No hay traducción disponible
María del Mar Fernández és MarPalestina
Aquesta advocada penalista, jubilada, de dolços trets i educades maneres, de mirada franca i somriure obert és una dona decidida i valenta. Una dona de principis i valors solidaris.
Una activista que abraça la causa Palestina amb cap i cor i que no dubta a col·locar-se com a escut humà davant les bales de l’exèrcit israelià si toca defensar a la paupèrrima pagesia de Gaza.
María del Mar Fernández utilitza tots els mitjans al seu abast per difondre, divulgar i sensibilitzar a les comunitats internacionals respecte de la situació de Palestina i la franja de Gaza i el setge permanent del govern israelià contra la població civil.
MarPalestina, el blog que administra, és només un recurs més de la seva galera. Un quadern de bitàcola on bolca notícies però també les seves cròniques tenyides d’impressions personals, de sensacions sobre les conseqüències del bloqueig israelià en les famílies amb les quals comparteix vida en els seus reiterats viatges a la regió.
Famílies amb les quals estableix llaços d’amistat, de cooperació i d’intercanvi, amb elles aprèn àrab mentre els ensenya castellà.
El blog a més complementa i recull els seus propis articles que publiquen altres mitjans com El3deVuit de Vilafranca del Penedès, el Diari de Vilanova i Canal Blau per els qui ha cobert algunes de les seves travessies a la zona.
La seva intensa labor es veu reflectida en els diferents organismes on desenvolupa i defensa una vida digna per al poble palestí i per als habitants de la franja de Gaza.
La seva vitalitat i compromís són reconeguts també en premis i distincions com el Premi Esperança a l’Activisme en favor dels Drets del Poble Palestí 2010 atorgat per la Coordinadora d’Entitats Amb Palestina al Cor conjuntament amb la Comunitat Palestina de Catalunya “Maria del Mar Fernández de 66 anys, l’hem premiat per la seva participació in situ en campanyes de no violència en Palestina. Ha estat ferida en diferents ocasions per les forces d’ocupació, i va participar en el primer vaixell que va tallar el bloqueig marítim a la franja de Gaza”
Membre activa del International Institute for Nonviolent Action
Membre de BDS
Col·laboradora de Palestina.cat i de Negocis ocults
Coordinadora Amb Palestina al Cor, de la qual forma part a través de Novact, BDS, ISM, Free Gaza Comunitat Palestina de Catalunya (per la seva nacionalitat palestina també)
María del Mar Fernández és discreta, no li agrada que parlem d’ella ni dels seus valors com a activista. Comentem llavors allò sobre Gaza que tant t’obstines a divulgar, Mar, “els 42 km per 7 km a 10 km d’ample, de l’1.700.000 persones que viuen allí, en un alt percentatge joves menors de 18 anys i molts refugiats d’altres parts de Palestina a causa de l’ocupació, que a Gaza els nens van al col·legi, que hi ha universitats, que el nivell d’analfabetisme és dels més baixos del món. Perquè hi ha bastants persones que creuen que la meitat de la població és terrorista i l’altra meitat viu en tendes de campanya, que els nens no van a escola i que les dones van completament tapades”.
Parlem d’aquest feroç bloqueig que manté Israel des de fa 7 anys per terra, per mar i per aire. De el “empitjorament del setge a causa del canvi de règim a Egipte, al novembre 2013 la frontera amb Egipte es va obrir només 3 vegades, al desembre 2”.
Assenyalem també “la falta d’aigua potable, el 90% no ho és, les 6 hores d’electricitat al dia perquè l’única central elèctrica que Israel va deixar en peus no rep suficient fuel, de la falta de medicaments indispensables”.
Diguem també “que els malalts, els estudiants, els treballadors no poden sortir a l’estranger per tractar-se, estudiar o treballar. Que no es pot importar matèria primera pel bloqueig d’Israel.
Que no es pot exportar directament, sinó a través d’Israel quan vulgues, com vulgues i el que vulgues. Hi ha tones de maduixes, de flors, etc. que si Israel no ho permet cal donar-les als animals perquè el mercat no pot absorbir tota la producció. Que els pescadors no poden anar més enllà de les 6 milles imposades per Israel i que no hi ha suficients peixos. A més, sovint els vaixells de guerra israelianes disparen a 3 i 4 milles, i en el nord de Gaza a 1,5. Els continus vols d’avions de guerra F16, drones, i helicòpters apatxe sobre la franja, que disparen bombes sónicas per mantenir un estat de nerviosisme generalitzat i que gairebé cada setmana llancen alguna bomba o míssil que fereix o mata a civils, sovint nens i nenes”.
I finalment recordem “els atacs a camperols en la trucada “buffer zone” que és la terra més propera a la tanca fronterera i que és la més fèrtil i que no es pot deixar de conrear perquè tota la terra és necessària a Gaza per alimentar a la població. Els disparen franctiradors que baixen dels jeeps, dels tancs, dels hummers. Per això els internacionals anem allí per servir d’escuts humans als camperols i tractar d’evitar que els fereixin o els matin”.
Ja veieu, quan ens informa sobre Gaza, des de MarPalestina, des d’un periòdic, a través dels seus comptes de facebook i de twitter, en els actes i xerrades dels quals participa activament, rebem la cruesa d’aquesta realitat amb les seves dades concretes, amb les seves conseqüències, amb les seves morts, amb les seves ferides.
El seu discurs és polític perquè les seves accions ho són però ha trobat la manera de transmetre des de les seves diverses tribunes la fondària del quotidià, del dia a dia dels abusos a un poble que és sotmès per un govern i els seus còmplices, des de fa més de cinquanta anys. S’entendreix i es dol amb el dolor aliè, amb les injustícies reiterades, amb la desraó però segueix en peus per generar solucions en la via de la pau.
Convençuda dels seus mètodes i objectius, convenç. Val la pena (i l’alegria) conèixer-la, saber del seu lliurament, la seva dedicació, aquesta força i aquesta determinació que contagien.
