Margarida Abril i González.
http://unpuntdellum.blogspot.com/
En el programa “amb veu de dona”, que fem les Dones Reporteres de Mataró, un dels tema és el de les dones del món rural que van anar cap a zones urbanes.
Moltes d’elles a treballar a les fàbriques tèxtils, donant una ullada a la nostra ciutat Mataró, que va ser durant molts anys la capital del gènere de punt.
Els canvis que, de manera conjunta, transformaren tan radicalment la vida dels éssers humans foren fonamentalment: el creixement de la població, la revolució agrícola, la revolució en el transport i el comerç, l’aplicació de la ciència a la indústria, i l’ampliació de la utilització de capital. Aquests canvis demogràfics, econòmics i tecnològics generaren transformacions socials de gran abast: la conversió de comunitats rurals en urbanes i l’aparició de noves classes socials.
El ferrocarril, el vapor, les migracions…, van afavorir el gran èxit que va tenir Mataró en el món del tèxtil. Cal remarcar el paper que van jugar les dones, les principals treballadores d’aquest sector industrial, que també van participar en les lluites sindicals per millorar les condicions laborals i els baixos salaris. Les llargues i dures jornades van enfortir la dona en la seva doble jornada: la fàbrica i la casa.
Les dones constituïen, l’any 1905, el 85% de la mà d’obra a les indústries de cotó, les més importants a Catalunya (Balcells, 2014). La segmentació sexual a les fàbriques donava als homes treballs més ben pagats i qualificats, mentre que les dones ocupaven llocs més modestos i mai de comandament. Tot i això, el volum de treballadores va enfortir el paper de la dona fora de la llar.
Si entréssim en una fàbrica de finals del segle XIX o principis del segle XX trobaríem una gran majoria de treballadores, podríem reconèixer diferents perfils, per exemple les bobinadores s’encarregaven d’adaptar el fil amb el que després es farien els teixits de les formes d’enrotllament a la forma que necessitava la màquina. És a dir, passaven el fil de troca a bitlla de fusta. També trobem les teixidores, que portaven els telers rodons, i que feien mitges, mitjons i punys.
Permeteu-me dir que sóc filla d’una bobinadora. La meva mare deixant la seva Corbera natal quan tenia 16 anys (eren tres germanes) treballà just arribant a Mataró a fàbriques tèxtils fou bobinadora, trescanadora i també lluitadora sindical CNT. Parlem de l’any 1915.
Les condicions de feina eren dures, especialment si les comparem amb les actuals. Els torns de feina arribaven a les dotze hores diàries i les fàbriques estaven despertes des de les 5 del matí fins a les 11 de la nit. Els dissabtes també es treballava fins al migdia i, un cop acabada la jornada, s’havia de netejar la nau abans de plegar.
Una de les lluitadores que ha passat a la història de Mataró és Margarida Abril i González. Quan Margarida Abril tenia 14 anys va començar a treballar d’aprenenta en una fàbrica tèxtil de Mataró. Allà va descobrir el clima revolucionari que regnava als sindicats i a les organitzacions obreres. Va quedar tan encantada que no va trigar a apuntar-se a la CNT. Treballava a Can Colomer, una de les fàbriques de gènere de punt més importants de Mataró. Va organitzar una vaga per aconseguir augments salarials i altres millores relacionades amb les condicions laborals. Després de molta lluita, aconseguiren un augment de sou, però va haver d’abandonar la fàbrica com altres sindicalistes, se’ls increpava contínuament per haver liderat les protestes.
A Mataró després de molts anys tenim un museu del tèxtil, on hi ha tota classe de màquines, on hi consten els empresaris, però cap història de vida de tantes i tantes dones que amb jornades esgotadores s’hi varen deixar la pell. Reivindiquem les vivències de la gent senzilla, que són les que realment creen la història.
