“Bases per a un periodisme feminista”ha estat el fil conductor que ha guiat el debat -presentació del Diari Jornada a Ca la Dona el passat dimecres 21 de març.
La directora de La Jornada, Laia Altarriba, explica que es tracta d’un projecte de periodisme crític, independent dels grans grups de poder, feminista i cooperatiu destinat al públic generalista dels països catalans. Per això, l’objectiu no és competir sinó sumar-se als mitjans independents ja existents amb un diari que pugui ser present a quioscos, biblioteques o bars, per tal d’acostar al gran públic la informació des d’una perspectiva crítica i independent. El 5 de maig és la data fixada per a la sortida: diària en versió pdf i de cap de setmana per a la seva edició en paper (esperant ser diària properament). Actualment a la seva versió digital es poden trobar ja articles i edicions de mostra en pdf.
La gran dificultat per a l’inici del diari és trobar els recursos econòmics suficients per a un mitjà d’aquest abast. Compten amb el capital de sòcies i de les actuals 2000 subscriptores, així com una quantitat buscadament limitada (per sostenibilitat i independència) de subvencions. Però per assolir l’objectiu final de la publicació diària en paper, cal arribar progressivament a les 7000 subscripcions.
La Jornada es defineix com a feminista i tracta que això es reflecteixi en la composició de consell editorial, l’equip de redacció, les diferents seccions i continguts del diari o, també, en unes condicions laborals que facilitin la cura de les 29 persones a mitja jornada que formen l’equip.
Carmen Porta. Tona Gusi. Fabiola Llanos.Joana G.Grezner. Laia Altarriba
Un mitjà així és possible, ara, gràcies a l’acumulació d’experiències prèvies, a la diversificació i força existent en el periodisme de base i crític actual, al creixement del món cooperatiu de base i transformador els darrers anys. Mitjans com La Periódica, el Pikara Magazine o La Independent en són un exemple.
En el cas de La Periódica, Fabiola Llanos explica que aquest mitjà és com la menstruació: arriba a les dones, té entitat pròpia, ve i marxa quan vol i com vol. Com tants d’altres projectes feministes, La Periódica se sosté per la sororitat entre dones i entre mitjans independents, que les manté vives.
Tona Gusi explica com La Independent viu en xarxa amb agències feministes de diversos països, amb les que pacten temes centrals. Malgrat la manca de recursos i el treball exclusivament voluntari, ha aconseguit superar ja 7 anys d’existència i els 10 milions de visites, amb una mitjana de lectores majoritàriament joves i de periodistes principalment grans.
Quan va néixer La Independent les periodistes feministes estaven esgotades reivindicant en els mitjans la introducció d’un tractament no masclista de les notícies, elaborant manuals d’estil i lluitant per la visibilitat de les dones.
Joana G. Grenzner, col.laboradora de Pikara Magazine, comunicadora i membre de l’Observatori Origen, entre d’altres coses va situar com a central en el periodisme feminista que aquest tingui en la seva base una representació equilibrada i no segregadora dels diferents subjectes que composen la societat, des d’una visió interseccional. Cal recollir i analitzar la informació des de la diversitat de procedència, edat, salut, socioeconòmica, etc. I això suposa que no només els continguts s’elaborin des de l’anàlisi interseccional, sinó que l’equip de periodistes i les fonts d’informació han de ser també significatives d’aquestes subjectivitats, cercant les actores de la realitat més enllà de les veus que són normativament autoritzades.
Com afegeix Tona Gusi, la xarxa entre comunicadores és important també per a poder enfortir el discurs, els mitjans i les formes de fer del periodisme feminista.
En el debat entre la trentena d’assistents s’observa que als mitjans presents en l’acte la secció d’esports, per diverses raons, no es manté o es prioritza. És precissament una secció que es tracta de forma parcial i masculinitzada als mitjans generalistes, i que a més facilita arribar a més públics.
Laia Altarriba, finalment, planteja una pregunta que s’estan fent a La Jornada: si la perspectiva feninista és veritablement transversal, cal també una secció de feminismes? Les intervencions valoren que cal visibilitzar de forma clara els feminismes, i una secció ho permet, però que a la vegada si ha de ser transversal, els continguts d’aquesta no poden ser notícies o opinions que han d’estar arreu del diari. Es proposa que sigui una secció referencial, potser de ‘veus’ que aprofundeixin més del que permeten els altres espais del diari, o de ‘metafeminismes’.
També es demana a la directora del diari que no oblidin, malgrat ser generalistes, estendre el llenguatge no sexista a tot el diari. No és necessari utilitzar el femení genèric, que a vegades pot ser una trampa, però si és indispensable el llenguatge no sexista.
I per acabar, recollim la veu d’una de les assistents que comenta que si volem que la gent esculli la jornada cal que tingui alguna diferència fonamental respecte d’altres mitjans com eldiario.es: aprofitem el boom dels feminismes i expandim la deformació feminista de la noticia.
