No hay traducción disponible
Molts han sigut els segles des que la primera dona oradora, Aspasia, es va dedicar a difondre el coneixement, fet que li va valdre la consideració de concubina com a única faceta a destacar-ne, relegant la seua dimensió d’oradora. La seua paraula i la seua figura van ser ocultades per por del poder de la seua imatge com a model a seguir. Molts anys menys han passat des que una dona espanyola es va alçar en el parlament per demanar, a través de la seua veu, el dret de les dones a participar en la vida pública, fet que la va portar al desterrament voluntari i a la pèrdua de la confiança dels seus propis companys de partit: Clara Campoamor també era perillosa com a model.
La paraula pública, la VEU, és el millor instrument per a cridar les injustícies, la manera més directa de demanar el que és d’una, i sobretot, és la manera d’explicar als i les altres i a nosaltres mateixes com veiem el món i com el volem.
Hui tornem a servir-nos de la paraula per a reivindicar la necessitat d’estar juntes, de teixir xarxes per a tindre més FORÇA, per treballar cada dia en els nostres diferents sectors i defendre els drets de les dones, més en perill que mai per la involució ideològica que s’ha assentat en la política i en la societat.
Ens segueixen posant impediments a la incorporació al món laboral, propiciant la nostra tornada a les llars i l’assumpció d’una doble o triple jornada amb l’eliminació pràctica de la llei de dependència.
Patim precarietat laboral i se’ns condemna a pensions de misèria. Cobrem -segons les últimes xifres oficials- salaris que arriben a un 23,9% més baixos que els dels homes. Al País Valencià, les últimes xifres parlen de 279.328 aturades front als 239.405 aturats.
Se’ns assassina, però els governs no fan sinò retallar en prevenció, en assistència. Se’ns vol retallar el dret a decidir sobre el nostre cos mentres se’ns nega el dret a ser mares per la nostra orientació sexual, per estar soles.
Imposen una reforma educativa que lleva a la futura ciutadania la capacitat de desenvolupar una ment més crítica, una societat més igualitària, una educació des de les primeres etapes basada en la coeducació, en el respecte a la diferència i la diversitat, en l’estima al que és femení. A més, impulsen l’ensenyament en les aules públiques de la religió, bastió de la misogínia i del patriarcat.
Amenacen amb una llei sobre l’exercici de la coresponsabilitat parental i altres mesures a adoptar en els casos de nul•litat, separació o divorci que, sens dubte, toca drets bàsics de les dones i les criatures, mentre que dóna recer a la demanda d’una escassa part de la població que fa habitualment de la custòdia compartida una amenaça i una venjança contra les dones.
Per tot, hui, Dia Internacional de les Dones, manifestem:
• No farem cap pas arrere en el camí de la consecució dels drets de les dones.
• Lluitem per aconseguir la igualtat real i efectiva entre dones i homes en tots els àmbits.
• Exigim la retirada immediata del avantprojecte de llei sobre l’exercici de la coresponsabilitat parental que deixa en total indefensió a menors i dones.
• Continueum demanant la dotació pressupostària i estructural suficient perquè l’atenció a les persones dependents arribe a qui la necessite. Per una sanitat pública i universal, sense exclusió de cap persona, perquè totes som ciutadanes. L’accés a la reproducció assistida de les dones soles i lesbianes, així com a la planificació familiar i els mètodes anticonceptius. No consentirem la reforma de la llei de l’avortament, totes les dones som adultes per a decidir si volem o no parir.
• Exigim la retirada de la LOMQE perquè impedeix una educació en igualtat i continuem reivindicat una escola pública laica, lliure de sexistes prejudicis religiosos, i respectuosa amb la diversitat de cada persona.
Som veu, som força, juntes construïm el futur que ens mereixem i que mereixen les nostres filles i fills.
País Valencià, 8 de març de 2015.
Àrea de la Dona d’Intersindical Valenciana.
