No hay traducción disponible
Entrevista a la llibretera Maria Cardona: “Oferim una relació que és més de cura i d’intercanvi d’opinions i de coneixença que no pas purament de venda de llibres”
Synusia forma part d’una nova generació de llibreries que han hagut de reinventar la professió per fer-se lloc en un mercat híper-competitiu. Situada al número 136 del carrer de Montserrat, a Terrassa, Synusia va néixer ja fa deu anys i des de llavors ha aconseguit consolidar una comunitat de lectors fidels al projecte.
Llibreria Synusia (foto: Albert Burgos).
Maria Cardona és una de les llibreteres que treballen a Synusia. Va néixer fa 35 anys a Eivissa i en fa sis que viu a Terrassa. Per a ella, diu, ser llibretera és molt més que una feina: és un ofici o fins i tot una manera de viure. Hi vam conversar al programa La Plaça dels Futurs que fa l’organització Sicom a Ràdio Municipal de Terrassa.
Synusia és i no és una llibreria. Què ofereix Synusia que no ofereixi una llibreria convencional?
Som una llibreria que ofereix com a element distintiu un catàleg de llibres que no és un bolet, en el sentit que té relació amb les problemàtiques que es donen tant a nivell local com al país o a nivell global, però especialment a la ciutat perquè tenim una relació molt estreta i profunda amb els moviments socials de Terrassa. Tenim un catàleg que està en diàleg constant amb aquests moviments. Oferim un tracte molt personalitzat amb la gent que ve a la llibreria. Tenim un espai reduït i un criteri molt clar dels llibres que tenim i els que no tenim a la llibreria.
Aleshores treballem molt per encàrrecs i apostem per tenir una relació molt propera amb la gent que ens el fa o que ve a la llibreria. Oferim una relació que per nosaltres és més de cura i d’intercanvi d’opinions i de coneixença que no pas purament comercial. Això és distintiu no només de Synusia sinó de tota una fornada de llibreries independents. A Barcelona n’hi ha moltíssimes. A la perifèria potser no n’hi ha tantes, però existim, aquí estem. També oferim un espai de trobada de persones de diferents col·lectius o que no estan en cap col·lectiu però tenen inquietuds i ens agrada molt que el llibre o la lectura sigui un punt de partida per altres coses que anem tramant a la llibreria.
Quines seccions de llibres podem trobar-hi?
Les clàssiques en una llibreria de Literatura i Història. En tenim sobretot dues de fonamentals. Una seria la secció infantil, amb la llibretera Elena Blanco, que s’ha format i es continua formant molt en aquest tipus de literatura. Tenim un catàleg molt ben seleccionat i molt curós amb la canalla, que busca oferir eines a nens i nenes perquè aprenguin a mirar al seu voltant amb una mirada i una perspectiva crítica i que els obri el món oferint preguntes i línies de fuga i no tant respostes o conclusions perquè allò que ens interessa és que ells trobin les seves pròpies respostes. I l’altra gran secció de la llibreria és la de pensament crític, on és molt important l’apartat de transfeminismes, amb llibres de teoria de gènere, diversitat sexual, diversitat afectiva, història del feminisme, feminisme post-colonial… Aquestes són les dues grans senyes d’identitat de Synusia.
Un dels objectius més destacats del vostre projecte synuser és intervenir en el teixit social de Terrassa. Com es materialitza, aquesta intervenció?
És de les coses que més ens agrada fer. A vegades és tan fàcil com que venen persones o col·lectius amb projectes molt concrets i ens demanen un cop de mà, que pot ser fer de pont o enllaç amb una editorial, amb una autora o autor, simplement posar l’espai, utillizar les nostres xarxes per fer-ne difusió… A vegades és a l’inrevés, som nosaltres que ens arriba la proposta d’una editorial per presentar un llibre, per exemple, que tracta del tema de fronteres i immigració. Sabem que hi ha un col·lectiu a la ciutat que tracta i treballa constantment aquesta qüestió. Té tot sentit del món parlar amb aquestes persones per fer-ho juntes. Quantes més persones hi hagi al darrere més riquesa i diversitat té. I així és com sorgeix aquesta intervenció.
Maria Cardona durant l’entrevista (foto: Albert Burgos)
Què vol dir Synusia?
Estàvem molt convençudes que Synusia volia dir Coneixement compartit, en grec. La primera convidada que hem tingut enguany és una escriptora grega, Rea Galanaki, que quan va arribar a la llibreria es va quedar una mica sorpresa per aquest nom. Ens va dir que en grec vol dir ‘còpul·la’, unió de dues persones explicada literàriament. Ens va dir que era una manera molt literària de parlar-ne. I va haver un malentès però ens agrada el nom.
Synusia es reivindica com un projecte independent. D’on surt, el finançament, si no és dels bancs?
Tothom sap que les llibreries petites, de barri, independents, no vivim, sobrevivim i molt malament, de manera precària. En el nostre cas sobrevivim sobretot gràcies a una comunitat de socis i sòcies que fan una aportació de 5, 10 o més euros mensuals. D’aquí ve una part dels ingressos. L’altra part ve de la venda de llibres. Cap llibreria pot viure de la venda de llibres. Els llibreters ens emportem el 30% només de cada llibre venut i no es llegeix gaire i no es compren molts llibres. És aquesta comunitat de socis i de sòcies la que possibilita la supervivència de Synusia. També el fet de tenir una agenda d’activitats on posem moltes ganes i esforç fa que el projecte vagi creixent i, tot i que intentem que la majoria siguin d’entrada lliure, d’algunes n’obtenim finançament. Bàsicament és a base de venda de llibres i persones associades.
Synusia és un bon exemple sobre com “treball” i “militància” poden fondre’s en una mateixa cosa i esdevenir treball, sí, però treball coherent. Tot i així, cada una de les integrants de la llibreria teniu els vostres espais de d’activisme en el temps de lleure. Tu, Maria, ets militant feminista des de l’adolescència…
Des de ben joveneta. Les dones tenim aquesta doble, triple jornada que és la militància. No sempre he pogut estar-hi a tope per motius personals i laborals. En el cas de Synusia, com pensa en moltes empreses de l’economia social i solidària, la frontera és molt difusa. Jo estic al comitè de vaga feminista de Terrassa, milito al col·lectiu Rudes rebels i treballo a una llibreria amb l’ADN feminista, perquè ens considerem feministes i treballem feministament. La frontera és bastant difusa. Això té una part bona, en el sentit que la relació amb el moviment feminista de la ciutat ha ajudat i ha enriquit a Synusia, i el fet que jo estigui a la vegada a la llibreria i a col·lectius feministes ens ha ajudat a unes i altres
Teniu un perfil concret de clients?
Sí. Tenim les millors clientes i els millors clients. Tenim una comunitat lectora bastant conscient d’on compra i això ens agrada molt. Per exemple, arriba la campanya de Nadal i ens diuen que volen regalar llibres i que faran la meitat de la compra a Synusia i l’altra meitat a La Temeraria. Perquè? Perquè volen que les llibreries petites sobrevisquin. Són conscients que tenim davant La Casa del Llibre o, sobretot Amazon, que se’ns està menjant, ens està esclafant literalment. Això et reconforta perquè veus que tens davant persones que t’entenen, que posa en valor el teu ofici, que és molt antic i bonic. És veritat que a Amazon pots demanar un llibre aquesta nit i demà al migdia el tens a casa però hi ha tota aquesta part de cura i coneixença de l’altre que Amazon no t’ho put suggerir.
Ens recomanes un llibre?
El que, de moment, és el meu llibre de 2019 i que m’ha recomanat una de les meves companyes de la llibreria: “Tierra de mujeres. Una mirada íntima y familiar al mundo rural”, de María Sánchez. És una brutalitat de llibre, un assaig escrit de manera molt poètica. No és el típic assaig sesudo, amb moltes cites i referències. És bàsicament el testimoni d’una dona veterinària al món rural. Ella és la primera dona de la família que fa de veterinària i és una reivindicació que al món rural també hi ha dones, que el món rural té veu pròpia i que es sap narrar a ell mateix i que no necessita de la visió urbana per ser narrat.
