jueves 07 noviembre 2024

jueves 07 noviembre 2024

És la publicitat, idiota!

Sovint et trobes amb persones que t’expliquen, amb to bel·ligerant —bel·ligerant perquè saben que tu ets a les antípodes del seu argumentari—, que des de la més tendra infantesa els seus nens eren molt nens i només volien jugar amb pilotes i les seves nenes eren molt nenes i es només delien per bressolar les nines. I tu escoltes aquestes teories, que vénen a dir que la necessitat d’anar vestides de rosa d’elles se situa en un gen encara no estudiat del genoma humà. T’ho escoltes amb ganes de saltar a la jugular del o la teòrica de torn i amollar-li: “és la publicitat, idiota”.

 

 

 

Perquè et sembla insòlit que ments tan brillants no s’hagin parat ni un minut a pensar que els rols de gènere no són innats —si ho fossin, les nenes d’avui serien com les del segle XVIII i sabrien brodar i no pas llegir— sinó que són apresos: ens els ensenyen no tan sols des que naixem sinó també quan som a la panxa de la mare. Alguns estudis de psicologia han demostrat, per exemple, que no es parla amb el mateix to a un fetus femení que a un de masculí. Exactament com encara hi ha molta gent que atribueix peücs de color rosa a una nena acabada de néixer, però de color blau si és un nen.

 

muecas_por_Anna_Fuster

 

Els rols s’aprenen jugant, per imitació: de la mare, del pare, de companys i companyes… i de la televisió! Considerant que les nostres criatures de 4 a 12 anys passen anualment 960 hores davant de la pantalla, és a dir, el mateix nombre d’hores que a l’escola, és obvi que els continguts televisius contribueixen amb escreix a modelar els estereotips de gènere.

 

 

Feu-ne la prova: poseu-vos a la vora de la tele, ara que ve Nadal i, sense parar atenció al contingut, mireu d’endevinar, pel color i la música, a qui s’adrecen els anuncis de joguines: els de nenes són roses i amb tonades enganxoses i carrinclones; els de nens, de colors vius i músiques alegres.

 

La publicitat per a elles se centra bàsicament a fomentar el seu esperit maternal (ninos que ploren, sangloten, vomiten o s’orinen damunt!), a recordar-los que han vingut a aquest món a netejar (des d’escombres fins a planxes) o a estar boniques (maquillatges, bijuteria, llaços per als cabells…). Els anuncis per a nens solen relacionar-se amb la hipertròfia de l’agressivitat (joguines bèl·liques), amb l’aventura (exploradors), amb la velocitat (cotxes) o, fins i tot!, amb el coneixement.

 

lego_por_Guillermo_R

 

I el que és pitjor és que, en la darrera dècada, en comptes de millorar, hem anat enrere: cada cop els anuncis tenen un contingut més marcadament sexista. Amb paraules d’Amelia Valcárcel: “La publicitat no connecta amb les dones reals perquè no les vol conèixer”. De manera que s’entesta a tornar-nos als nostres llocs “de sempre”.

Compartir

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Search

There is no Event

Boletín de noticias

Suscríbete a nuestro boletín semanal y a las últimas noticias publicadas.

También te puede interesar

La UE sacrifica el género por la seguridad en el Mediterráneo

La Unión Europea sacrifica la promoción de la igualdad de género en favor de...

Máxima histórica de mujeres en Congreso y Senado

Foto:Archivo AmecoPress 138 mujeres (40%) se sentarán en el Congreso y 83 (39,9%) en...

FEMINISTES DE CATALUNYA: “Els internats de la por”

El col.lectiu “Feministes de Catalunya” va inicià una campanya exigint a l’Església Catòlica i...