OPINIÓ
Els últims dies, el govern està difonent un missatge optimista, en el sentit que l’economia millora, per més que siga lleument.
Però no ens enganyem. Les mesures dels governs –tant de l’estatal, com de l’autonòmic– només serveixen perquè la població estiga cada vegada més empobrida. La reforma laboral i la de les pensions han deixat milers de persones en l’atur i la precarietat, en el carrer, en la misèria.
I les dones són les més perjudicades, perquè són elles les que mantenen la família, cuiden les persones –menors o majors, dependents o independents–. Els treballs no remunerats, que si be sempre han recaigut més en elles que en els homes, en la situació actual, amb la privatització de serveis públics assistencials, són assumits quasi exclusivament per elles.
Segueixen sent més les dones desocupades i les “inactives” en el mercat de treball perquè se’ls segueix discriminant pel sexe. La maternitat i el rol d’encarregar-se de cuidar les persones són una font inesgotable de discriminacions directes o indirectes, i més encara si són migrants, mares soles o tenen alguna diversitat.
Pateixen més precarietat laboral en forma de contractes a temps parcial –imatge fictícia de la independència econòmica de les dones–, reduccions de jornada o salaris més baixos. Les últimes dades oficials constaten que la diferència salarial entre sexes augmenta a favor dels homes, que cobraren l’últim any un 22% de mitjana més que elles. El salari d’aquestes en tots els treballs, tipus de contractes i jornades ha sigut inferior al dels homes.
Quant al descens en les xifres de l’atur al març –en absolut a causa que hi haigi més oferta laboral, sinó a la desesperació de les persones aturades que desisteixen de figurar en la llista de l’atur– ha estat en major proporció en el masculí. Comparant les dades amb les de l’any passat, mentre que el descens de l’atur masculí ha estat d’un 7,40%, el femení, en canvi, ha estat del 2,13%. Són més les aturades i en un 91% majors de 25 anys.
Si la destrucció d’ocupació, tant en el sector públic com en el privat, aconsegueix xifres insuportables, en sectors feminitzats com l’educació o la sanitat, les xifres són majors.
Amb les polítiques de retallades i la privatització de serveis públics, amb la pèrdua de la negociació col·lectiva, les discriminacions per raó de sexe augmenten també. Per això, hem de lluitar per aconseguir mesures reals que permeten a les dones accedir al mercat de treball en les mateixes condicions que els homes i mantindre-s’hi.
Reivindiquem la reducció de la jornada laboral a 35 hores per poder conciliar el món privat i el públic. Cal una major coresponsabilitat i repartiment entre homes i dones de les tasques de cura persones, amb permisos per naixement iguals, intransferibles i remunerats al cent per cent per a tots dos progenitors. Cal recuperar els serveis públics que s’ocupen de cuidar persones majors o dependents i de les escoles infantils. En conseqüència, mentre se seguisca aparcant la igualtat i malgastant el potencial de la meitat de la població, que no ens conten romanços.
