L’Àfrica subsahariana suporta encara una càrrega desproporcionada i les noies joves són les més afectades per les noves infeccions, segons ONUSIDA
L’informe de 2010 de l’ONUSIDA, el Programa Mundial de Nacions Unides sobre el VIH-SIDA, que acaba de fer-se públic, indica que s’està estabilitzant el número de persones que viuen al món amb el virus del VIH o la malaltia de la sida. Michel Sidibé, director executiu del Programa, afirma que “hem trencat la trajectòria de l’epidèmia, perquè en una dècada s’ha reduït un 20% les noves infeccions, i en 5 anys ha baixat un 20% les morts per la sida”.
Només s’ha incrementat un 25% la incidència del VIH en els últims anys, a 7 països de l’Europa oriental, tots de l’àrea ex soviètica: Armènia, Geòrgia, Kazakhstan,Kyrgystan i Tajikistan), i els altres dos de l’Àsia Central: Bangladesh i Filipines. Malgrat l’optimisme oficial, sempre es troben altres lectures i, més encara, amb perspectiva de gènere.
Actualment hi ha al món gairebé 34 milions de persones afectades per la malaltia, un increment molt breu respecte de l’any 2008. Això ha estat possible gràcies, per una banda, a l’augment del tractament antiretroviral (ARV). Ara ja són 5,2 milions de persones que han pogut cronificar la seva enfermetat, però encara esperen accedir a la teràpia antiretroviral el doble de persones: 10 milions, sobretot als països del sud. Entre aquestes mancances, se situen les dones seropositives embarassades, de les quals al 2009, en l’àmbit mundial, només un 15% de les que necessiten medicaments, per no trasnmetre la infecció vertical als nadons, la van rebre, segons Brian Pazvakavambwa, de l’OMS (Organització Mundial de la Salut). Les noves infeccions entre menors també han disminuït (32%), però només 30% de la població infantil que necessita tractament el rep. Malgrat la reducció general de l’infecció, l’ONUSIDA indica que, per cada persona que inicia el tractament, dues noves persones contrauen el virus.
L’altra causa del descens general de les infeccions és l’aplicació de les polítiques preventives a 33 països de diferents regions des de 2002, com a conseqüència dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM). Les reduccions més espectaculars s’han produït a l’Àfrica subsahariana: en 22 països la taxa d’incidència del VIH ha disminuït un 25%. Això significa que les noves infeccions han baixat de 2,2 milions al 2001, a 1,8 al 2009, i l’ampliació del tractament està salvant vides de veritat. A Botswana, amb una cobertura de la teràpia antiretroviral que supera el 90%, això ha significat una disminució de gairebé el 50% de les defuncions (de 18.000 el 2002 a 9.100 en 2009). Bostwana és un dels països de l’Àfrica subsahariana que ha consolidat l’accés universal al tractament per la seva població afectada.
Etiòpia, Sud-àfrica, Zàmbia i Zimbabue, 4 dels 5 països amb epidèmies més grans del continent, han reduït la taxa de noves infeccions en més d’un 25%, i a Nigèria s’ha estabilitzat l’epidèmia. A Kenya, la prevalència ha baixat del 14% als 90s al 5% el 2006. A Uganda des de 2001, s’ha estabilitzat entre el 6,5% i el 7%. A Rwanda,es manté entorn un 3% des de 2005. El 2009, a l’Àfrica occidental i central es manté relativament baixa en un 2% o menys, en 12 dels països de l’àrea.
13 dones contrauen el VIH per cada 10 homes al sud del Sàhara
L’Àfrica subsahariana però, continua sent la regió mes colpejada per la pandèmia, amb el 68% de persones afectades (22,5 milions ) i les més afectades per les noves infeccions són les dones: s’infecten amb el VIH 13 dones per cada 10 homes. Un 76% de totes les dones seropositives del món són subsaharianes, un 34% ho són de 10 països de l’Àfrica austral (Angola, Botswana, Lesotho, Malawi, Moçambic, Namíbia, Sud-àfrica, Swazilàndia, Zàmbia i Zimbabue), i la majoria són joves de 15 a 24 anys.
A Sud-àfrica, amb una estimació de 5,6 milions de persones VIH-positives, continua tenint l’epidèmia més gran del planeta, la prevalència del VIH entre dones de 20 a 24 anys és d’un 21%, en comparació del 7% entre els homes de la mateixa edat. Al país veí de Lesotho, les dones de 15 a 19 anys afectades en són un 8% respecte a un 3% dels joves de la mateixa edat. Swazilàndia, un altre país veí de Sud-àfrica, té el més gran nombre de persones adultes afectades pel virus del VIH al 2009: 25,9%.
La gran majoria de persones, segons ONUSIDA, s’infecta amb relacions heterosexuals sense protecció i per la transmissió als lactants. Dades de les zones urbanes de Zàmbia indiquen que un 60% de les noves infeccions ho són dins els matrimonis o unions de fet, del 50 al 65% a Swazilàndia, del 35 al 62% a Lesotho i del 44% a Kenya.
La incidència del comerç sexual en l’epidèmia varia del 32% a Ghana,al 14% a Kenya, i un 10% a Uganda. En canvi, recents estudis d’ONUSIDA alerten que es donen alts nivells d’infecció del VIH entre homes que tenen relacions sexuals entre homes. A Ciutat del Cap, a Sud-àfrica i a Mombasa, a Kenya, més del 40% dels homes adults que tenen relacions sexuals entre homes, viuen amb la VIH. Altres estudis fets a Botswana, Malawi i Namíbia indiquen que el 34% dels homes que tenen relacions sexuals entre homes estan casats amb dones, i un 54% va declarar haber tingut relacions tant amb dones com amb homes.
Queda per resoldre en paral·lel, l’aplicació real i pràctica dels drets humans que consten en les estratègies dels programes, perquè encara determinades lleis opressives dificulten l’accés als serveis relacionats amb la sida: a la regió d’Àsia Pacífic, la gran majoria dels Estats (90%) tenen lleis que obstaculitzen els drets de les persones que viuen amb VIH. Altres 79 països penalitzen les relacions homosexuals i 6 apliquen la pena de mort.
