La gala de concessió del premi es farà la nit del 27 de juny a la Sala Arena de Barcelona. Raúl Ansola ha estat finalista amb la novel·la “La vida real”. (Agenda La Independent). El Premi Terenci Moix és el certamen literari LGTB més important d’Espanya i Isabel Franc* és la segona escriptora que guanya aquest premi.
Isabel Franc
“Elogio del Happy End” es publicarà a la tardor. Segons l’autora, aquesta és la seva “novel·la més reflexiva i analítica, amb menys acció, però té tocs humorístics”. Iniciada a partir d’un relat escrit durant una estada a Eivissa, explica la història d’un grup de dones de diferents edats i en situacions diverses. A través dels personatges, Isabel Franc reflexiona sobre la parella, l’amistat i les relacions humanes en general.
Franc va publicar un avanç de la novel·la a l’article “Envers un elogi del happy end”, que forma part del llibre editat per Meri Torras “Accions i reinvencions. Cultures lèsbiques a la Catalunya del tombat de segle XX-XXI”.
El premi amb una dotació econòmica de 6.000€ fou creat l’any 2005 per la Fundació Privada Arena, i té per objectiu contribuir a divulgar la realitat de les persones d’orientació sexual gai i lèsbica a través de la literatura, tot sensibilizant la societat sobre la necessitat d’eradicar qualsevol forma de discriminació.
*Nascuda a Barcelona, Isabel Franc va irrompre al panorama literari amb la seva primera novel·la Entre todas las mujeres (Tusquets 1992), una obra insòlita que va ser finalista del Premi La Sonrisa Vertical. El seu estil, caracteritzat pel sentit de l’humor, combina la sàtira, la ironia i la paròdia en un univers en què les dones són les protagonistes. És l’autora de la celebrada Trilogia de Lola Van Guardia, editada per Egales, que inclou els títols Con Pedigree (1997), Plumas de Doble Filo (1999) i La mansión de las Tríbadas (2002), traduïdes a diversos idiomes. Arran de l’aparició de Con Pedigree, El País en va dir: “Escriu amb sarcasme i tendresa a parts iguals sobre uns éssers que podrien transitar per una pel·lícula de Woody Allen amb un peu sempre posat en una d’Almodóvar”. Ha col·laborat com a articulista en diverses publicacions i ha participat en els col·lectius de poesia Abecedaria 1995,1996 y 1997, en els reculls de narrativa Otras Voces (Egales 2002) i Las chicas con las chicas (Egales 2008); en l’assaig Cultura, homosexualidad y homofobia. Vol II Amazonia: retos de visibilidad lesbiana (Alertes 2007) amb l’article Del pozo a la hiena: humor e ironía en la llamada literatura lésbica; i en Accions i reinvencions. Cultures lésbiques a la Catalunya del tombant de segle XX-XXI (UOC 2012). És cotraductora d’El jardín de Shahrzad (Egales (2008), editora i prologuista de la nova versió de Ladies Almanack de Djuna Barnes (Egales 2008). El novembre de 2004 va publicar No me llames cariño (Egales), que va rebre el Premi Shangay a la millor novel·la de l’any. El 2006 va aparéixer Las razones de Jo (Lumen), qualificada com “una versió insòlita, divertida i irreverent de Mujercitas”, y el 2008 va publicar una compilació de relats sota el títol Cuentos y fábulas de Lola Van Guardia (Egales). El 2010 va publicar amb la il·lustradora Susanna Martín Alicia en un mundo real (Norma Editorial), una novel·la gràfica sobre el càncer de mama no exempta d’ironia. Aquesta obra va rebre el Premi Jennifer Quiles 2011. El 2012 s’ha publicat una edició especial 15è aniversari de la novel·la Con Pedigree i a la tardor apareixerà l’obra guanyadora del VII Premi Terenci Moix de Narrativa Gai i Lèsbica Elogio del happy end.
