Hi ha res més avorrit que ésser una princesa rosa?
Raquel Díaz Reguera
Quan la cotilla social ja no constreny amb la mateixa força i no permet modelar dones amb els atributs desitjats, com antigament, s’imposa una altra forma d’aconseguir els rols femenins que es pretenen. Per exemple, forjant models socials que defineixin quins són els ideals femenins infantils. Un d’ells és el personatge de la princesa en els contes infantils, amb uns valors que s’atribueixen per naixement: la bellesa, indispensable per ser estimada per un príncep, sense altres aptituds importants, la qual cosa ve a reduir-la de nou al paper domèstic (en aquest cas, un palau en lloc de casa com a ideal).
Paco Abril, director del suplement sobre literatura infantil La Oreja Verde, afirma: “Està molt clar el que volen que siguin les dones. Tot allò amb el que tempten a les nenes és rosa. Són d’aquest color les cuinetes, les rentadores, els patinets, els telèfons, les bicicletes, les càmeres de fotos, les cafeteres, els castells, les aspiradores, les disfresses i fins i tot el globus terrestre. El món que prefiguren per a elles aquestes joguines és el de la llar i el de la cura dels nadons com a ocupació predominant, i el de la bellesa com a qualitat rellevant. Les ‘innocents’ joguines volen dissenyar per al futur de les nenes una nova presó rosa. El rosa s’ha convertit en el color dominant de la nova dominació.”
Per tot això, Hi ha res més avorrit que ésser una princesa rosa? s’ha convertit en un llibre de capçalera per treballar la qüestió de la igualtat i la coeducació a les aules, segons comenten els professors del blog especialitzat en literatura infantil Soñando Cuentos.
Mujeres
Lola Roig
Mujeres és una recopilació de retrats femenins. Són nenes que juguen amb la vida, joves que gaudeixen de l’efímer, mares plenes de dubtes, velles disposades a aprofitar l’instant, totes elles captades fugaçment en un singular moment de la seva vida, que descriu una actitud, una personalitat. Les suggeridores il·lustracions i textos retraten a dones fortes o fràgils, però que sempre destaquen pel seu caràcter. Dones reals que s’inventen a si mateixes. Dones inventades que semblen reals. Diferents veus i diferents discursos, on hi ha lloc per a l’esperança i l’alegria, la confiança, l’optimisme?, però també per a la incertesa, l’apatia i el desconcert, la solitud, el dolor i la por. Una visió íntima i personal de la dona contemporània.
Com diu l’Ángeles Escudero, del blog literari La tormenta en un vaso, “és intimista perquè s’apropa a la reflexió, a través del pensament breu, però intens, fronterer amb el vers i l’aforisme, encara que més proper a l’emoció que a l’estricta i culta raó. És personal, perquè parteix d’una visió particular, que exposa amb precisió i sinceritat la seva pròpia vivència, entre la ficció i la realitat, que pot fer-se extensible a moltes de nosaltres. (…) Però també és universal, com quan apareix en Mujeres la perplexitat com a al·licient. És a dir, recuperar la il·lusió, passant per sobre de la mandra que ens produeix un món que no ens satisfà i passar a l’acció. Però el que més m’ha atret de Mujeres és el seu al·legat a favor de l’espontaneïtat. Ens convida a viure d’arravataments, com una forma de conèixer el present fent mossegades a la vida?”
40 semanas
Glòria Vives
40 semanas és la crònica agredolça d’un embaràs, en forma d’aventura gràfica de primera mà, descarnada, sense embuts, amb grans quantitats d’informació, humor i amor. Des de l’oracle del predictor fins a la radical transformació del cos femení. Què passa quan hi ha un avortament espontani o quins són les contradiccions i pors que assalten a les embarassades, a més de tots els moments còmics i tendres que produeix gestar una criatura abans d’aterrar en aquest planeta.
Clara Blanchar, del blog De mamas & de papas d’El País, comenta que és “Una novel·la il·lustrada que narra la vida d’una parella des que decideixen quedar-se embarassats, fins al naixement. Glòria no estalvia detalls, com el fet que abans de l’embaràs de la seva filla Júlia (…), va tenir un avortament. Tampoc estalvia sentiments, sensacions, olors, imatges, tòpics i ocurrents comparacions que li van passar pel cap durant el seu embaràs. Mola perquè li afegeix bones dosis d’humor, del sa, del de riure’s d’un mateix. Narrat en primera persona i amb un llenguatge fresc relata situacions que treuen somriures a qui les hem passat i poden ser de gran utilitat per les dones que es troben en la mateixa situació. Les ecografies, les anàlisis, allò que et diu la gent, quan comences a notar que es mou, el sexe, la preparació al part, els interrogants, les pors, la sensació a la recta final d’haver-te convertit en una vaca…”
Marisol Nou, del web de referència www.guiainfantil.com, aporta que “Amb un llenguatge tragicòmic, molt personal i sense censures, Glòria Vives relata les alegries, les pors, els dubtes, els canvis i les expectatives que sorgeixen durant aquests mesos. I és que 40 semanas és una novel·la gràfica que parteix de la decisió de tenir fills, que va prendre al costat de la seva parella, i de com aquesta decisió va canviar les seves vides per complet. La novel·la és una sorprenent successió de dibuixos que aborda moments, els millors moments quotidians, que vivim totes les dones durant l’embaràs, que no ens deixen indiferents, sinó que per contra, ens van preparant i enfortint per afrontar la maternitat?”
