La filòsofa Fina Birulés i la bibliotecària Eva Delriu seran les encarregades de glossar aquest recull de textos breus a mig camí entre l’assaig i la prosa poètica. Serà aquest divendres 31 de maig a la Biblioteca Torras i Bages de Vilafranca del Penedès.
L’escriptora i poeta Sílvia Amigò
Les lectores i els lectors que amb L’ara ets tu (Edicions i Propostes Culturals Andana, 2010) van descobrir la lluminosa veu poètica de Sílvia Amigó tenen aquest divendres una nova cita amb l’escriptora i rapsoda santcugatenca, ja que presenta Respirar per la ferida, un conjunt de textos breus a mig camí entre l’assaig i la prosa poètica. Organitzat amb la col·laboració de La Cultural llibreria, l’acte tindrà lloc a les vuit del vespre a la Biblioteca Torras i Bages i comptarà amb la participació de Fina Birulés, professora de Filosofia Contemporània a la Universitat de Barcelona, i de la bibliotecària Eva Delriu que seran les encarregades de glossar el llibre que acaba de publicar Viena Edicions.
Configurat per 16 textos que constitueixen un enfilall de contrastos, apreciacions, matisos o fronteres del significat, Respirar per la ferida emergeix com un exercici estilístic que, tot i néixer de l’experiència vital, intel·lectual i emocional, aspira a transcendir el seu origen inequívocament autobiogràfic per esdevenir una reflexió sobre aquells moments de l’existir en què el llenguatge, la precisió en l’ús de les paraules i la consciència del seu significat, codifica un posicionament moral davant del món i la vida. No en va, com diu la mateixa autora a la contraportada, “una paraula és un pensament. La manera en què ens expressem i sobretot la manera com sentim les paraules va lligada, inevitablement, a la nostra manera d’entendre el món”.
Amb tot, el joc de contrastos que utilitza Amigó per examinar les esgarrinxades anímiques que pauten la vida comuna de totes les persones, representat mitjançant la contraposició deliberada de dos conceptes gairebé semblants però que es descriuen com a antagònics, defuig en tot moment la polarització radical o excloent i opta per desvetllar-nos a la llum molt més tènue dels matisos que conviuen dins de cadascú per tal de fer-nos adonar que està parlant també de la nostra condició humana.
Per tant, més que una mena de dietari personal o un text de caràcter confessional, Respirar per la ferida vol ser, com assenyala Francesc Parcerisas a l’epíleg del llibre, “una manera de prendre consciència, d’adquirir coneixement, d’endreçar el món: el món propi, el món de les relacions, el món del saber íntim”. Un món tan complex que tot sovint s’esqueixa deixant ferides en el cos i en l’ànima que necessiten oxigenar-se, deixar que s’hi escoli l’aire per tal que acabin cicatritzant.
Per això mateix, la veu de la narradora que hi ha al darrera de Respirar per la ferida és, com aclareix Parcerisas, “una veu carregada de vivències, de contradiccions, ganes de viure i explosions vitals que van, ben fermades pel seny literari, de la felicitat del goig o de l’abisme a la desorientació corprenedora o acceptada de bon grat” I és que, com remarca finalment Parcerisas, “Sílvia Amigó fa literatura i no pretén salvar-nos, ni donar-nos receptes de cap mena. Narra i fa abstracció, i des de l’abstracció ens recorda les ferides que tots duem al damunt: les cicatritzades, les obertes, les infectades i les que som a punt d’oblidar (o de perdonar)”.
A banda dels dos llibres ja esmentats en aquesta crònica, Sílvia Amigó és coneguda per organitzar des de l’any 2001 el festival de poesia Kinzena poetika a Vilafranca i ha col·laborat com a rapsoda i autora de textos poètics amb diversos artistes, com ara el grup de saxos Splas Quartet, el músic i guitarrista Toti Soler o l’acordeonista Anna Peret. També és coautora dels textos que acompanyen el catàleg de fotografies de l’artista Roger Velàzquez que sota el títol Identitats va publicar l’Obra Social de Caixa Penedès el 2008 i és autora dels textos del catàleg Variacions florals del pintor Fèlix Plantalech.
