OPINIÓ
Ens intenten tornar a la invisibilitat i la submissió al mascle
Comencem un nou any ple de grans perspectives, un any que comença el que volem com una nova etapa, però que no ha deixat enrere tot allò que es va desenvolupar, consolidar el 2013.
Durant els darrers anys les retallades pressupostàries i socials han anat minvant els nostres drets de forma implacable, però ha estat el 2013 l’any de retrocessos importants en els drets: la contrareforma de llei de l’avortament que ens nega a les dones el dret a decidir i torna 30 anys enrere, la cada vegada més àmplia bretxa salarial per a les dones així com la manca d’accés a llocs de treball dignes,les retallades en polítiques de prevenció de la SIDA, la manca de pressupost per a polítiques d’atenció i prevenció de la violència contra les dones… un darrere l’altra els drets de les dones van sent dilapidats i desapareixen. Ens intenten tornar a la invisibilitat i la submissió al mascle.
La secció femenina de Falange va instaurar un model de dona que era adoctrinada amb el Servicio Social. Lemes com ara: “Ten lista la cena, Luce hermosa, Sé dulce y interesante, Arregla tu casa, No te quejes, Minimiza el ruido, Prepara a los niños…” formaven part de les 11 regles d’or de la Guía de la Buena Esposa. Possiblement el llibre de capçalera de l’actual govern pel que fa a les polítiques de dones que acaba amb aquell gran repte: “Una buena esposa sabe estar siempre en su lugar”.
Els nostres drets i l’estat del benestar que tot just iniciàvem van quedant relegats al passat i substituïts per virtuts teologals que alguns ofereixen “desinteressadament”. Es substitueix el dret per la caritat i es deixa en mans de les voluntats privades allò que és de dret i que forma part dels principis rectors legislatius i de la declaració dels drets humans: el dret a viure amb dignitat.
Se’ns nega la dignitat i s’amaga la realitat amb grans campanyes benèfiques: contra la pobresa, pels infants, per les famílies… mentre es nega el dret al treball, el dret a l’habitatge, l’accés als serveis bàsics i als aliments, es nega el dret de les famílies no normatives (és a dir les que no són biparentals heterosexuals) a ser i formar-se, tot sota el jou patina de l’almoina social enlloc del dret universal.
Lluirem veles perquè lluitarem per la nostra dignitat i pels nostres drets, no pas perquè ens ho normativitzin amb rols negadors de la nostra llibertat.
