No he entès mai a la gent que viu amb por. Por fins i tot a viure. I si, ja sabem que viure és, en si mateix, un esport d’alt risc, però tenim els dies taxats i, per tant, quin sentit té viure’ls amb por? No soc capaç d’entendre-ho…
Al llarg de la història i fins i tot hui en dia la por ha servit a la gent amb poder per a imposar els seus criteris o mandats com a eina de dominació. Hui en dia torna a passar i la recent campanya electoral ha estat un bon exemple del que dic.
Les grans religions monoteistes han fet de la por la millor eina per mantindre els privilegis. La por a l’infern, a la ira divina, al purgatori i la clau que obria tots els panys era creure cegament el que prediquen els rectors, frares, etc. O, dit d’altra manera, la submissió absoluta a qui deia i diu ser el representant de Déu a la terra. I en la majoria dels casos són homes, que no és cap coincidència que per alguna cosa les diferents religions són aliades molt eficaços del patriarcat més ferotge, des de la intimitat que donen els confessionaris i les anomenades “sagrades escriptures” que ja prediquen diferents formes de violències cap a les dones. Com també ho és el silenci còmplice i, fins i tot la justificació de les diferents formes de violències que patim les dones. En aquest sentit, és realment alliberador ser atea i feminista, tot cal dir-ho.
Modelar o manipular l’opinió de les masses de gent per a poder anul·lar la seua visió crítica o diferent de la majoritària és una vella aspiració de qui vol imposar el pensament únic, i per això i tal com descriu meravellosament George Orwell al seu llibre “1984” no dubten fins i tot a crear nous llenguatges per imposar eixe pensament únic. O en modificar la història segons la conveniència del moment.
Ho estem veient cada dia als discursos de la ultradreta mundial que no té cap inconvenient en modelar el seu discurs en funció de les necessitats del moment. Així, hi ha gent que nega el genocidi nazi i altra que actualment està negant el que està duent a terme Israel en Gaza en funció dels seus interessos. O, sense eixir de casa nostra, com el partit ultradretà vol derogar la llei de memòria democràtica per tal d’imposar, de nou, el seu criteri i la seua veritat sobre el que va passar amb el cop d’estat del feixista i posterior la guerra civil o amb tot el que va passar després al llarg del període de la dictadura feixista de Franco.
Per a totes aquestes manipulacions compten amb la impagable ajuda dels “seus” mitjans de comunicació que, com ja hem vist també, no tenen cap escrúpol en modelar la realitat segons les circumstàncies o interessos de cada moment. Perquè tret d’excepcions, els grans mitjans de comunicació han deixat d’informar per a passar a alliçonar a la gent. I si a aquesta manera d’alliçonar, li sumem un llenguatge hàbilment utilitzat per a deixar entreveure la por en qualsevol dels seus vessants, ens trobarem una societat submisa i sense criteri que serà sempre útil a qui mana.
Convertir-nos en un gran ramat on ningú se’n vulga eixir del model imposat per por a les conseqüències. Aquest podria ser perfectament l’objectiu. I com a instrument estratègic, la por. Por de ser diferent, a destacar, a pensar i dir coses diferents de les socialment acceptades i, per tant, a ser apartat del ramat. Por a la solitud, a patir l’assenyalament, a l’exclusió.
Quina pena de societat malalta on la gent és capaç de canviar la seua pròpia llibertat per la por que creuen que els pot donar més seguretat dins del ramat. En fi…
