Taller Litles / La Independent ha demanat a la psicòloga i emprenedora social*, Paula Alcaide, un extracte de la seva conferència sobre lesbianisme a la classe de periodisme social de la facultat de comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, el passat 7 de març, on hi va tractar conceptes com: Sexualitat, Homofòbia internalitzada, Famílies, Parelles de dues dones i sexualitat exclussivament femenina, i Heterosexisme o la norma no és el mateix que normalitat. La finalitat era introduir la temàtica sobre la qual treballarà l’alumnat de l’assignatura durant aquest semestre: la visibilitat lèsbica.
La conferència fou impartida a través de la coordinadora Gai lesbiana que engloba diferents associacions LGBT catalanes i el grup de dones Lesbianes a Catatunya.
Si es pregunta: “amb quins conceptes podem relacionar la paraula lesbiana ?” sorprén escoltar només respostes com “masculinitat”, “cabell curt”, o denominacions com “bollera”, “tortillera”…
Sexualitat
Si entenem la sexualitat prenent com a punt de referencia els estudis del sexòleg Kinsey, aquesta es gradual i la podem plantejar com una continuitat – mòbil al llarg de tota la vida- que va desde l’heterosexualitat exclussiva a l’homosexualitat exclussiva, passant per aquella persona heterosexual que ha tingut alguna experiència homosexual, a la igualment homosexual y heterosexual, i a l’homosexual amb alguna experència heterosexual.
Aquesta forma de viure la sexualitat pot ser molt més flexible, realista i permetre a les persones situar-se allà on considerin segons el seu moment vital, que no té perquè ser dicotòmic (heterosexual-homosexual, ja que existeixen molts matissos i bisexualitats) ni estàtic al llarg de tota la vida.
Homofòbia Internalitzada
Dins d’una societat amb arrels encara molt homofòbiques no és extrany que trobem que aquesta ha calat a l’inconscient col·lectiu i les pròpies persones homosexuals i bisexuals de vegades se sentin malament. El psicòleg Gabriel J. Martín defineix la homofòbia internalitzada com les representacions mentals presents en una persona homosexual, segons les quals la homosexualitat es valora sistemàticament en inferioritat respecte a la heterosexualitat. L’homofòbia internalitzada cursa paral·lela amb una baixa autoestima i un autoconcepte desorganitzat, es manifesta en sentiments de vergonya i culpa, amb respostes ansioses davant situacions en les que s’hagi de manifestar directa o indirectament la homosexualitat. Un exemple d’això podria ser la noia que tapa la portada d’un llibre nomès perquè no vol que es vegi que es de contingut lèsbic, així com aquella que escriu com “curar” l’homosexualitat perquè no s’accepta a si mateixa.
Famílies
Com bé diu Félix López (2006) la familia es el factor de risc més gran (si ho fa malament) i el factor de protecció més poderós (si ho fa bé, si acepta com una diversitat saludable la possible homosexualitat de les seves i dels seus components).
Quan la filla lesbiana prén la decisió de dir als pares la seva orientació afectivo-sexual, ella ja ha fet tot un procés intern que ha durat uns mesos (a vegades inclús anys), però pels pares tot just començarà aquest procés que crearà un “caos” momentani.
Inicialment, pasen per una fase de xoc que pot durar entre 10 minuts i una setmana, en la qual no reaccionen; després poden passar una fase de negació que inclou alguna de les següents actituds: Hostilitat: “Cap filla meva serà lesbiana”; No aceptació: “Què bé, carinyo. Què vols per sopar?”; Desprendiment: “Si tries aquest estil de vida, no vull saber-ne res!”; i Rebuig: “Només és una etapa, ja se’t passarà.”
La seva percepció de la orientació sexual ha estat distorsionada pels missatges que han rebut i asimilat d’una societat amb fortes arrels homo/bifòbiques. A la següent fase pot apareixer el sentiment de culpa en el qual la homosexualitat es viu com un problema i hi ha una recerca del origen o causa per “curar-la”. Finalment, pot haver-hi una fase d’expressió dels sentiments i, si tot va bé, una reconciliació en la qual s’asimila el lesbianisme i s’integra, reforçant el vincle familiar basat en l’honestitat.
No es tenen perquè reproduir les fases tal qual ja que cada familia es un món però sí que són seqüències molt repetides.
Parelles de dues dones i sexualitat exclusivament femenina
En la formació de parelles de dues dones trobem la importància de les noves tecnologies i les xarxes socials que estàn unint a dones que busquen establir una relació i que no acostumen a “sortir pel ambient” o no busquen un oci nocturn. A través d’internet, les xarxes socials i les aplicacions mòbils per lligar – que permeten l’opció “dona-dona” o que són exclussives per a elles- es facilita la comunicació i l’accès a aquest espai virtual on la llibertat permet definir-se com a lesbiana i trobar a tot tipus de dones de diferents edats i localitats i amb diferents interessos.
Un cop la parella està formada, cal destacar que si en algún moment es requereix fer alguna teràpia de parella hi ha peculiaritats d’aquestes relacions que cal tenir en compte i que són indicacions per millorar el tipus de relació que s’estableix entre dues dones. Possibles indicacions (sempre segons el cas i el problema) serien: respectar els espais (les parelles de dones poden tendir a la simbiosis), restringir la comunicació no productiva i contenir l’emocionalitat si es desbordant, entendre la (doble) intencionalitat dels missatges, treballar les gelosies i enfortir el vincle emocional a través d’una comunicació positiva.
Respecte al sexe exclussivament femení, molts cops es pensa que dues dones “o no estàn fent res” o “ho fan per excitar a un home”: aquesta fal·lacia perjudica i pot causar situacions incòmodes per aquelles parelles que expressen el seu amor en públic en forma de petons, abraçades o altres mostres d’afecte. Primer cal reivindicar el desig i la sexualitat de les dones: existeix. I a partir d’aquí entendre que dues dones poden tenir una relació sexual satisfactòria més enllà de l’androcèntric i reduccionisme (penetració, reproducció,…).
Heterosexisme: norma no és el mateix que normalitat
És molt rellevant que tot l’alumnat d’una classe conegui a una dona lesbiana o bisexual, ja que això ens porta a plantejar-nos: quina és la normalitat estadística? Potser és major del que pensàvem fins ara i podem incloure a la norma social aquestes realitats que qüestionen l’heterosexisme (ja estem en el camí, ara només cal no perdre el pas i sobretot no anar enrere!).
És fonamental proporcionar una base de coneixement sobre la realitat de dones que estimen a altres dones i la diversitat afectivo-sexual que existeix encara que molts cops no s’anomeni. Els i les periodistes han de tenir una bona formació per poder transmetre-ho d’una forma encertada i descontaminada de prejudicis, estereotips i tabús.
Parlar de visibilitat lésbica es parlar d’igualtat i de llibertat, però per ser visibles cal un treball profund contra l’homofòbia interioritzada de cadascuna i cadascun, fruit d’anys de dictadura de la heteronormalitat (“Ets heterosexual fins que no demostris el contrari”) i cal parlar-ne perquè allò que és social no vagi per darrere de la legalitat. Parlem-ne?
NOTES:
Castañeda, M. La nueva homosexualidad / La experiencia homosexual
FELGTB- Guía “Cómo decirselo a la familia” online.
Kinsey, A.; Pomeroy, W. y cols. (1948) Sexual Behavior in the Human Male y (1953) Sexual Behavior in the Human Female.
López, F. (2006) Homosexualidad y Familia: todo lo que los padres, madres, homosexuales y profesionales deben saber y hacer. Serie Educación y Familia. Editorial GRAÓ.
Soriano Rubio, S. (1999) Cómo se vive la homosexualidad y el Lesbianismo. Amarú Ediciones.
*Paula Alcaide, psicòloga i emprenedora social
