No hay traducción disponible
Opinió
Al voltant de la celebració del 8 de març, molts ajuntaments, a través de les regidories d’Igualtat, organitzen diverses activitats amb la dona com a protagonista.
Una de les que tenen més èxit, en un país de concursos literaris, és l’organització d’un concurs de microrelats, contes o fins i tot novel·les que tinguin el fil conductor de la perspectiva de gènere. I, per fer les coses bé, se sol completar el concurs amb un taller o curs d’escriptura que ajudi les participants a decidir-se a escriure el seu relat.
En aquest sentit, és molt important el paper del Premi Delta de Narrativa per a Dones, organitzat per una sèrie d’ajuntaments del Baix Llobregat: Begues, Castelldefels, el Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, Sant Boi de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts, Viladecans, Abrera, Pallejà, Sant Just Desvern i Santa Coloma de Cervelló.
Ja des de les bases, s’entén que tant important com el premi en si és el foment de la participació, tant en la quantitat com en la qualitat. Els cursos gratuïts es realitzen en el propi municipi, i s’encarreguen a professores i formadores procedents del món de l’escriptura creativa, com Mónica Cano, Silvana Vogt, Bel Olid o aquesta cronista, entre d’altres.
Els cursos i tallers en si són impartits –i rebuts- amb una formalitat absoluta, tant en la part teòrica com també en la pràctica, però el que tenen de millor és el contacte que s’estableix amb l’alumnat. És sorprenent el que s’aconsegueix amb uns cursos de dimensions reduïdes, de 4 a 6 sessions: emociona i sorprèn veure com les alumnes absorbeixen la informació teòrica, com passen a la pràctica, com agafen seguretat i confiança i així mateix lluiten contra les dificultats tant de l’escriptura en si com de la conciliació amb la vida laboral i familiar.
Acabat el curs, doncs, és molt normal que les alumnes vulguin demanar-ne un altre, que segueixin escrivint o que vulguin mantenir el contacte amb les professores i escriptores. Així mateix, s’esdevé la presentació dels seus escrits als diferents concursos dels municipis, a part del Premi Delta, o bé la confecció de blogs, la creació de Clubs i fins i tot la publicació en editorials independents que les converteixen en autores “de facto”.
Així, per exemple, s’organitzà a Sant Joan Despí el Racó de Dones Escriptores, un club d’autores que es reuneix un cop al mes per participar en els diferents actes culturals de la ciutat (com la celebració del Dia de la Dona, el 8 de març, a la plaça de l’Ermita) així com en presentacions dels llibres, contactes amb editorials, difusió per les xarxes, paradetes de Sant Jordi, etc.
I al Prat de Llobregat, els cursos de la Biblioteca Antonio Martín van ser l’esperó perquè l’autora i finalista del VII Premi Delta, Mar González, endegués el Club CreAcció (del qual van fer madrina la professora), centrat en la lectura i comentari de textos propis, amb assistència d’alumnes dels tallers, com Beatriz Olmos, Assumpta Vendrell, Núria Abelló, Gabrielle García i d’altres escriptors i escriptores, on, per cert, els autors estarien interessats que s’organitzés algun taller tant per a dones com per a homes.
Mar González, autora de “Los mares de la luna”(Biblioteca Azul), finalista del VII Premi Delta. Coordinadora del Club CreAcció, al Prat de Llobregat.
Enguany, a Cervelló han tingut la iniciativa de demanar a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès un taller de microrelats amb perspectiva de gènere. Cal dir que la nòmina d’autores catalanes que poden servir d’exemple és cada cop més àmplia. D’entre les clàssiques, les inexhauribles Mercè Rodoreda (Viatges i flors), Maria Mercè Marçal (Jocs de màscares), Montserrat Roig (Molta roba i poc sabó)…Però de les actuals, encara en surten més: Empar Moliner, amb diversos reculls, Flavia Company, novel·lista i microrelatista (“No em ratllis”, dedicat al públic juvenil, obra escollida pel Departament d’Ensenyament com a centre d’El Gust per a la Lectura 2017-18 al primer cicle d’ESO), Muriel Villanueva, també novel·lista, contista i poetessa, amb l’excel·lent recull “Nines”, en què dotze nines mostren diferents aspectes de la vida de les dones, amb un esperit de joc no exempt d’una absoluta sinceritat. Caldria també esmentar l’emprenedora Sílvia Romero, editora de la revista digital Lo Càntich, novel·lista i autora de reculls com “A la colònia hidràulica i altres contes”, i la tenaç Teresa Saborit, autora de “Els llops ja no viuen als boscos”, i tantes d’altres…
El Racó de Dones Escriptores, en la celebració del Dia de la Dona a Sant Joan Despí. D’esquerra a dreta, Pepa Mayo (“Operación Moonwalker”, Applehead Team Creaciones), Anna López Artiaga (“La memoria del camaleón”, Ed.Maluma), Cristina Martín (“Resignación”, Ed. Maluma), Carmen Crespo Saitua (“Estallido en el silencio”, Ed. Maluma), Maria Rosa Nogué (“La casa dels cants”, Ed. Barcanova) i Sylvia Oussedyck, coordinadora de Clubs de Lectura.
I totes aquestes autores, potser us preguntareu, escriuen les seves obres amb perspectiva de gènere? I tant. El gènere surt per tot arreu. Són escriptores, i amb això –generalment- n’hi ha prou. Ara bé, una de les primeres feines que han hagut de fer és aconseguir escriure des de dintre, des del que són, i no pas de com les veuen els altres; preferentment, de com les veuen els homes, ni que sigui per calc literari. Car els exemples, el cànon, segueix sent majoritàriament masculí. Així doncs, com deia Laura Lòpez Granell, professora i poetessa, cal aconseguir que les escriptores en formació retratin els personatges femenins des de dintre, tal i com són i com senten, perquè ni tal sols quan escriuen en primera persona s’atreveixen a mostrar-se del tot. Es miren des de fora, com estan acostumades a ser vistes, com s’espera que ho facin, com queda bé. I escriure per quedar bé, des de qualsevol perspectiva, no és escriure.
(*) Maria Rosa Nogué i Almirall és escriptora i professora de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès
