Fa uns dies parlava amb una persona estimada sobre com la dreta i la ultradreta s’ha apropiat del llenguatge tradicionalment progressista o d’esquerres per tal de fer-lo seu i, d’aquesta manera, crear confusió i desordre.
Així, per exemple un partit ultradretà crea un sindicat amb un nom tradicionalment associat a la lluita obrera i que té a veure amb el moviment sindical de la classe treballadora que, a més és internacionalista. Com el feminisme radical que és solidari i internacionalista.
Fent una anàlisi primària d’aquest fet podríem afirmar que el feixisme mai ha defensat a la classe treballadora si no li ha estat útil per als seus objectius, siguen aquests polítics, socials o econòmics. O, cosa que és el mateix, si no li han aprofitat per a delatar i assenyalar a qui no pensa com ells, ser explotats per a guanyar més diners o per a tindre vots captius i sempre disposats a servir al senyoret o senyoreta.
En un món complicat com el que visquem se li ha donat la volta a tot, fins i tot al llenguatge, com deia abans. D’aquesta manera els límits es desdibuixen i ja no saps què dimonis significa cada cosa. Perquè massa normal no és que un partit d’ultradreta puga defensar a la classe treballadora, com tampoc ho és que un partit que s’anomena d’esquerres acabe defensant teories neoliberals que, precisament d’esquerres tenen molt poc. Però la cosa curiosa és que tots dos ho fan des del concepte de la llibertat. Fins i tot aquesta preciosa paraula han aconseguit donar-li la volta al seu significat. Recordem la famosa campanya de Díaz Ayuso a la Comunitat de Madrid en plena pandèmia?
Potser amb aquest “totum revolutum” l’extrema dreta obtinga el seu objectiu: guanyar les institucions per, des d’allà, implantar a poc a poc el pensament únic que els afavorisca en els seus interessos. I per això fan servir el que calga, des dels seus mitjans o pseudo mitjans de comunicació divulgant les notícies de forma interessada per als seus reptes, així com la no renovació del Consell General del Poder Judicial que controlen per tal de poder continuar amb la seua expansió sense massa problemes.
El fenomen de la manipulació del llenguatge ja el va descriure George Orwell al seu llibre “1984”, quan parlava del neolenguatge inventat pels governants per tal d’anar canviant tant la memòria col·lectiva com les idees del poble i així imposar una sola manera de viure i de pensar.
Estem vivint aquella distopia i ens volen arrossegar al neoliberalisme en el millor dels casos i al liberalisme més ferotge en la pitjor de les situacions. I un clar exemple del que dic és que ja han aconseguit que la gent treballadora a hores d’ara no ens considerem com a classe treballadora. Ara som classe mitjana. Ens han despullat del concepte de solidaritat de classe obrera per a convertir-nos en classe mitjana i, per tant, en individus insolidaris i consumistes que han deixat de pensar en el bé comú per pensar només en el bé personal o, com a molt, el bé familiar. El capitalisme més ferotge i individualista, disfressat de marques comercials ens ha guanyat la partida enfront de la solidaritat internacionalista de classe. I així ens va.
Just en un mes tindrem les eleccions per triar al Parlament Europeu i tot indica que la ultradreta avança imparable a tota Europa i al món. Crec que és un bon moment per reflexionar seriosament a qui i per què li donem la nostra confiança. En cas contrari, si la ultradreta en guanya la batalla ideològica, segurament hi haurà en joc alguna cosa tan preuada com ho són les nostres llibertats en el sentit més ample i més noble d’aquesta expressió. Fem un pensament?
