Foto -esquerra.cat
Catalunya és un país pioner en el reconeixement de drets. Es va dotar l’any 2014 d’una llei pionera en els drets LGTBI, fruit d’anys de treball institucional i dels moviments socials.
Una llei que venia precedida de la creació d’un programa per al col·lectiu LGTBI i diferents plans interdepartamentals que desenvolupaven accions positives que permetien que fossin drets reals allò que les lleis bàsiques ja reconeixien.
Actualment ens trobem en ple desplegament de la llei per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia en alguns aspectes importants: la col·laboració amb els municipis amb la fitxa 38 al contracte programa, el nou reglament per al Consell Nacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transgèneres i Intersexuals serà aviat obert a la participació i la proposta dereglament del règim sancionador de la llei ja s’està elaborant. Són aspectes concrets que són centrals i que permeten una actuació coordinada, participada i àgil per fer efectius els drets de les persones lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals, així com una acció contundent contra les conductes discriminatòries al col·lectiu.
Però l’acció institucional no acaba als governs, el Consell de Relacions Laborals de Catalunya ha aprovat un Protocol per a l’abordatge de l’assetjament sexual i per raó de sexe a l’empresa. Govern, sindicats i patronal han pactat aquest document que serà referent i d’obligat compliment i que recull la discriminació per orientació sexual i identitat de gènere.
Fa 47 anys del primer 28 de juny, el d’Stonewall i els drets avancen però ho fan lentament. Recentment a Orlando van assassinar 50 persones fruit de l’odi al col·lectiu LGTBI. Encara 76 països del món persegueixen, sancionen i , inclús, apliquen la pena de mort a les persones LGTBI. Aquest 28 de juny a Catalunya seguim construint drets: desplegant la llei, construint nous drets, uns drets que hem de construir i defensar entre totes i tots.