viernes 29 marzo 2024

viernes 29 marzo 2024

Compartir

Joc de Paraules – Les dones en la negociació de conflictes

Per Yaneth Angèlica Tamayo. SemMexico

Les relacions de poder desiguals i la discriminació per raó de gènere propicia situacions de violència complexes per a les dones, els evidents trets de diferenciació en estar basats en prejudicis socials, en menyscaven la dignitat com a persones i les exclou de l’esfera pública, obstaculitzant-ne el desenvolupament, els interessos i les capacitats.

En especial, quan es troben en àmbits que tradicionalment han estat imaginats per a homes, per això hi ha dificultat per a les dones al moment que decideixen participar en aquests entorns, ja que no hi ha una posició igualitària que els permeti ser part de les negociacions i processos que involucren un estat de benestar col·lectiu.

Per contra, els seus lideratges són minimitzats, limitats i fins i tot ignorats, generant així que les decisions preses durant aquests processos afectin de manera col·lectiva dones i nenes.

Tot i que aquests prejudicis reflecteixen un impacte negatiu i diferenciat entre elles i els individus amb què comparteixen l’espai públic, les dones han estat capaces d’exercir un paper clau en la resolució de conflictes i en les negociacions polítiques a favor altres dones.

És per això que, cal que més dones participin activament en la presa de decisions, a través de mitjans institucionals i educatius, prestant especial atenció al marc polític que les converteixi en participants rellevants dins de la societat.

Què necessiten les dones per negociar davant d’un conflicte?

La igualtat de gènere no només és un dret humà fonamental, sinó que és un dels fonaments essencials per construir un món pacífic, pròsper i sostenible.

Les dones tenen un paper desproporcionat en la resposta del combat a la discriminació i eradicació de la violència contra les dones i les nenes per raó de gènere.

Per això les dones han de participar i ser incloses en els plans de resposta governamental, polític i social, amb la finalitat de millorar resultats de desenvolupament, compensar desigualtats i contribuir a la construcció d’un món més just i resilient.

Tot i que les reformes polítiques han contribuït a garantir la participació equilibrada, a través d’accions afirmatives a favor del desenvolupament humà de les dones, el cert és que encara es requereix la implementació de mecanismes que enforteixin el seu lideratge i eliminin les barreres implícites que els impedeixen o restringeixen el seu ple accés i permanència als nivells executius més alts, de responsabilitat pública i representació política.

Ja que la inclusió de les dones no només obeeix a allò jurídic o legislatiu, sinó al seu dret de participar en els processos que se sostenen des de la visió de gènere, de la igualtat i les agendes locals, per la qual cosa la participació de les dones és un requisit per a la construcció d’una societat democràtica.

Per això, cal que les dones iniciïn un procés d’apoderament que els faculti tenir una massa crítica i una visió més àmplia sobre els temes que discuteixen i impulsen, de manera que observin els conflictes com una àrea d’oportunitat i puguin generar negociacions fructíferes i evitar la discussió de certs desacords.

Per aconseguir-ho, cal que les dones participin en igualtat de condicions, tant econòmiques com polítiques, ja que la manca de finançament i la pobresa redueixen la capacitat de les dones a la taula de negociació.

A més, han de reconèixer les múltiples expressions hegemòniques del poder i entreveure les formes alternatives que poden resultar del seu exercici en tractar de plantejar els seus interessos davant d’altres.

Cal tenir en compte que el poder és un recurs limitat que es guanya i es perd. I que en circular als espais públics on es prenen decisions, aquest pot ser inestable.

L’exercici de poder és un element present en totes les relacions socials, cosa que no es posseeix, sinó que aquest exerceix i va sempre acompanyat de formes de resistència.

D’aquí ve la importància de subratllar la necessitat d’implementar eines encaminades a empoderar, desenvolupar i enfortir el lideratge de les dones perquè, des d’una visió assertiva, puguin projectar i comunicar de manera clara, concisa i efectiva els seus interessos.

El poder s’ha de considerar com un recurs que les dones poden utilitzar per transformar la seva situació i avançar davant d’altres actors socials per garantir-ne els drets i millorar les condicions de vida.

Compartir

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Barcelona: Sueños con serpientes, libro de la periodista mexicana Sonia García / La Independent / Noticias género

El libro Sueños con serpientes de la periodista y gestora cultural mexicana Sonia García García,...

Cataluña – España: Iniciativa Colectiva por los Derechos Humanos de las Mujeres Esterilizadas

No hay traducción disponible

...

Mesa Redonda Cultura i feminisme: un debat obert

El Centre Dona i Literatura (Gènere, sexualitats, crítica de la cultura) y la Unidad de...