COMUNICAT
El passat 28 de març a l’Espai Francesca Bonnnemaison de Barcelona, vam debatre sobre la importància del Conveni del Consell d’Europa sobre prevenció i lluita contra la violència a les dones i la violència domèstica (Conveni d’Istanbul) amb Rosa Logar, vicepresidenta del GREVIO (Grup d’expertes de seguiment del conveni) i altres expertes catalanes en l’abordatge de les violències masclistes.
Aquest acte va estar organitzat per la Plataforma unitària contra les violències de gènere, amb la intenció de contribuir a la visibilització del Conveni, com el primer instrument vinculant a nivell europeu per fer front a la greu vulneració de drets humans que suposa la violència de gènere.
Abans de l’inici de l’acte, es va lliurar a la Sra. Logar l’informe per “una Europa lliure de violència masclista” i que “Catalunya sigui capdavantera d’aquest repte global”.
Informe per donar a conèixer el Conveni i presentar uns exemples de disfuncions que ens trobem les entitats quan fem front a la manca de llibertat i drets de les dones en la realitat quotidiana.
A través de la conferència de la Sra. Logar, vam poder aprofundir sobre les funcionalitats i els objectius del conveni, destacant la importància de disposar d’una eina d’aquestes característiques per la defensa dels drets de les dones a nivell europeu.
La violència de gènere ha augmentat a Europa en els últims anys, i els estats, continuen sense apostar per la prevenció. Abordar la violència de gènere un cop ha succeït, és més costós a nivell econòmic que invertir en prevenció. Per tant, la prevenció hauria de ser prioritària pels estats.
Amb l’aplicació del conveni, es destaquen diferents reptes:
– Legals: millorar les lleis europees per garantir la protecció de les dones front qualsevol tipus de violència de gènere, no només en el marc de la parella. Augmentar el finançament pel desplegament de les lleis i el per millorar els recursos d’atenció, que no responen a les necessitats de les dones. La protecció no és eficaç, i les dones no s’atreveixen a denunciar.
– Estigmatització de la violència: falta de formació dels i les professionals que treballen amb dones.
– Resistència d’alguns països a la perspectiva de gènere en l’atenció a la violència, perquè suposa canvis en l’estructura social de les famílies. Per exemple, en els casos de violència contra els col·lectius transsexuals, tot i que el conveni prohibeix la discriminació a persones per raó de gènere o d’orientació sexual.
– La prevenció, és bàsica per superar la violència de gènere.
Durant la segona part de la trobada, diferents expertes van exposar alguns exemples de disfuncions detectades en el circuit d’atenció, en els mitjans de comunicació o en el món laboral en relació a l’articulat del Conveni.
– Marisa Fernández Gálvez, de l’Associació de Dones Juristes, remarca el fet que a Catalunya es doni un escàs 40% de les ordres de protecció demanades i apunta al nivell d’austeritat i retallades en el sector judicial que disminueix plantilles i no contempla la formació necessària per els i les agents jurídiques.
– Laia Serra, fa incidència en el fet que la Llei Integral 1/2004, indica que tots els agents han d’esdevenir agents preventius, especialment els de comunicació. I aquesta és una de les disfuncions. Els mitjans no només s’han de centrar en la paritat de gènere, sinó també en la manera en que transmeten les notícies sobre violència de gènere, no posar l’atenció en el succés, sinó en l’estructura patriarcal de la violència.
– Montserrat Plaza, de l’Associació Conexus, destaca la precarietat del tracte a la infància: no considerar a la infància com a víctimes de la violència, la falta de protecció, com per exemple quan els infants han d’anar amb l’agressor, la falta de garantia de continuïtat del tractament psicològic, ja que es dóna la paradoxa que el mateix agressor ha de donar permís per fer aquesta atenció, la falta de perspectiva de gènere en els serveis d’atenció (aquests serveis no compten amb l’assessorament especialitzat de les entitats expertes en l’àmbit).
– Carla Rigol Martorell, de l’Associació Hèlia, manifesta la importància de la formació interseccional en els i les professionals de l’atenció a dones, per poder entendre millor els factors de risc. També destaca la dificultat que suposen les llistes d’espera llargues per accedir als recursos de recuperació, així com el nombre elevat de derivacions errònies de les dones als diferents recursos. Les privatitzacions dels serveis i la precarització del personal, afecten negativament a la qualitat de l’atenció. Les dones són revictimitzades pel sistema, enlloc d’oferir-los la protecció que mereixen.
– L’Alba Garcia Sánchez, de la Secretaria de la Dona de CCOO, destaca que des del món laboral, tot i l’existència de legislació que protegeix a les dones que pateixen violència, també a nivell laboral, les denúncies són molt escasses. La xifra de dones que passen per processos de violència i fan ús dels recursos especialitzat, és irrisòria. A més, cal implementar instruments de diagnòstic per mesurar l’assetjament a les empreses.
En el debat i les conclusions, Montserrat Vilà de la Plataforma unitària contra les violències de gènere va ressaltar la necessitat de organitzar-nos en xarxa les entitats i societat civil, tal com reconeix el Conveni d’Istanbul, per poder treballar el seu articulat des de la realitat que ens trobem en el dia a dia, tant en prevenció com en atenció.
Sovint els estats, fins i tot els que han creat eines i mesures contra la violència a les dones, cauen en la complaença de dir que tot va bé, quan totes sabem que les causes d’aquesta violència radiquen en la mateixa estructura social. I això no es canvia simplement legislant. Les lleis són aplicades per les persones, i aquestes persones encara no han fet el canvi. Durant les últimes dècades, hem detectat que la implementació no és satisfactòria, i aquest fet s’ha de posar en coneixement dels organismes europeus i internacionals.
Per aquest seguiment del compliment del Conveni d’Istanbul, continuarem amb l’experiència de la Plataforma CEDAW sombra, que l’any 2015 va presentar l’informe sombra (2008-2013) a la CEDAW. Diverses entitats de Catalunya hi vam col·laborar, i aquest mes de febrer s’ha constituït formalment la Plataforma CEDAW ombra a Catalunya i serà a través d’aquesta, que treballarem un informe ombra dirigit al GREVIO.
Aquest Informe que avui lliurem al GREVIO, és un primer exemple de la feina que s’està realitzant de ressaltar, informar i lluitar per l’aplicació d’aquest instrument europeu que encara és poc conegut i sobretot, poc aplicat tant a l’Estat com a Catalunya, cadascú amb les seves competències.
Per donar-lo a conèixer i per posar-lo a les agendes polítiques, la Plataforma unitària contra les violències de gènere està convidada el 25 d’abril a presentar-lo, un cop afegides les aportacions recollides durant el debat, a la Comissió d’Igualtat de les persones del Parlament de Catalunya.
