No hay traducción disponible
OPINIÓ
La cooperació pública catalana ha entomat el conflicte de Síria com el seu principal objectiu. És més que evident que la situació dels refugiats de Síria en camps de Jordània o del Líban és terrible, però també sabem que Nacions Unides i la UE amb importants partides pressupostàries, ha d’assumir aquesta responsabilitat.
La cooperació catalana podria tenir un lideratge diferent. Un lideratge d’incidència política en els veritables espais de decisió. Segurament és una feina força invisible i poc mediàtica però la dimensió del problema convida a marcar estratègies diferents, més pensades i més eficients.
El meu històric professional en defensa drets humans de les dones va marcar el contingut del Pla director de cooperació 2015-2018, però va ser consensuat amb tots els actors de cooperació del país i aprovat pel Parlament de Catalunya. La vigència del Pla és fins al 2018, i caldria llegir-lo i extreure tot el que cal fer sense pervertir el seu contingut.
La República Centreafricana, La RD del Congo, i el Sud Sudan van ser incorporats en el Pla director de cooperació com a països prioritaris, s’afegien als 11 països prioritaris establerts en altres plans directors. Afegir aquests tres països tenia diverses raons. D’entrada són països de l’Àfrica subsahariana, zona geogràfica força oblidada per la cooperació pública catalana, són països amb crisi de llarga durada, empobrits i amb una població que viu en l’extrema pobresa.
El Sud Sudan és un país jove, un país en guerra civil i un país amb fam. Amnistia internacional fa anys que denuncia massacres, assassinats sistemàtics de civils per motius ètnics, abusos sexuals com arma de guerra contra les dones; atrocitats que ja han causat més d’un milió de desplaçats i que ha portat al país més jove del món a l’abisme del desastre humanitari.
Recentment s’ha declarat una fam en certes parts de Sudan del Sud. Prop d’un terç de la població necessita ajuda humanitària alimentària urgentment. Més d’1,1 milions d’infants sofreixen desnutrició aguda. UNICEF, el Pla Mundial d’Aliments (PMA) i altres aliats, estan treballant per arribar als infants desnodrits més vulnerables a través d’un mecanisme de resposta ràpida.
El programa de nutrició d’UNICEF té un dèficit de finançament de 26 milions de dòlars per poder seguir realitzant activitats durant 2017. La fam copeja als infants després de més de 3 anys de conflicte a Sudan del Sud. La declaració de fam és el nivell més greu de crisi alimentària i nutricional. Quan s’arriba a aquest punt, la situació és alarmant i la vida de milions de persones està en risc. A Sudan del Sud s’ha declarat oficialment la fam en dos comtats.
Sud Sudan és país prioritari, no tenen excusa.
