Vilanova i la Geltru: acte contra el terrorisme mascliste. Foto Viky Moreno
L’assassinat de dues dones víctimes de la violència masclista a Vilanova, ens ha colpit a bona part de la ciutadania vilanovina. Aquests fets se’ns fan encara més presents i dolorosos quan esdevenen en el nostre entorn més proper.
Però el que cal és tornar a insistir en que cada una de les dones que són assassinades per les seves parelles, exparelles…, no és un fet aïllat ni que és circumscriu en un context determinat. Res de tot això. La violència contra les dones és repeteix aquí a casa nostra i arreu. És un fet tranversal i transgeneracional. Afecta i travessa a tots els estrats socials i a totes les edats, procedència geogràfica, ètnica o religiosa.
Continuar pensant que les dones que són maltractades física o psicològicament; les agredides sexualment, les violades…, són violències comeses entre un sector concret de la societat, seria d’una greu ignorància i hipocresia.
Les violències contra les dones, malauradament és ancestral. S’han repetit al llarg de la història. Les dones hem estat botí de guerra pels vencedors. El trofeu de la victòria; esclaves i submises a canvi de tractats entre els bàndols oposats. Moneda de canvi. Arma d’estratègia de guerra i neteja ètnica contra l’enemic.(fets documentats en els diferents conflictes armats – Balcans, R. D .del Congo, Libèria, Kosovo, Ruanda, etc…).El cos de les dones ha esdevingut territori conquerible i colonitzable a través de: les agressions sexuals, les violacions , el xantatge sexual, matrimonis forçats, els crims comesos en nom de l’honor de la família, les prohibicions de tota mena, l’obligatorietat i la submissió.
On rau aquest fet globalitzat de la violència contra les dones?. En bona part en la naturalització que se’n fa i que encara impregna l’imaginari col·lectiu. Perquè encara en moltes ocasions continuem pensant que quan una dona és maltractada o ha estat assassinada víctima del seu agressor, pensem que potser, elles, no ho van denunciar, o que es va reconciliar… o que potser, no era per tant!
Quan encara perviu en aquest imaginari aquestes creences, acabem per convertir la víctima en responsable. El maltractador, en canvi, acaba convertint-se en una persona aliena a les seves actuacions, perquè ” no era conscient del que feia i no es podia controlar”. Cal que pensem que una dona que pateix maltractaments està sotmesa al seu agressor. Està presonera, aterrida, aïllada del seu entorn més proper. Una dona que aguanta moltes vegades la seva situació de violència per protegir les seva filla o fills. Però és una dona que resisteix tant com pot!
Una dona maltractada el que necessita és: confiança amb les persones més properes. Amigues i amics, veïnes i veïns… Protecció per part de la institució pertinent. Seguiment de cada cas denunciat malgrat s’hagi retirat la denúncia. Assessorament a les dones que pateixen violència i maltractaments. I formació. Una formació que arribi a totes les persones que treballen per atendre els diferents casos de violència: mossos d’esquadra, jutjats, … I sobre tot, el que cal són recursos. No es poden retallar recursos necessaris per protegir la vida, dignitat i integritat de les dones que pateixen amenaces o en són víctimes de la violència patriarcal – masclista.
La violència contra les dones és un fet del qual tothom en som responsables. Afecta a tota la societat i per tant s’han de continuar posant a l’abast els recursos necessaris perquè són prioritaris.
