No hay traducción disponible
(
OPINIÓ
L’estat espanyol no s’atura amb la repressió contra la classe política catalana. La idea de voler acabar amb una generació de polítics catalans avança sense fre.
Aquesta setmana l’ofensiva ha estat dirigida, principalment, a dones. Dones polítiques que ocupaven llocs destacats en la passada legislatura però cap ostentava un càrrec en la primera línia del govern.
Eren mediàtiques, això sí. Però cap amb responsabilitat directa sobre les decisions que el govern i el parlament va prendre el passat mes d’octubre. Aquestes dones sense ostentar càrrecs, reconeixement, responsabilitat ni salaris significatius estan patint represàlies com si haguessin ostentat responsabilitats d’alt nivell.
La ignomínia del suprem, la prepotència i abús de poder del govern espanyol, la complaença i complicitat de partit de Ciutadans i del partit socialista són els únics responsables de la situació política del país, malgrat les malapteses que hi han hagut. Sabem que la imprudència no té gènere però el “poder” sí que el té. Neus Munté, Mireia Boya, Marta Pascal, Neus Lloveras i Marta Rovira han hagut de testificar davant del jutge Llarena. L’exdiputada Anna Gabriel s’ha exiliat perquè era evident que en el seu cas la injusta justícia espanyola s’hauria encebat amb ella.
Els arguments de defensa utilitzats han estat diferents. No existeix un pla conjunt de com entonar les declaracions davant del suprem però en cap cas aquesta diversitat és criticable. Sempre s’ha destacat que el procés és transversal i que representa diferents posicionaments polítics, per tant la resposta a l’opressió de l’estat també és i serà diferent. Mireia Boya va defensar el primer d’octubre i va interpel·lar el jutge Llarena recordant-li declaracions que ell mateix havia fet sobre que la solució al problema català havia de ser essencialment política. Mireia Boya més enllà de ser diputada no tenia cap responsabilitat, per tant les seves declaracions podien ser més fermes. Aprofitar-ho era intel·ligent.
Aquesta situació evidencia que el sistema de justícia a més de ser una eina per a reprimir i limitar la llibertat d’expressió està sent utilitzada per reprimir els drets de les dones a la participació política i limitar la seva autonomia vindicativa. Mai el patriarcat, en un estat suposadament democràtic i europeu, s’ha volgut legitimitzar a través del poder judicial amb tanta impunitat.
Però encara queda molt per veure, el paper d’ERC inquieta a molta gent, no acaba de convèncer. Com també ho fa que el president del parlament no s’atreveixi a investir al president Puigdemont. Ho hauria fet l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell?
