.
Sent un tema extremadament delicat, tant per la seva complexitat tècnica com per l’afectació física i psicològica de les víctimes, “el seu tractament haurà de respondre a directrius especials que protegeixin la identitat, la seguretat i la dignitat d’aquestes persones”, va precisar Trinquete.
Les periodistes Elena Diego Parra i Yuset Puig Pupo, de la província de Las Tunas, a més de 600 quilòmetres de la capital cubana, van presentar l’estratègia del seu mitjà de premsa, el Periódico 26, per al tractament dels temes amb enfocament de gènere, la violència i el tràfic de persones.
El treball sistemàtic del ‘setmanari d’aquesta província ha derivat en la publicació d’una trentena de treballs sobre violència de gènere, tràfic i trata de persones, entre d’altres temes vinculats, amb la característica d’estar realitzats des d’un enfocament de gènere, van comentar Diego i Puig.
Les col·legues tuneres van anunciar, justament, la publicació el primer de novembre d’un es aquests textos, que explica la història d’una estudiant universitària d’aquesta localitat que va ser obligada pel seu xicot a prostituir-se.
Entre els acostaments al tema també es compta l’entrevista realitzada a Daysi Torres Álvarez, fiscal cap del Departament de Protecció a la Família i Assumptes jurisdiccionals a la Fiscalia Provincial de Las Tunas, la qual considera la trata com “una manera d’esclavitud contemporània i un els negocis més rendibles en el món, després de el tràfic de drogues i d’armes “.
Però, al marge de la important tasca del rotatiu de Las Tunas, la cobertura del tema del tràfic en els mitjans cubans sol ser més informativa que des d’exercicis d’investigació periodística i està molt vinculada amb les informacions oficials que el país ofereix sobre el tema, va assenyalar Trinquete en la seva intervenció.
Per a ella, treballar el tema des de la investigació periodística permetria sensibilitzar i crear consciència ciutadana, alertar sobre possibles situacions de tràfic de persones, prevenir-les i, a més, elevar la percepció de risc.
Igualment, periodistes i especialistes participants en el panell van coincidir en la necessitat de fer públics els testimonis de les víctimes, com una via perquè altres persones que es troben en una situació similar, o tinguin coneixement d’aquests actes, identifiquin la trata i la denunciïn.
Per a això, s’han d’evitar els estereotips i idees distorsionades que indirectament causin danys a les víctimes i reforcin al públic una idea esbiaixada de les víctimes i els fets, van coincidir les participants.
“Però és molt important explicar les històries, ja que a més d’alertar a la societat, pot ser una manera de mostrar que aquestes persones víctimes de trata poden sortir de la crisi i superar-ho”, va insistir María Torrellas, periodista i realitzadora basca-argentina, del col·lectiu de Resumen Latinoamericano.
