Foto: @Pixabay
Passar per la vida, com diu el nom d’aquesta columna, implica anar guanyant experiències siguen bones o menys plaents, però experiències a la fi. Hui …
Passar per la vida, com diu el nom d’aquesta columna, implica anar guanyant experiències siguen bones o menys plaents, però experiències a la fi.
Hui vull compartir-ne una que sempre em resulta grata i que em dona forces per a continuar amb l’activisme feminista.
El camí del feminisme no és gens fàcil, perquè aquest activisme, com tots, ha de molestar al poder i al sistema d’idees o creences establit. I, per tant i per partida doble, el feminisme ha de molestar tant al patriarcat opressor com al capitalisme. Aquesta aliança utilitza els cossos de les dones i els explota doblement. Per una banda sexualment a través del sistema prostitucional i per una altra banda reproductivament per la utilització dels ventres de lloguer. Dues pràctiques brutals de les quals se serveix aquesta aliança que resulta terrible i fins i tot pot ser mortal per algunes dones.
Però aquesta militància d’anys també comporta resultats positius com el fet de veure com algunes persones, dones i homes a poc a poc van canviant d’opinió sobre alguns temes quan van llegint o van reflexionant sobre temes diversos.
Igual que és sabut que soc comunicadora d’opinió, també és sabut que soc formadora en temes de feminisme, igualtat, micro masclismes, etc. Doncs bé, fa només uns dies que he finalitzat un curs per a personal docent organitzat pel CEFIRE de Xàtiva. Un curs en línia sobre micro masclismes, mites i com actuen aquests per a justificar les violències masclistes de tota classe i també fem un repàs, que mai sobra, sobre les diferents violències que patim les dones i xiquetes per haver nascut amb sexe femení. Al curs hi participaven dones i cada vegada van interessant-se més homes també, i en aquesta ocasió, n’hi havia més que mai.
Al curs propose diferents reflexions i activitats que busquen que l’alumnat traspasse les línies merament acadèmiques i s’endinsen a les seues pròpies experiències i vivències, que miren el paper social que desenvolupen com a conseqüència de la socialització diferenciada que rebem fins i tot abans de nàixer. Al final del curs busque que comenten com han vist l’experiència per tal de millorar i de valorar les seues expectatives. Doncs bé, en aquesta última edició del curs l’experiència ha estat molt enriquidora perquè han sigut elles i ells els que han expressat com les reflexions que s’han plantejat i que han pogut compartir als diferents foros els ha permés recórrer un camí que no esperaven a l’inici. I estat així perquè els ha dut a transitar per la seua vida personal i els seus records, fet que els ha permés descobrir com totes i tots som còmplices inconscients d’aquest doble sistema opressor amb dones i xiquetes.
Quan al final ix de l’alumnat fer aquesta classe de comentaris i veus que els encoratja per a portar a les aules el que han aprés i convertir-ho en palanca per a remoure consciències entre l’alumnat més jovent, l’experiència es converteix en molt enriquidora i veus que la militància feminista paga la pena.
I per a continuar creant consciència col·lectiva del greu problema que signifiquen les violències masclistes, unes dades finals d’última hora i totes elles oficials:
- A l’Estat Espanyol tres mil quatre-centes noranta-tres (3.493) dones viuen amb una polsera telemàtica que geolocalitza al seu maltractador -que en porta una altra- perquè, si els seus agressors se salten l’ordre d’allunyament, elles reben un avís i puguen posar-se fora de perill. Són un vint-i-nou per cent (29%) més que fa un any.
- El nombre de dones assassinades per violència de gènere ascendeix a mil dues-centes (1.200) des de l’any 2003.
- Quaranta-nou (49) menors han sigut assassinats pels seus pares o les parelles de les seues mares des de l’any 2013.
- El nombre de menors orfes per violència de gènere ascendeix a tres-cents noranta-quatre (394) des de l’any 2013.
Totes aquestes dades donen una idea de la necessitat de fer formació i sensibilització feminista en tot moment.
Perquè, senzillament, ens hi juguem la vida.
Necessitem el feminisme per a viure. És una qüestió vital per a les dones i les xiquetes.
