No hay traducción disponible
Traducció del grec de Fatima Fafatale
I bé, què diríeu si en la situació de crisi exacerbada que sacseja Grècia, la violència contra les dones s’estigués convertint en una arma en mans del poder?
En efecte, en els últims temps, els casos de tal violència es multipliquen a Grècia. És l’exemple de quatre manifestacions emblemàtiques:
La primera ha tingut lloc a principis de novembre de 2013 davant les càmeres, pràcticament en directe, quan les forces especials de la policia grega (MAT),van voler impedir a dues diputades entrar a l’edifici de la Radiotelevisió Pública (ERT), que acabava de ser ocupat per la policia, i les van acorralar contra la porta d’entrada de ferro forjat. Les dues diputades de l’oposició parlamentària, Zoe Konstandopoulou, de Syriza, i Rachel Makris, del partit “Grecs Independents”, van ser molt maltractades. Especialment Zoe Konstandopoulou, que va ser conscientment asfixiada i va estar a punt de morir, ha demandat als seus agressors per intent d’assassinat. I tot això, perquè les dues diputades volien simplement exercir el seu dret constitucional d’entrar a la Radiotelevisió Pública per impedir el muntatge policial (destrucció de material, etc) que tenia com a objectiu anar contra la lluita dels treballadors i treballadores.
La continuació d’aquest succés és molt eloqüent i confirma la nostra tesi. Al dia següent, el gran diari progovernamental ‘TA NEA’ ,llançava una violenta campanya ultra-sexista contra les dues diputades, publicant una vinyeta en portada que presentava a les dues diputades … fent striptease ballant en una barra davant un públic de clients masculins habituals d’aquest tipus de locals (veure vinyeta). A la llegenda del “dibuix ” es podia llegir aquest supòsit intercanvi entre dos clients: “A la dreta hi Raquel ia l’esquerra Zoe. I que també fan alguna altra cosa ? He sentit que també emprenen accions legals. Però millor anem a preguntar-ho al cambrer” .
La segona ha donat lloc a un autèntic linxament públic, augmentat per les cadenes de televisió, de dones seropositives, algunes d’elles prostitutes. En plena campanya electoral, dues ministres socialdemòcrates, tristament cèlebres pel seu paper en la repressió salvatge de les manifestacions contra la Troica i el desmantellament del sistema de Sanitat, animaren a la població a denunciar per aturar a les quals, segons els ministres, “constitueixen una bomba de rellotgeria sanitària”, ” contaminen la societat amb malalties contagioses” i maten de sida als” pares de família grecs”.
La tercera manifestació d’aquesta violència ha tingut com a víctimes a les desenes i desenes de dones-fins i tot àvies!. Dels voltants de Skouries, al nord de Grècia, que s’oposen a la societat canadenca Eldorado i el seu projecte d’extracció d’or de la regió. Des de fa mesos, les forces especials de la policia, per ordres directes del seu ministre, fan de les dones dels pobles dels voltants el blanc prioritari d’una repressió ferotge i en massa que ja ha desembocat en l’empresonament d’algunes d’elles i acusant-les de criminals (veure fotografia). No és casualitat que aquesta campanya de repressió sense precedents emmarcada en la imposició de l’estat d’excepció en una regió habitada.per pacifisc camperols i camperolas, es pretén dir dels seus responsables – que siguin exemplars en la pràctica de prevenir la multiplicació d’actes de “desobediència civil”. I evidentment, no és casualitat que aquesta “repressió exemplar” s’exerceixi prioritàriament contra les dones d’aquesta població local, intentant destruir la seva lluita costi què costi.
I la quarta manifestació, l’episodi tristament cèlebre del diputat del partit neonazi Kassidiaris, que va colpejar “en directe” a dues diputades d’esquerra durant una emissió transmesa durant la campanya electoral de la passada primavera. Aquest acte de violència, en lloc de suscitar la indignació i la reprovació, va suscitar per contra una gran onada de simpatia popular i va contribuir a l’èxit electoral d’Alba Daurada.
Què està passant?
Pensem que es tracta d’un nou mal que comença a aparèixer. Aquesta violència ens porta a pensar en les violències exacerbades contra les dones en les guerres ètniques. La violació de dones per part d’homes del bàndol contrari molt sovint s’ha d’analitzar no com l’efecte d’un desig masculí “incontrolable”,sinó com a part d’una estratègia de conflicte, de combat, en què les dones representen biològica i simbòlicament la integritat de l’ètnia o de la nació a combatre. I que cal destruir. En el nostre cas, és evident que no estem en presència d’una violència nacionalista amb motiu d’una neteja ètnica. Estem en presència d’un conflicte d’una naturalesa diferent, d’una altra guerra, d’una guerra social, d’una lluita de classes!.
En definitiva, humiliar les dues diputades identificant-les amb ballarines de striptease no significa només que dedicar-se a la política és sobretot un dret dels homes i no de les dones. Significa, més vulgarment, que el paper que se li deixa a la dona és sobretot estar sempre disponible per a ser follada, posseïda i governada pels mascles.
Igualment, lapidar les dones seropositives, criminalitzar-les, demonitzar la seva sexualitat, presentar-la com una “amenaça” per a la llei i l’ordre que ha de regnar en les nostres societats, aquesta amenaça s’assembla a la que sempre han representat les “classes” que aquests senyors diuen des de fa gairebé dos segles “perilloses”. Mateix llenguatge, mateixa demonització i mateixa repressió …
Així doncs, fer de la misogínia, l’odi contra les dones, la violència contra les dones i els seus drets una arma de guerra no hauria d’estranyar en la mesura que totes les polítiques dels qui manen en aquests temps de la Troica triomfant apunten també a fernos tornar als pitjors moments del capitalisme més salvatge i bàrbar del segle XIX. Exactament a una època durant la qual les dones no tenien pràcticament cap dret.
El fet que assistim a la posada en marxa d’un autèntic atac frontal, d’una veritable guerra de dimensions històriques contra la immensa majoria de la ciutadania, d’assalariades i assalariats, pobres, aturats i aturades, pensionistes, joves, “diferents”, immigrants, minories … ) hauria d’explicar aquesta transformació de la violència contra les dones en una veritable arma de poder dels benestants que utilitzen en massa i cada vegada més freqüentment. Com en els casos de violacions en massa que serveixen als netejadors ètnics per enfonsar la moral del poble víctima i sotmetre definitivament, la violència contra les dones exercida per poder i benestants en temps de guerra social té en l’actualitat exactament els mateixos objectius: enfonsar la moral, trencar el teixit social per sotmetre no només a les dones- que són evidentment el primer objectiu-sinó a totes les víctimes, homes inclosos, de les seves polítiques inhumanes i neoliberals.
*Sonia Mitralia, membre de Dones contra el Deute i les Mesures d’Austeritat i del CADTM internacional
