“Si tens entre 18 i 30 anys d’edat, ets atractiva, dinàmica, extravertida i tens una bona presentació, ets apte per tenir una feina a Guatemala”. Però, si ets home, aquests requisits no són obligatoris, només has de “ser responsable, tenir habilitats numèriques, lideratge, capacitat de treballar sota pressió i experiència”.
Així de clara és la diferència entre un i altre avís classificat a la secció d’ocupacions en la premsa en aquest país centreamericà.
“A les dones no se les avalua per la seva experiència o capacitat professional, això és el de menys”, confirma a SEMLac Lilian Solís, exdirectora del departament laboral de gènere del Ministeri de Treball, “sinó per la seva cara, el seu cos o la seva forma de somriure o ser simpàtica “.
“Demanar que siguin extravertides és centrar-se en una qualitat que no determina la seva capacitat professional”, destaca per la seva banda Dora Amalia Taracena, de Convergencia de Mujeres, organització que promou la participació en agrupacions i processos locals i nacionals, especialment en instàncies de presa de decisions, mitjançant un exercici actiu de la ciutadania com votants, lideresses socials, militants polítiques, dignatàries o funcionàries públiques.
Per si fos poc, un requisit fonamental és l’edat: ni menor de 18 ni major de 30. Aquesta és una imposició que preval des de fa més de 20 anys en els anuncis per optar a una plaça, independentment que sigui per al càrrec de secretària, perit comptadora, venedora o administradora, encar que comporti carreres universitàries i intermèdies.
Per a ells el panorama canvia. Angèlica Valenzuela, del Centro de Investigación, Capacitación y Apoyo a la Mujer, ha indicat a SEMLac que se’ls amplia el marge d’edat i se’ls dóna oportunitat des dels 18 anys fins als 40 o 50 anys.
“A les dones, ni pensar en contractar-les amb aquests anys”, explica Solís a aquesta agència, “perquè ja són a la categoria d’éssers improductius”.
Però no només en els classificats passen aquestes coses, també quan les dones estan treballant. Un exemple són aquelles que treballen a les maquiles, precisa Rosa Maria Quen, de la Comisión contra la Discriminación y Racismo, entitat que ha rebut denúncies perquè quan arriben als 40 anys a les guatemalenques se les considera velles per a aquestes funcions i se les obliga a renunciar.
“La discriminació és clara”, destaca, “i afecta la part més sagrada de l’ésser humà: és un atropellament a la seva dignitat. En l’àmbit laboral és comú que a la dona se li discrimini per la seva edat i gènere, pagant menys per serveis o llocs similars als que exerceixen els homes “, afirma.
L’ Encuesta Nacional de Ocupación e Ingresos realitzada el 2011 per l’Instituto Nacional de Estadística va determinar que el salari mitjà mensual percebut per un home és de 264.00 dòlars nord-americans, mentre que el de les dones és de 216.00.
Silvia Marina Grevalo, de la Central de Trabajadores de Guatemala, ha indicat en un comunicat que “hi ha moltes dones soles que estan a càrrec dels seus fills i la discriminació és un factor més en contra nostra”.
Maritza Velásquez, de l’Asociación de Trabajadoras del Hogar a Domicilio i de Maquila, va explicar a SEMLac que es va realitzar un estudi en el qual es va determinar la situació laboral de les dones en aquest país.
El document titulat “Las mujeres en el mercado laboral guatemalteco” demostra que en una mostra de 1.000 dones treballadores, el 43 per cent comença a treballar entre els 16 i 17 anys, mentre el 6 per cent ho fa als 8 anys.
El 50 per cent va assegurar que l’edat és un factor predominant per discriminar, ja que els patrons prefereixen que tinguin menys de 30 anys.
Però molt més preocupant per Velásquez és que el 28 per cent de les dones diguessin que se senten discriminades per ser indígenes, analfabetes i per pertànyer a determinada religió. D’aquí que moltes optin per llocs de treball on no les discriminen, com la venda de determinats productes per catàleg.
Velásquez, va assenyalar a aquesta agència, que a Guatemala hi ha almenys un milió de dones que generen els seus ingressos a través d’aquesta ocupació, però ha indicat que les empreses violen els drets laborals d’aquestes treballadores, ja que no els garanteixen una assegurança social ni tampoc indemnització.
També hi ha una marcada diferència de salaris oferts per les empreses en els classificats de premsa. Pel mateix treball s’ofereix als homes un sou més elevat que a les dones.
D’acord amb l’estudi “Legislación y jurisprudencia comparadas sobre derechos laborales de las mujeres”, elaborat per l’Organització Internacional del Treball en 2011, rebre salaris més baixos que els homes, tenir dificultat per accedir als ascensos i ser les primeres acomiadades en situacions de recessió són pràctiques discriminatòries contra les dones, escassament penalitzades.
No obstant això, a Guatemala la discriminació ha estat tipificada com un delicte, segons l’article 202 del Codi Penal. Amb una pena de tres anys i una multa entre els 60 i 500 dòlars nord-americans, la llei sanciona tota forma de distinció i exclusió, basada en motius de gènere, raça, ètnia, llengua o edat.
Per a Luis Oscar Estrada, director de Vestuarios y Tèxtiles, és vital que no es faci exclusió de gènere i que les companyies, a l’hora de contractar personal, es basi en la capacitat, coneixement i preparació de les persones, donant-li més participació a la dona.
A Guatemala, segons el Ministeri de Treball, hi ha 21 per cent de subocupació, el 40,9 d’aquesta taxa són dones i el 59,1, homes. El 65 per cent del sector dels serveis l’ocupen els homes i la resta les dones, mentre que en el sector del comerç, el 49 per cent són dones.
