Refugiades congoleses que viuen amb el VIH tiren endavant i aconsegueixen emancipar-se. Angelique*, mare de cinc fills,viu al campament de refugiats Gihembe, en una provicia de nord de Rwanda. “Em van diagnosticar VIH el 2008. El vaig contraure al campament”.
Angelique és de la regió de Masisi, de la República Democràtica del Congo, i porta vivint al campament de Gihembe des de 1997. El campament acull 20.000 persones refugiades, que són un grup vulnerable, atrapades entre la dificultat de tornar a casa o integrar-se plenament al país amfitrió. Algunes persones del campament de Gihembe han viscut des que es va establir el 1997, altres, que van ser repatriades a la República Democràtica del Congo, han hagut de tornar a causa de la inestabilitat d’aquest país. Les oportunitats per a fomentar les habilitats i crear mitjans de vida són limitades, ja que tota la població del campament depèn de l’assistència humanitària.
A Rwanda, les dones i nenes representen pràcticament el 60 per cent de la pobñació adulta que viu amb el VIH. Les joves de 18 i 19 anys d’edat tenen deu vegades més possibilitats de contraure el VIH que els homes joves de la mateixa franja d’edat.
Les dones conreen bolets i tomàquets, adquireixen habilitats de comerç i agricultura i creen fons comuns en un projecte que també combat l’estigma social i la violència de gènere. Destinen al projecte un dia a la setmana. L’horari, dissenyat pel propi grup, permet a les dones encarregar-se també de les seves responsabilitats domèstiques.
Es reuneixen periòdicament per comentar i discutir els temes que els hi pertoquen, entre ells, la salut i l’economia, a més de la coordinació del projecte.
El grup crea recursos comuns i comparteix els seus estalvis, mitjançant decisions consensuades. Una de les dones, es designada com a tresorera, i determina la quantitat de bolets que es ven i els que poden consumir les integrants del grup.
Segons Peripeti Musabyimana, coordinadora del programa de Gihembe per al VIH, el 1,4 per cent de la població total del campament viu amb el VIH. “Hi ha casos en què les nenes i els nens deixen d’anar a l’escola perquè pateixen assetjament i burles pel fet de ser seropositius”, constata la Sra. Musabyimana.
*Angelique està a l’oficina de coordinació del projecte del campament per al VIH/SIDA. És una de les beneficiàries del projecte REWARD, (Dones refugiades en l’agricultura per al desenvolupament rural) recolzat per Una ONU Rwanda (ONU Dones, ONUSIDA, l’ACNUR i PMA ), que té com a objectiu l’apoderament de les dones.
