25 NOVIEMBRE, DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA ENVERS LES DONES. CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA, TOTES LES MANS SÓN NECESSÀRIES
En tot el món, la violència contra les dones en compte de minvar cada dia s’enforteix perquè les societats modernes mai no han deixat de ser patriarcals i la violència masclista s’exerceix per estats i institucions amb la finalitat de reprimir i obstaculitzar les lluites i avançaments de les dones.
Una de les formes de la violència és econòmica, conseqüència del sistema capitalista i les polítiques neoliberals, que està obligant les dones a treballar sense drets, per un salari inferior al dels homes, en economia submergida i que exposa les dones jubilades a la precarietat i, en molts casos, a l’exclusió social. Que les condemna al desnonament i les deixa al carrer, sense treball ni ingressos.
Violència econòmica que obliga moltes dones a exercir la prostitució com l’única manera de guanyar-se la vida, suportant les condicions més vexatòries i, en la majoria dels casos, en mans de les xarxes de traficants.
Els diferents governs exerceixen violència econòmica retallant prestacions socials, privatitzant serveis bàsics, suprimint polítiques d’igualtat i tancant organismes encarregats de promoure la igualtat o congelant les ajudes a dones que són víctimes de la violència de gènere. Al País Valencià, el tancament recent del Centre Reina Sofía per a l’Estudi de la Violència pel Consell basant-se en una raó d’austeritat o la ridícula assignació del 0,02% del pressupost destinat a l’atenció de la violència de gènere, contrasten amb les quantitats de diners invertides en grans esdeveniments o el despropòsit d’un aeroport sense avions.
En diferents països, la globalització està propiciant que proliferen fonamentalismes de tot tipus, religiosos i culturals, que legitimen la violència sobre les dones que decideixen no sotmetre’s a la norma i la subordinació. La mutilació genital, la lapidació, la prohibició de divorciar-se, d’avortar, d’unir-se a una persona del mateix sexe o les violacions correctives a dones lesbianes, fins a la imposició d’un model de bellesa hipersexualitzat són algunes de les formes de violència cultural que patim les dones.
Junt amb aquestes formes de violència, el femicidi o l’acte de violència masclista d’un home sobre una dona amb què ha tingut o vol tindre una relació afectiva segueix sent el prototip d’agressió més coneguda i habitual. Els maltractaments físics, psicològics, la violació dins la parella o l’abús sexual a filles i xiquetes de l’entorn continuen sent fenòmens més usuals del que es creu.
Violència masclista és la que s’exerceix en forma de tràfic de dones i xiquetes per a la seua explotació sexual, l’únic negoci que no està en crisi i on màfies i proxenetes es continuen fent rics amb el segrest, la violació i una llarga cadena d’actes violents i delictius contra les dones prostituïdes. Un pròsper negoci en un estat, l’espanyol, que és el primer en el vergonyós rànquing europeu d’homes que són assidus consumidors de prostitució.
Un estat que ha sumat en onze anys 764 assassinats de dones i que enguany –fins al 31 d’octubre– ha arribat a 56, dels quals 7 han tingut lloc al País Valencià.
A més, estem patint una reacció misògina molt dura. Les últimes sentencies judicials o l’activisme quotidià de diferents organitzacions defensores del poder masclista estan orquestrant campanyes contra les dones i s’atreveixen a dir que estan sobreprotegides, que les denúncies contra els maltractadors són falses. Però la bona veritat és que la vida de les dones està empitjorant en tot el planeta com a conseqüència de les ferides que està provocant la renovada aliança dels dos grans sistemes de domini que són el capitalisme i el patriarcat.
Hui, Dia internacional contra la Violència envers les Dones, són més necessàries que mai la lluita política feminista i la mobilització social. És imprescindible el compromís de tots els partits polítics i de tota la societat per a desactivar les violències patriarcals.
En aquesta lluita feminista hem d’unir-nos les dones i també els homes que qüestionen el sistema que els proporciona privilegis, que volen unes relacions igualitàries i sense violència masclista.
Dones i homes que lluitem per una societat igualitària on s’eduque en el respecte a la diversitat i la diferència, on totes les mans s’uneixen formant una cadena contra la violència patriarcal.
Perquè contra la violència masclista, totes les mans són necessàries.
Intersindical Valenciana, País Valencià, 25 de novembre de 2011.
