Va deixar per herència el seu somriure dibuixat en el rostre, el mateix amb el qual va rebre sempre tant a persones properes com a visitants quan se les trobava en el mercat on venia flors.
Rosalía Vicente de la Cruz «Na Rosita», personatge emblemàtic i icona de la reconstrucció del sisme fa tres anys, va morir als 78 anys d’edat, va deixar per herència el seu somriure dibuixat en el rostre, el mateix amb el qual va rebre sempre tant a persones properes com a visitants quan se les trobava en el mercat on venia flors, als carrers de Unión Hidalgo, també conegut afectuosament com Ranchu Gubiña.
Ella, va ser la primera que va acceptar la proposta del Colectivo Binni Cubi (gent nova) que va consistir a permetre que aquests artistes urbans plasmessin el seu rostre en un mur de l’Avinguda 21 de Març, d’aquesta municipalitat zapoteca, de la regió de l’Istme.
“Tal vegada si “Na Rosita” s’hagués negat des d’un principi no hauríem pintat cap dels murals”, va comentar un dels artistes urbans del Col·lectiu.
“Però, quan li explicarem del que es tractava, i amb un somriure va sentir l’aprovació del seu espòs, no va dubtar a acceptar i deixar-se fer les fotos que necessitàvem, per a després pintar-la en l’avinguda”. “Això ens va ajudar a creure que podríem trobar a molts personatges que volguessin ser pintats, com a part del projecte cultural zapoteco, “Els nostres avis, les nostres arrels”, va dir.
Malgrat les vicissituds de la naturalesa com va ocórrer en el terratrèmol del set de setembre de 2017, quan es va ensorrar una part del mural on van fixar el seu rostre, però que va quedar en peus el seu somriure; actualment, hi ha 11 murals en igual nombre de parets dels habitatges de Unión Hidalgo.
“Na Rosita” va morir just en complir-se els primers 40 dies del decés del seu company de vida i pare dels seus fills, el seu espòs «Ta Noque».
La defunció d’aquesta guerrera zapoteca, icona de la reconstrucció, el rostre de la qual es va viralitzar a partir dels primers recorreguts que va realitzar la premsa per Unión Hidalgo, quan els habitants travessaven pel desassossec i l’abandó a causa de la pèrdua de vides humanes i del patrimoni.
La seva mort va consternar a molts, hagin o no interactuat amb ella. “Na Rosita” va ser part de poble d’Oaxaca, pel seu gest amable, pel seu rostre afable, però abans de res va ser símbol de la reconstrucció.
